Yearly Archives: 2015

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,3,500,center]

Fa temps que no faig cap crònica per ací, tal vegada per falta de temps i en part també perquè les rutes que hem fet últimament, ja estan posades al blog. El cas es que la ruta que em fet aquest cap de setmana, mereix tindre una crònica com mana. He etiquetat la ruta com “Xtrem” per a “espantar” a la gent a fer-la, no ja perquè siga molt dura físicament (sols son 1200 m. de desnivell acumulat), sinó per tractar-se d’una ruta molt exigent tècnicament i amb trams de “porteig” (un de mitja hora, no sencer, però si a trams). Així que no es una ruta apta per a tot el públic, el que vaja, que sàpiga a que va a atendre’s. En qualsevol cas, es un “RUTÓN” recomanable tant per els paisatges com per les sendes per on discorre.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,6,288,left]

La ruta la comencem al polígon industrial que hi ha a les afores de Xeresa, bon lloc per deixar els cotxes i prendre un cafenet al bar del polígon. Poc abans de les 8:30 ja estem pedalejant arrimant-se cap a els contraforts de la Serra del Monduver. La serra es molt agrest, i la veritat és que és complicat de buscar una ruta que evite asfalt per a pujar a les zones altes, i eixe es el principal motiu del porteig que farem més endavant. Hem d’arrimar-se passant un parell de valls per endinsar-se al Clot de la Penya Negra.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,12,288,right]

Primerament, després de passar la zona de cultius dels voltants del polígon, farem una pujada forteta per l’anomenat Cerro de Calamau per asfalt, per continuar per pista i fer un petit descens per una senda condicionada que ens porta al següent vall (Pla de les Coves).

Per ací circularem primer per asfalt, continuant per una pista que s’endinsa al Barranc de les Fonts on passem per una espècie d’àrea recreativa. La pista després abandona el cau del barranc per a pujar en forta pendent per a bordejar el Piló de Don Carlos i passar, ja per una senda quasi tota ciclable, al Clot de la Penya Negra.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,17,288,left]

Una vegada en aquest agrest barranc, la ciclablilitat de la senda toca al seu fi: El paisatge es imponent i la senda arriba a una zona del barranc rodejada per imponents parets… no pareix que pugam eixir d’ací!. I en aquest punt és on comença el tram de carregar la bici més llarg. L’antiga senda està construïda sobre la paret dreta del barranc, on s’enfila fent esses sobre la roca. Ens carreguem la bici al coll i poc a poc anem remuntant aquest bell paratge, no sense deixar constància fotogràfica dels voltats.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,27,288,right]

Una vegada remuntat aquest tram de parets, continuem amb la bici al coll pujant per la senda que s’enfila serra cap a dalt amb prou pendent. Ací m’hagués agradat fer una foto a una profunda carcava feta al camí per senderistes a peu per a mostrar-la a gent com el CE El Ratot que tant despotriquen de nosaltres (dubte molt que passe per ací cap ciclista a banda dels 5 bojos com nosaltres, i a més ho fem com a senderistes amb la bici a l’esquena, no es pot d’altra forma). En aproximadament 15 minuts des de la part fonda del barranc on em començat el porteig, arribem a una zona plana on la senda es torna ciclable. Per ací podem pedalar (exceptuant algun passet) a través de la Font dels Malladars (actualment seca) fins que arribem a una altra zona de major pendent. En aquesta zona de nou ens toca empènyer, però no és del tot inciclable, ja que segons lo fort i tècnica de cadascú, pot arribar a ciclar-se una gran part. Finalment arribem a una pista mig asfaltada (ho estaria antigament, però el seu estat es quasi més de pista sense asfaltar) que ve des de la Urbanització de les Foies. Em tardat uns 35 minuts des que hem començat al fons del barranc.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,30,288,left]

 Des d’ací podríem continuar a la urbanització, però no es la nostra ruta. Volem baixar per una tècnica senda cap a Simat, i després tornar a pujar pel camí de la Font del Cirer (ja conegut pel que escriu amb la crònica que teniu ací). Després d’un parell de km de pista, ens desviem per agafar un antic camí de carros, que ara esta tan perdut que es un sender empedrat a trams, i que ens porta al Coll de les Foies, on ja agafarem la preciosa senda que utilitzarien antigament per accedir a la serra des de la zona La Valldigna, i que passant per la Font de l’Escudella (que no vàrem veure) i amb una infinitat de Z ens porta al fons de la vall. La baixada és tècnica, llarga i exigent, s’ha de fer poc a poc i amb paradetes a veure el paisatge i a recuperar força als braços i cames. Les Z son ciclables la majoria, encara que algunes prou difícils i s’han de passar amb tècnica. Una meravella, com toca.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,36,288,right]

