Yearly Archives: 2011

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

La veritat es que es una bona qualificació lo de Ruta de l’Any, perque probablement per aquestes terres nord-Alicantines es una de les millors rutes descobertes durant aquest any en curs… Tal com diu Siba… una globerà total! 😀 😀 😀

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

La veritat es que es ben complideta i amb els escarpats paisatges d’aquesta mole del Puig Campana i la costa a la vista quasi tota l’estona. Damunt em sigut una considerable colla: Siba, Jordi, Raul, David, Kiko, Alberto, Ernesto, Vicent, Pedro, Ramon, i servidora.

Em començat des de les proximitats de Polop, cap a les 9:00, amb una pujadeta per asfalt per anar calfant, continuant pel camí de la Bodega, que si no l’abandonarem ens portaria directament al coll del Pouet… però brrr… tot pista trencada i per zona cremada. Així que com ens agrada la mala vida, prompte abandonem la pista per a fer una primera senda, xulisima, amb algún tramet puteret però ciclable. Després anem alternant algun tram de pista, algun tram de senda ciclable, algun tram de pateo per anar arrimant-se cap a la zona de la Font del Molí. Solament aquesta senda ja es una vertadera passada!

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Arribem una mica més dalt de la Font del Molí cap a les 10:40, on parem a esmorçar donat compte del que s’ens ve damunt a partir d’ací. I tot seguit després del mos i 20 minutets de descans, ens enfilem per la senda que bordeja el Puig per la part Oest. La senda es molt xula, i es ciclen prous trams, però es duríssima de collons, i te altres trams inciclables i alguns ciclables treient el corr a 200ppp i el fetge per la gola. Es fa llargueta… entre lo dura que és i lo llarga, la veritat es que pareix que el Refugi del Pouet no arriba mai! Així i tot, val la pena pujar per ací en compte de la carretera, solament per les vistes i per els trams ciclables i per els que intentes ciclar. Xulisma. Una vegada passat el refugi i després de remontar a peu uns escalons, eixim a pista que en poc de temps arriba al Coll del Pouet cap a les 12:10.

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Ací no parem que fa prou fretorro i continuem per una senda desconeguda per a mí que va cap al Pas de la Rabosa. De nou es tracta d’una antiga senda, preciosa amb alguns trams de cagalera i que únicament es incliclable en un parell de Z que hi ha abans d’arribar a la cresta on està el pas de la Rabosa. El lloc es una passada amb el Puig Campana a un costat i Aitana i la zona del Sacaret a l’altre. Ens proteccionem i comença una baixada que ràpidament amb unes quantes Z totes ciclables per una zona boscosa de carrasques sense més dificultat que les mateixes Z i que ens porta a la pista que ve de Finestrat. Ara seguirem una mica la pista passant pel Mas del Sacaret i arribem fins al Mas del Goleró on de nou comença la pujada per pista amb una parada a la Font del Sanxet per a reomplir els “camellsback”. Ací no parem perque a l’ombria el fretorro es notable.

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Continuem pujant fins arribar al Coll del Sanxet a les 13:15, on pega el sol i hi ha una bona explanada d’herba on podem dinar tranquilament amb les parides típiques… encara que l’ausència de certs membres s’ha notat en la tranquilitat genreal de la ruta 😀 😀 :D. Després del descans d’una mitja hora, continuem ara per la senda que ens portará cap a la Casa de la Carrasca, pràcticament tota ciclable, i com no, amb fantástiques vistes per tot arreu. De la casa de la Carrasca remontem un poc, ara si ens toca portejar una mica, però no maça, sols per salvar algun desnivell i algún pas delicat per la caiguda. Una vegada passats aquests trams, ja podem tornar a ciclar tota la senda fins al Coll del Llamp (falsament anomenat així). Reagrupament i la traca final, per senda tota ciclable però durilla fins al Coll del Llamp real!. Son les 14:30 i després de les típiques i fantástiques fotos de la zona de Benidorm (que enviem a la penya per guaschap per a felicitar el Nadal i fer una mica d’enveja), rápidament a continuar, que ací el vent gelat fa la zona prou desapacible.

