2012-09-15_Volta a La Vall de Gallinera
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
La idea era agafar la ruta original de Jordi dels 8 pobles, i llevar-li el tram final de fer la carretera que travessa tota la vall. Així que amb el wikiloc vaig trobar un parell de tracks que em varen pareixer interessants per a arribar des de la Font de la Mata fins Benirrama sense fer la carretera. La “pega” es que es feia prou pujada passant per baix de la Foradada i quasi al Miserat. Així que en compte de fer la ruta començant pel final de la Vall, vaig pensar de deixar el cotxe al primer poble: Benisili.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
I allí arribem Gabi Castelló i servidora cap a les 8 i algo. Després de dubtar on deixar el cotxe, montem els bartuls i ens disposem a fer el primer tram, que es una mica de bucle per arribar a la Font de la Mata, punt final de la ruta dels 8 pobles. I collons, comencem be per una senda – assagador prou empinadeta i técnica, que acabant de començar es fa dura!. Es curta, pero suficient per a traure els fetgets. Després una mica de planeig i arribem a la font rodejada de frondosos arbres. Nota de la redacció: Per a fer la ruta acabant-la dalt com nosaltres, val la pena deixar-se els cotxes ací a la Font de la Mata i fer el tram al final.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Després desfem una mica de camí per carreteretes asfaltades, i tirant de baixada, cap al “poble” de Llombai (poble entre cometes perque son 4 cases de les quals 2 estàn deshabitades i en ruine). S’arrimem a la font de Llombai i desfem camí per a tornar al track, i anar cap a Alpatró. Només entrar al poble, anem a buscar la variant que tira cap als penyasegats de la serra Foradada. I collons si ho fa, amb uns bons rampons asfaltats pràcticament pujem fins baix de les penyes.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
A partir d’ací deixem l’asfalt i entrem primer en pistetes però prompte en una senda que sense pedre alçada va arrimant-se cap a la penya Foradada. El camí està prou tancat, es nota que el gasta poca gent, i te alguns troncs cremats en mig del camí, i una solsida que fa que tinges que posar el peu a terra, però res greu a lo que estem acostumats. Finalment arribem a la senda que baixa-puja de la penya Foradada (supose que per on vareu baixar de la ruta de Cantacuc – Gallinera). Primer la senda puja i algun tram ciclable i algún espentable arribem a les mateixes parets davant del forat, però no es veu a les fotos perque estava totalment a contrallum.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
I comencem una baixadeta per senda la mar de xula, sender antic empedrat amb S, molt guapo. Arribem a la font i cova d’en Moragues, i de nou alternant trams de senda i de pista de baixada amb algun repetxet, anem arrimant-se cap a la carretera asfaltada que puja des de Benisiva a l’altra banda. I ací comença la segona dura pujada de la jornada, per asfalt però sense tràfic fins que arribem a la cresta de la Serra Foradada. En aquest punt abandonem l’asfalt per a seguir una pista primer i senda després que vaig marcar, i que ha sigut molt xula, tota ciclable i és un assagador. Aquesta zona s’anomena Llomes del Xap.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Passant aquest tram eixim a una carretereta asfaltada (o almenys alguna vegada ho va estar) que va arrimant-nos cap al Miserat. Passem unes casetes i veiem unes marques de senda a l’esquerra, però com que no ho coneixem i el track no va per ahi, no li fem cas. Però atenció perque després ens han dit uns xics que hi ha una baixada d’un sender Moro per ahi, que arriba directament a Benirrama, amb corbes, escalons, etc… pareix una alternativa molt bona!.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Nosaltres continuem pujant una mica per asfalt, per agafar la senda que tenim marcada (jo la coneixia d’una marxa de Pego de fa uns quants-molts anys). En arribar a la cresta, jo paradeta a inflar i proteccions Gabi (realment no calen, però si les porteu, poseu-vos-les ací). La senda de baixada a mi no m’ha agradat maça, digam que “no es agraïda”, es una antiga pista reconvertida en senda plena plena de lloscos, reguers d’un metre de profunditat. La veritat es que no es disfruta maça. Això si, les vistes de la vall son fantàstiques i en poc de temps perds alçada i arribes al Castell de la Gallinera.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
A partir d’ací ja per pista primer i asfalt després arribem a Benirrama… hi haurà bar?… i comencem a sentir sorrol i en girar una cantonada tot el carrer ple de taules amb ciclistes esmorçant. Perfécte. Son quasi les 11, bona hora per esmorçar. Així que entre carretiros i montanyeiros ens posen una tauleta (a remugons, que le camata jove no ha sigut molt amable, el major si). I ací es on ens han explicat lo de la baixada. Per cert, 7€ esmorçar “típic”.