Sense maça incidents, arribem a una pista que porta a les bancalades més altes de la Valldigna, i des d’ací ja per asfalt ens dirigim cap als voltants de Simat de la Valldigna, a buscar la carrereta que comunica Simat amb Barx. Els ciclistes habitualment gasten aquesta carretera per accedir a la zona de Barx, i de fet, està plena de ciclistes de tot tipus (carretera i muntanya), però nosaltres fugim ràpidament de la carretera per a buscar la preciosa senda que ens porta, també amb una gran quantitat de Z i desnivell, a la Font del Cirer. El camí passa primerament per un aqüeducte que portava aigua de la font fins el monestir de Simat, i en aquest punt hem d’empènyer un poc la bici. Però en pocs metres ja podem començar a ciclar, i el que pareix impossible quan es veu des de baix, es converteix en un exigent sender, però pràcticament tot ciclable, que una Z darrere altra, va enlairant-nos cap a la font que s’intueix molts metres més amunt baix d’una paret de roca.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,39,288,left]

Poc a poc, xino-xano, arribem a les últimes corbes abans de la carretera, on ja ens toca posar una mica més el peu a terra, tant pel cansament, com alguns esfondraments que han hagut a la senda. Finalment, amb unes escales que ens toca carrejar, arribem a la carretera just al mirador de la Font del Cirer. Ara toca reagrupar esperant als mes retardats, aprofitant per a pegar una begudeta i delectar-se amb la vista. Sense maça dilació ens anem a les Foies a buscar el bar per a acompanyar l’entrepà amb unes cervesetes i olives, i després d’un “rampó” d’asfalt i passejar pels carrers de la urbanització, arribem, cap a les 12, a esmorzar al bar (bona hora 😀 ).

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,52,500,center]

Després de la pausa costa tornar a començar, s’està molt be asseguts al sol de la terrassa, però encara queda un bon tram de camins per fer. Eixim de la urbanització per la pista que connecta amb la que portàvem abans de baixar cap a la Valldigna, però al poc de temps ens desviem per la senda que porta a la curiosa “Font del Gos“, una font situada al fons d’una espècie de sima de la terra. La senda es una meravella, lleugerament de pujada però (de moment) tota ciclable. Va bordejant la vessant est del Monduver amb unes fantàstiques vistes de la costa. Per desgràcia els nombrosos incendis d’anys passats han fet que la presència d’arbres siga anecdòtica, però al menys el sotabosc fa que no estem a una muntanya erma.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,62,500,center]

La senda després d’algunes pujades i baixades acaba en un tram de pujada que cal empenyer, però es poc de tram, 5 minuts com a molt. I des d’ací podem proteccionar-se perquè fins Xeresa, la tendència serà majoritàriament de baixada, i amb trams prou tècnics. La primera part es una senda prou tancada que amb alguns passos complicats ens deixa a la pista que discorre a mitja alçada. Farem un petit tram per la pista i de nou començarem a baixar, per una senda ben marcada que ja no deixarem fins les proximitats de Xeresa, i que és fantàstica, tècnica, llarga, amb pujades curtes ciclables però tècniques també. Una meravella.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,68,288,left]

Primerament passarem per les ruïnes del Corral de Foquio, i després pel Pla de la Vella fins arribar a un espectacular i aeri tram en el que la senda discorre per una cornisa de pedra. No es perillosa, ja que es prou ampla, però si pateixes de vertigen pots optar per una variant que va una mica més resguardada. Finalment arribem a la part final, on decidim provar una alternativa a la baixada que fèiem en altres ocasions.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,71,288,right]

En compte d’anar cap a Xeresa pel Piló del Molí, ens aboquem cap al Barranc de Calafat per una antiga senda que havia fet molts anys (+ de 10) enrere. No està mal, però val la pena la de sempre, aquesta està prou deteriorada, els incendis i l’erosió l’han feta prou malbé.

Una vegada finalitzada la senda, ja sols ens queda deixar-se caure pel camí del Molí fins Xeresa i arrimar-se on tenim els cotxes, faltant pocs minuts per a les 2 del mig dia, hora perfecta per a fer-se una refresc (o dinar!) abans de tornar cap a casa.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,60,500,center]

Multimèdia:

• Fotos de Jordi
• Fotos de Ruben
• Track

Perfil

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6123946827937245153,73,500,center]

Vídeo

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5850780300017075457,33,512,center]

Vaig a intentar fer un recull de les informacions que hi ha disperses per diferents llocs, i sobretot perquè m’agradaria donar resposta a les diferents notes de premsa que EU i Compromís han fet arribar als mitjans de comunicació. Recorde que després de la Moció, que recordem va eixir aprovada pels vots de PSOE, PP i no adscrits i votada en contra per EU i Compromís, que em varen felicitar i dir que estaria content. Doncs be, encara que la moció ha eixit aprovada i es una bona noticia, el que no hem aconseguit en part gracies a ells, llevar-se l’estigma que tenim per “prejudicis i perjudicis” els que practiquem bicicleta de muntanya.