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Amb la nova troballa de Jordi, una mavarella, ja que abans ens tocava baixar del Coll del Llamp destrepant un bon troç… però resulta que el camí original està una mica més a la dreta, que a més es el PR i és pràcticament tot ciclable!!!, xapó. Després d’aquesta trialerilla arribem a la senda del Cigarrí, curiosa senda oberta amb mitjos mecànics (supose que algun tipus de petita excavadora) que naix del Coll del Pouet i després d’entroncar amb la que portem nosaltres des del coll del Llamp, va seguint la corba de nivell justament baix del Ponoig, una zona coneguda segons els mapes com el Cigarrí. Llàstima que la zona ha estat cremada recienment i encara que les coscolles tornen a brotar, els pins cremats li donen un  aire una mica tètric. Aixó si, les vistes son maravelloses baix les parets del Ponoig en una banda i les vistes de la bahia de Benidorm i la serra Gelada a l’altre. Per a delectar-se de les vistes, és imprescindible parar-se, perque la senda dona una mica de cagalera: no es molt ampla i esta plena de grava i amb una bona caiguda a la dreta, així que no pots encantar-te.

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Encara que la senda es prou plana, te un parell de pujades, una inciclable per uns escalons, i una altra ciclable per arribar a una colladeta que no li he trobat nom. Aquest és el punt on comencça la tremenda baixada final. Proteccions, fotos i una mica de descans… i comença la increible baixada final. Es tremenda, tremenda. La baixada es llarga, prou llisa però amb trams de corbes molt tancades on pràcticar la “tècnica eslovena” de les corbes, alguns escalons, altres zones amb molta pendent, corbes molt, molt tancades, trams de velocitat absurda, algunes roques més… i no s’acaba… inclús amb les parades pertinets per a fer totos, la baixada acaba passant-nos la factura a molts amb forma de rampes o de dits a punt d’explotar d’apretar els frens. Alucinant. I tot això per una petita vaguada justament baix de les inmenses parets de roca del Ponoig. La baixada va estar rebatejada com a heterorgàsmica!, per no repetir altre conegut nom, i després de uns quants orgasmes seguits. Buf… brutal!

De 2011-12-24_Volta al Puig Campana

Acabada la baixada, eixim a una espècie de poliesportiu, i amb unes quantes sorpresetes més made in Jordi en forma de baixades i sendetes, arribem a la carretera on ja sols ens queda deixar-se caure pel carril bic fins on haviem deixat el cotxe, comentant sempre lo brutal que ha sigut la ruta i l’última baixada. Arrivem al punt d’eixida cap a les 15:40, després de 6 hores i 40 minuts de ruta. I aquest es el relat d’aquesta Volta al Puig Camapana, alies Ruta de l’Any, que com sempre, va acabar amb una picaeta a “El Pirineo” de Confirdes 😉

Multimedia:
– Fotos de Jordi C.
– Fotos de Pedro.
– Fotos de Siba.
– Fotos d’Ernesto.
– Fotos de Ruben.
– Video de Raul.
– Track.

Perfil:

Recorregut

Aitana

Ruta

Passe de fotos:

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5689758230149318961,512,center]

Video incrustat:

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

Ací teniu un petit resum de l’última ruta que varem fer el dia 5/11/2011 per Aitana, passant per molt llocs que coneixiem, però amb un recorregut totalment nou i amb altres trams nous que ens varen deixar un molt bon sabor de boca. El dia va esser molt desapacible pel vent i el fred, però al contrari que a Alcoi, no ens va ploure (només unes gotetes de xirimiri en algun instant). A més les nuvolades donaven un toc molt especial al paisatge que quedava perfecte per a fer-li fotografies.

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

La ruta la varem fer Victor, Kiko, Jordi, Raul i jo mateix, eixint des de prop de Polop per pujar per senders i pistes cap a la Font de Molí de Benimantell. Sols varem tindre que fer un petit tram de carretera per arribar a la Font. Un masero que varem trobar, i que era l’amo de lloc per on passavem, molt amablement ens va dir que no volia que passarem, que mai havia tingut problemes, però que un motero i un cicliste l’havie denunciat (damunt!) per algun incident que havien tingut, aixíque havia decidit no deixar passar-nos mes (punyeters hi ha en tots els llocs!, i no va per el massero que està en el seu dret).

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

Des d’ací, inicialment voliem tirar cap a Partagat però el temps meteorològic i el temps “temporal” ho desaconsellaven, així que varem retallar uns 10 km la ruta inicial, tirant cap al Pas del Comptador. Del Comptador cap al Coll de la Sirvienta i el sempre espectacular Pas del Goleró. Una mica de pateo i arribem a la pista del Sanxet on continuem pujant per parar a fer un mos en la Font del Sanxet, per seguir pujant fins al Coll del Sanxet i agafar una nova senda, molt xula i quasi tota ciclable, que ens porta al Mas de la Carrasca.

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

De nou inovem respecte al track que ens havia passat el nostre amic Joan Josep, que origialment baixava per pista cap a Sacarest i que nosaltres varem canviar per una senda, que amb alguns trams de pateo i passos prou aèris, ens porta directament al Coll del Llamp (mal anomenat). D’ací ens proteccionem i per una baixada molt divertida i arreglada baixem a la Casa de Dios… boníssima!, però es fa molt curta comparat amb el que ens va costar pujar per ací.

De 2011-11-06_ Polop – Comptador – Llamp

De la casa de Dios anem a buscar el descens de Matet, circuit de DH que utilitza molt la gent local per entrenar, molt divertit i amb un petita passarela que fa Kiko sense problema i Jordi amb més problemes, caient empuntat i pegant-se un rebolcó sense conseqüències per a ell… però si per a la roda de davant que queda prou perjudicada. Acabem la baixada sense més consequències i anem a buscar un bon dinarot a la Cala de Finestrat. Molt bona ruta que ha quedat i ja estem preparant la pròxima amb algunes millores 😀 😉

• Fotos de Jordi
• Fotos de Victor
• Fotos de Ruben
• Track

Perfil:

Recorregut:

Aitana

Ruta

Pase de fotos:

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5671821501576625121,512,center]

Dia 20. Ruta del Mirador d’Ordesa: El paisatge que ningú deu de deixar de veure.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Aquesta és una ruta que ja varem fer l’any passat, però sols Jordi i jo ho coneixiem del grup, i pense que encara que no es una ruta de les molt canyeres, sols per les vistes del Vall d’0rdesa des dels miradors, val la pena fer-la, i sense desmereixer les baixades pels PR, que son molt divertides. Així que allà anem, pensant en fer una baixada diferent a la de Fanlo que varem fer en aquella ocasió.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De les 3 possibles baixades per senda, farem la de Nerín que ens han dit que està molt guapa i no la coneixem. Com sempre, el pitjor que tindrem per davant serà la calor, ja que és una ruta amb poques ombres i poca aigua, i la ona de calor continua colpejant fort la zona.

Cap a les 9:30 eixim del Mirador de la Tella, al costat del Canó d’Anyisclo dirigint-se per carretera cap a Nerín, parant abans a recollir aigua en una
font, que per cert la recordava amb prou més aigua.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Passant Nerín agafem la famosa pista de les Cutes i xino xano cap a dalt, intentant buscar les poques ombres que hi ha. A mig camí fem la parada de rigor i continuem pujant cap al Cuello Arenas, on les vistes dels cims es espectacular. Preguntem a uns guardes per alguna font, i ens indiquen una que està en una petita cabanya que hi ha al mig del prat (refugi del Cuello Arenas), però que com està dintre del Parc Nacional (uns 100 mts), hem d’anar a peu… però estem locos o que? Acaben d’eixir ells amb els 4×4 i no passa res, i nosaltres no podem fer ni 100 mts amb la bici?!?.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