Comencem amb la “nostra crònica”, que ací teniu enllaçada a la web de ACIMCOVA i el texte que va llegir Naxto Gomez, regidor, membre del CEA i ciclista com nosaltres (a banda de molts altes esports com alpinisme, escalada, orientació, etc… com la majoria de gent que practiquem BTT que també practiquem altres esports a la natura). Si algú te curiositat, pot veure el ple sencer en aquest enllaç (video de youtube)

A continuació teniu la nota de premsa de EU Alcoi, penjada al seu blog. Aquesta nota de premsa recull un resum del texte de moció alternativa proposada per EU (ací el teniu complet en PDF), en el que es proposava que únicament es permetera passar per unes poques sendes (segons se li va escapar a Paco Agulló al Ple, 2 o 3 (minut 16:45)) i en un període de prova d’un any després del qual s’estudiaria l’impacte i segons fora, es continuaria permetent en aquestes, o no.

La nostra contestació a la moció va estar clara: Pocs camins implica concentració i massificació per tant problemes assegurats (ja ha passat en altres llocs). De la mateixa banda, aprovar aquesta “moció” seria exactament com quedar-se igual: no existeix cap inventari de camins, ni pressupost per a fer-lo, ni senyalitzar-lo. Seria exactament com estem ara. I per acabar, exactament és el que nosaltres no volem: que ens marginen i tingam menys drets que altres col·lectius amb els que tenim el mateix impacte. La meva pregunta, per a que vegueren lo absurde de la proposta: Si acceptarien la mateixa modificació incorporant el senderisme, es a dir, demanar que per al senderistes es permeta únicament uns quant recorreguts per Mariola que es consideren adequats i que estigueren en estudi durant un temps i si es comprova que tenen degradació i erosió, tancar-los també per als senderistes. Si la resposta es NO (no varem obtindre cap resposta), és que tenen un problema subjectiu de discriminació cap un col·lectiu sense cap motiu real i volen a més, la “carta blanca” per al senderistes (que nosaltres mai em demanat per als ciclistes, per molt que ens acusen).

Poc dies després rebem la nota de premsa de Compromís, que teniu ací íntegrament en PDF, i aquesta és la meva resposta punt per punt:

Primerament nosaltres en cap lloc de la Moció parlem d'”enduro”, pot dir-li la denominació que vulga, però “enduro” es un tipus de competició que no te res a veure amb els que ens agrada fer “excursions amb la BTT”. També és completament FALS que diga que nosaltres diem que els bicis de muntanya no causen erosió, el que diem, es que no causem MÉS erosió que el que puguen causar altres col·lectius que SI estan permesos al Parc, com per exemple els excursionistes a peu o els cavallistes. Però no es que ho crega’m perquè si, com és la seva argumentació sense proves, sinó que HI HA molts estudis científics que varem posar a la seva disposició (i de qui vulga) i que així ho demostren. Encara estem esperant els “seus” informes negatius. El dels conflictes, es claríssim, JA hi ha convivència actualment i no hi ha conflictes més que en casos molt puntuals. I també tenim informes sobre els supostos conflictes.

La resta dels punts, un per un:

– Segons aquest punt, pareix que compromís va votar en contra simplement perquè el PP va votar a favor. A més mesclen coses que no tenen res a veure. Si el Trail Solidari s’ha prohibit per la Font Roja, es perquè la regulació del Parc Natural així ho diu i en cap cas per l’impacte, ja que per Mariola si s’ha permès.
– Hi ha excursionistes a peu que no estan d’acord amb el BTT, i hi ha que si estan d’acord (la majoria). Però des de quan això es una regla per a prohibir una activitat? Des de quan el consens és un requisit per a aprovar una llei? Açò es nou de veritat. Si totes les activitats en les que una part de la població no estigués d’acord es votaren en contra, aviats aniríem, no és podria fer absolutament res i tot estaria prohibit. A més les raons que es solen adduir els detractors són exactament les exposades per Anna i que demostren un alt desconeixement de l’activitat i l’impacte.
– Tornem al mateix argument: Regulem pensant en els irrespectuosos (una cosa que s’anomena presumpció d’innocència que pareix que nosaltres no tenim). És el mateix argument que EU. Em pareix una motivació que no te per on agafar-la, o es que Compromís també esta en contra de que els cotxes circulen per les carreteres? Perquè aprofita la mateixa argumentació “No sols circulen els cotxes que compleixen les normes, no corren més del que toca, ni condueixen amb alcohol en sang, i com que els policies no poden controlar-los, doncs prohibim que els cotxes circulen per les carreteres”

En fi, des d’IMBA, ACIMCOVA i els diferents clubs i col·lectius ciclistes com aquest mateix, fa molt de temps que intentem llevar-se aquest estigma que portem des de fa molts anys, però es veu clarament que encara queda molt temps per recórrer.

Donat que no tinc temps últimament de fer alguna entrada amb crònica, i ja que el blog va avisant-me que açò esta molt parat, us deixe alguns àlbums de fotos de les últimes rutes…

Benicadell: Senda Carbonera – Marjaletes, feta el 2 de Novembre de 2014:

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6077174802224903601,512,center]

Beneixama – Villena, feta el 15 de Novembre.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6082056832583366529,512,center]

Més endavant en posaré alguna més…