En fi. Passem de l’aigua i continuem pujant. Avui la pista està prou transitada de ciclistes, ens en trobem al menys 6 o 8, alguns fent la Transpirenaica, altres simplement passejant, i curiosa una xica que portava una espècie de “pamela” per casc :-). La part final de la pujada, Kiko comença a tirar i jo aconsegisc seguir-lo durant una estona, fins que tinc que despenjar-me… que fort està el c*br*!.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Arribem al primer mirador, el Mirador d’Ordesa cap a les 12:20… i es que la pujadeta no es moco de pavo: no te grans pendents però son 14 km i més de 1100 de acumulat. Les vistes son tan espectaculars com les recordava i fan que se te pose la pell de gallina: és com estar davant d’un inmens mural pintat, pareix irreal. Després d’una bona estona mirant el paissatge i fer un fum de fotos, anem al mirador de la Brecha, i per últim després d’una pujada i baixada al mirador de Cotatuero, espectacular també.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Ací parem a la sombra d’una penya a menjar algo i comencem a preocupar-se per l’estat dels nostres camelbacks. Després del descans reprenem la baixada primer per la pista, fins arribar al desviament del PR a Fanlo: anem a fer una investigació, com no pot ser d’altra forma per la nostra banda. En compte de tornar fins al Cuello Arena per pista, baixem un poc pel PR de Fanlo per a girar a l’esquerra a buscar la pista després del “Cuello”. Als mapes apareix, i de fet, en tenim marcats dos, i pujant em vist una tercera alternativa que també apareix al mapa però que te pujada.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

El primer tram d’investigació es prou bo, el camí es apenes aparent, però es pot seguir, però de colp desapareix o ens perdem i ens toca carrejar una mica camps a través. Busquem la senda més baixa, marcada com a PR i al poc la trobem. Es de pujada però es pot ciclar be i amb un final no ciclable en treu de nou a la pista. Diriem que ha sigut mitjanament exitosa l’investigació, però caldria depurar una mica. Baixem uns mts per la pista i s’enfilem per les marques de PR cap a Nerín (o GR, ja no recorde).

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Com que Kiko a punxat, busquem alguna ombra per a reparar, que el sol comença a resultar-nos inaguantable. Tots apinyats baix de dos pins negres petits… reparem i seguim. Aquesta part la senda te poca pendent i està prou tancada per unes bojes punxoses, però podem ciclar pràcticament tot. Creuem de nou la pista i continuem pel PR, que de nou comença amb poca pendent i les bojes. Per sort poc a poc les bojes van separant-se i el camí comença a enxamplar-se a la vegada que guanya en pendent, convertint-se en una baixada divertidisima (ja la veureu al video!).

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Prou ràpida amb un terreny tirant a terros amb trams de roques i zones de corbes que Kiko baixa volant i la resta a la nostra marxa.

L’aigua dels camels s’acaba, menys mal que Nerín el tenim ahí mateix!. Un parell més de trams de baixada i entrem en Nerín directes a la font, on si s’haguera pogut ens haguerem clavat dintre. Així que ens refresquem tots i anem a un baret a fer-se unes cocacoles mentres Gus repara punxada.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Queda l’ultim tram fins a Sercué que Raul i Dani no fan, ja estàn prou tocats per la calor i Raul te una punxada a la roda que no li apetix reparar. La senda final també es una passada: Primer zona empinada, després zona plana ciclable amb nova punxada de Gus, després pujada ciclable, baixada a pista i de nou uns 200 mts de pista en pujada fins Sercué, on sols queda la baixada final, que es una passada, prou ràpida exceptuant uns passos molt tècnics arribant al riu, al Pont de la Espucialla. Remontem del riu un poc, a vegades ciclant i a vegades espentant fins la carretera i ens reunim en el Mirador de la Tella amb Dani i Raul.

Perfil:

Recorregut:

Mirador d’Ordesa

Ruta

Dia 19. Ruta de Urdiceto – Coll de la Creu de Guardia pel coll de Pardines: El repte.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Feia molts molts anys que tenia ganes de repetir aquesta ruta, ja que la primera vegada que ho varem intentar fa uns 10 anys, la baixada de la Creu de Guardia cap a Bielsa va ser un infern, el camí no existia i varem estar hores i hores perduts intentant baixar. Ara ja sabiem que el camí estava prou net, i tocava repetir la ruta (Jordi i Alfonso ja l’havien fet fa un parell d’anys). La ruta es tot un repte, ja que amb més de 2400 mts de desnivell i una pujada de inicial de 10 km al 10%, fa que siga tot un desafiament.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Com que Toni i JR ja s’en havien tornat cap a Alcoi i Jordi ja estava algo més recuperat, tots els que quedem s’alcem una hora abans (a les 6 del matí!!) per a que no s’allargue maça la ruta, ja que es preveu una duració d’entre 10 – 12 hores. A les 8:30 ja estem en marxa des de Bielsa després del cafenet de rigor per espabiar-se i pendre forces i ens dirigim per la carretera de França uns 5 km fins trobar la famosa pista d’Urdiceto.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

I comencem la pujada… amb paciència, que sabem el que ens espera. La pista te prou pendent, però al contrari que les altres vegades que l’haviem fet, el firme estava prou més compactat i costava menys (recorde la pedra solta que feia un infern el avançar). Així que poc a poc, poc a poc anem guanyant metres, amb un parell de parades per a pegar un mos i arreplegar aigua en alguna font. Finalment, cap a les 11:30 arribem al Ibon de Urdiceto, a quasi 2400 mts d’alçada, després d’eixir de Bielsa a 1000 mts i 16 km d’ascenssió ininterrompuda. Tot un repte que es recomforta pel paissatge d’alta muntanya que ens envolta.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Després del descans i les fotos, toca baixar pel GR cap a la pista de Viadós. La baixada ja la recordava de les altres voltes, es molt xula, amb prou de “flow” d’eixe, alguns passos tècnics però res maça dificultós. No es tot de baixada, ja que te un parell de repetxons, el primer per senda i el segon per pista. I en el primer es on jo em carregue el canvi trasser, intentant ciclar la pujada, el canvi toca contra una roca i s’enganxa als radis.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Pare de seguida, però l’estroça ja està feta: El canvi una mica doblat i la pletina interna de la pata trencada per la meitat. Com que Raul, Dani i Gus sols volien fer la meitat de la ruta, jo vaig pensar en unir-me a ells (a pesar que tots m’oferien la seva bici per acabar-la, gracies xicons). Kiko va fer una reparació d’emergència de la pletina trencada amb unes brides, i va endereçar el canvi… ala, continuem baixant a veure que passa. I collons amb la reparació de Kiko… el canvi funciona perfectament!!… tant es així que decidisc seguir la ruta amb la meva bici.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Com que no sabem be com anem de temps i Dani baixa prou fotut pel tema de la mà, Kiko, Jordi i jo ens despedim i tirem davant a la baixada per a anar fent camí. Dani, Raul i Gus faràn la versió curta, que es anar per la pista de Viadós fins a Plan i per carretera fins a Bielsa (que també es fa pestossilla). Nosaltres fem un petit tram de la pista, agafem aigua i de seguida ens desviem per una altra pista que en continues S va pujant cap a la zona del Pla de Monzarro.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

La pujada es fa prou agradable, es menys dura que la d’Urdiceto, encara que la calor i l’ausència de cap ombra es nota i de fet no dubtem en tirar-se a un rierol en quant tenim l’ocassió. En arribar al Pla de Monzarro passem pel mig d’un ramat de vaques i prompte tenim que canviar el ciclar per espentar. Ens queden 100 mts de desnivell que haurem de fer a pata i que a mi se me fan especialment durs. El problema es que el camí esta desaparegut i es camina per damunt de l’herba, que fa prou penós l’avanç i fa impossible ciclar trams que si no tingueren herba es podrien fer sense problemes.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Finalment, cap a les 4 i poc, arribem al Collado de Pardinas, amb unes magestuoses vistes dels dos vessants de la serra. Estem a quasi 2300 mts de nou, i pràcticament tot el que ens queda per davant es baixar fins a Bielsa… o no… De nou recuperem algunes forces menjant, proteccions i cap a baix. Primer per una senda prou perduda arribem a una pista, que pràcticament en pla ens porta al Collado de la Cruz de Guardia.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

I ací comença lo bo: una de les millors baixades que hi ha per ací. La baixada ara que està neta es una passada, son 12 km de baixada amb més de 1000 mts de desnivell acumulat que te de tot: trams ràpids, corbes, escalons, trialeres, i com no, unes quantes pujadetes i algun tram d’espentar. Realment es una baixada que val la pena fer, així que hi haurà que redissenyar la ruta per a fer-la sense arribar mort d’Urdiceto.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Com a aspecte negatiu de nou la calor que feia al perdre alçada i que ens va fer pegar-se una arremullada en un altre riu. Ací decidisc canviar les pastilles de fré trasseres que han volat després de mitja baixada, i faig la resta de la baixada amb la roda prou frenada :-(. Així i tot, disfrute molt, perque la baixada es molt disfrutona.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

A les 6 i 5 entrem en Bielsa, amb un somriure d’orella a orella després de 9 hores 50 minuts de ruta perduts per la muntanya i repte aconseguit!!. De nou a recuperar forces amb unes coquescoles i cerveces i cap a Ainsa, a torrar-se de calor.

Perfil:

Recorregut:

Ibon de Urdiceto

Ruta

Dia 18. Ruta de la Bassa la Mora per la colladeta del Ibon: Definició de bicimuntanyisme.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Aquest dia JR i Toni havien decidit no eixir perque estaven prou tocats del dia d’abans. Jordi no ha pogut pegar ull en tota la nit i també es retira. La veritat es que tots em dormit prou malament, ja que la calor no ens ha deixat dormir, i damunt a mitja nit ha començat a ploure sense refrescar gens el terreny. David i Isaac s’en tornen cap a Alcoi, i la resta, a pesar que continua plovent intermitentment anem a fer la ruta prevista. Així que Gus, Dani, Raul, Kiko i servidor repetim el proces d’ahir i prenem direcció a Plan.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

En arribar continua plovent, així que fem temps mentres montem les bicis, anem a fer-se un cafenet, i finalment para i es despeja. La veritat es que la pluja no ha refrescat gens l’ambient, però al menys la olor a banyat fa que la pujada per la pista de Chía siga agradable. En aquesta pujada tenim un desagradable inciden amb un “senyor forestal” que baixa per la pista a tota llet, i que passa pel costat de Gus a un pam i sense reduïr la velocitat… al recriminar-lo, el tio xulo para el 4×4, baixa d’ell i s’encara contra nosaltres insultant-nos i dient que “la culpa es vuestra por ir tan despacio, payasos” (així exactament), i ens quedem a quadres!!!, nosaltres continuem sense fer-li ni puto cas, però cabrejats perque es suposa que aquesta es l’autoritat que vela pels nostres paratges :-(. Tot un “personatge payaso”.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

En fi, nosaltres seguim pujant per la pista de Chía fins que es desviem per una altra pista que ens porta al Collado de la Cruz, on parem a fer el primer mos envoltats de vaques i cavalls.

La pista continua, però al poc temps, ens desviem per una senda que es dirigeix cap a El Angón. La senda es prou inciclable, encara que depenent de la força i tècnica de cadascú, hi ha prous trams ciclables, i alguns on hi ha que carregar la bici a la gepa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Així i tot les vistes son increibles i poc a poc anem eixint del bosc travessant runars i praderes fins arribar al fotogenic lloc de El Angón. En aquest punt ja comença el porteig propiament dit, que no abandonarem fins coronar la Colladeta del Ibon. Ens havien dit més o menys 1 hora i quart, i és exactament el que tardem des de El Angón, incluint una parada en un rierol per agafar aigua. La veritat es que xino xano no es va fer maça dura la pujada, i les vistes que ens va proporcionant be valen la pena el pateo.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Finalment cap a les 14:30 arribem a la Colladeta. El paisatge es impresionant i tenim una llarga baixada per davant fins al Ibon de Plan o Bassa la Mora. Com que fa prou rasca i vent a aquesta alçada, ens proteccionem, fem algunes fotos, preparem càmares de video, i cap a baix… xxxiiissss… La baixada es una passada: primer per les pedres soltes dels runars, després per zones herboses on anem perden alçada i en algo més de mitja hora, arribem al Ibon, que per cert, està prou sec per falta de pluja i neu.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Al Ibon reposem forces de nou i ens disposem a afrontar l’altre tram de baixada que ens queda, i que a coneixia de fa uns quants anys, i continue opinant el mateix: és un dels trams més tècnics que conec per a fer amb la bici. Es tracta del PR que baixa cap a Plan seguint el barranc de desaigüe del ibon. La senda es “jailevel” des del principi fins al final, no te trams fàcils i la succesió d’escalons, corbes tancades, tot amb molta pendent i trams expostos.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Tota una baixada per a pujar el nivell de tècnica, i sense descans i suficientment llarga per a acabar rebentat. I damunt ja no estem a tanta alçada i juntament amb l’omitat, ens va fer suar el que no haviem suat en tota la ruta. La part negativa van ser les dues caigudes de Dani, la primera amb alguna magulladura sense maça importància, però que ja li va fer agafar por, i la segona per la por i per les gotes de pluja que van caure i varen convertir les pedres en relliscosos obstacles.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Aquesta caiguda va provocar a Dani un bon esguince a la mà que li va condicionar el final de la ruta i la resta dels dies, encara que al menys, no va ser més greu i va poder ciclar tots els dies, això si, amb les facultats mermades, sobretot per a baixar.

Una vegada acaba el PR, sols queda una mica de pista plana per arribar de nou a Plan i fer-se la cerveceta i/o cocacola de rigor. En total, unes 7 hores per a fer 25 km i 1400 mts de desnivell acumulat, tota una vertadera ruta de bicimuntanyisme. En tornar a Ainsa, trobem a la resta de la espedició prou avorrits i sense eixir de la “cova” vinga fer-se cerveces per a calmar la forta calor.

De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa.

Perfil:

Recorregut:

Bassa la Mora o Ibon de Plan

Ruta

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Ací teniu la crónica d’una nova edició de la ruta Xixona – Carrasqueta – La Torre. De la volta anterior que varem eixir de la Carrasqueta, podeu trobar la crónica ací en aquest mateix blog.

En aquesta ocasió, fent la ruta dissabte, em eixit Rafa, Chafer i servidora, des de Xixona i ja pujant em començat a patir bona cosa de calor, i això que eren les 8 i poc del matí. Per sort, avui bufava el llevant, i en les zones altes que no estavem a cobert i a la sombra, l’aire refrescava molt i la temperatura era perfècta. Les zones en les que no corria l’aire, ens axixarravem. Tigau-ho en compte, perque demà crec que no bufarà llevant i encara farà més torrera.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Em fet algunes variants respecte a l’original de l’altra volta. Em baixat per la senda que va cap als superdubbies, però en arribar al coll de baix, em continuat per una senda que va en direcció a la Torre. Jo no l’havia feta mai, i està xula, encara que plena de lloscos. Després un poc d’asfalt (el tram que havia marcat per evitar-lo no es factible) i reenganxem al track oficial. El tram aquest abans d’arribar a la Torre està prou tancat i perdut, com l’altra volta :-D.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Esmorçar a la Torre front a la font amb mig bocata del dia (pexuga planxa + pebrots del padró + maionesa) i després em improvisat una mica per evitar el tram que varem fer l’altra volta i que recordavem estava prou perdut també. Així que un trocet de carretera (hi ha una travessera molt xula que no hem fet per no coneixer-ho, quan et desvies de carretera i fas una corba de 180º… es veu al track, si ho feu). Després s’em desviat per una pista i em eixit a la sendeta del riu… on de nou em improvisat continuant una mica per la senda del riu fins trobar el camí que retorna a eixir. Malauradament es un cosetrot, curt però empinat que hi ha que espentar.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

La resta ja ha sigut tot igual, amb moltes visions d’animals salvages, algúns típics (conills, perdius, esquirols) i altres més extranys de veure (el que ens ha paregut que era un gran duc – buho real, i al menys 3 o 4 “pardals fusters” – pito real). Les sendes de baixada cap a Xixona continuen estant tant perdudes com abans, i es que pareix que per aquestos assagadors fa temps que no es gasten :-P. Em tingut algunes perdudes de camí per lo difús que estava, però en general prou be. Em improvisat una altra alternativa per a evitar uns bancals llaurats que recorde que hi haiven a la part baixa, però així i tot ens ha tocat passar per bancals llaurats. Jordi, mira el track per si pots depurar-ho, fent un petita volta es poden evitar tots els bancals.

• Track.
• Fotos del dissabte.
• Fotos del diumenge, que la ruta la va fer el grup oficial per Jordi, Miquel i Victor.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5622172000367138529,512,center]

Carrasqueta

Ruta