Cap a les 11:30 reanudem la marxa seguint el recorregut dels 8 pobles, que bàsicament circula per pistetes asfaltades, rodejades d’una frondosa vegetació de garrofers, cirerers i altres arbres i plantes. Passem pel despoblat Morisc de l’Alcudia i per la seva font i al poc arribem a Benialí primer, Benissiva després, Benitaia, amb les seves fonts i carrers pintorescs. El terreny com diu Gabi es prou trencacames, amb continues pujades i baixades que després de l’esmorçar es fan durilles.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Després de nous trams de pistes principalment asfaltades i algun tram de senda amb sorpresa en forma d’espentamenta inclosa, arribem a La Carroja. Ací anem a fer una variant, ja que en un dels tracks anava per un sender en sentit contrari per la part baixa del barranc. Així que anem a provar que tal per ahi. I baixem per dintre del poble fins agafar el sender, es un PR i assagador en ús!. Molt guapo, pràcticament tot ciclable després de baixar al fons del barranc comença amb uns escalons de pedra i després en continua però no excesivament dura pujada.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Passem per un antic abocador clausurat, que es la zona mes lleja d’aques tram i arribem a una zona recreativa, baixadeta i de nou després d’abocar-se al cau sec del riu i seguir-lo durant uns metres, tornem a agafar un sender de pujada, molt xulo, per lloses de pedra, que poc a poc ens porta cap a Alpatró. Es tot ciclable, però la calor que fa a aquestes hores fa que siga prou dur i Gabi puje prous trams arrastrant. Arribem a Alpatró i de nou amb el track “oficial” i sense arrimar-se a la Font (mal fet!), tirem cap a Benisli, ja tot per asfalt.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Decidim no fer l’últim bucle d’uns 500 que eix i torna a entrar a Benisili que la calor apreta molt. A la 1 arribem als cotxes, i abans de tirar cap a Alcoi fem una paradeta a refrescar-se a la Font de la Mata, que l’aigua està bonissima :-). Pensem que la ruta s’ha quedat xapó amb un bon porcentatge de sendes i trams muntanyers que tant ens agraden i una bona dosi de “turisme” per tots els pobles de la Vall. Una preciositat de ruta!
Us deixe el track d’aquesta ruta, i de la variant que varen fer el diumenge Oscar, Tino i Gisbi, que varen baixar pel sender moro a Benirrama i diuen que es molt recomanable. També us deixe les fotos seves.
Perfil:
Recorreguts:
2012-09-09 Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent – Alcoi
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Doncs ací va un poc de rollet sobre la ruteta d’ahir. Ens reunim pocs minuts després de les 7:30 a la gasolinera de la RENFE, Oscar, Jordi C., Toni Valor i sevidora, i com que no teniem constancia de cap més integrant per a la ruta i ja havien passat els 5 minutets de rigor, tirem cap a la via que la ruta es llargueta. En passar per Cocentaina, veiem un bar obert a la eixida i decidim parar a fer-se el cafenet i enviar uns guasxaps a la penya, i a seguir per la via fins a Muro. En Muro busquem el camí de la font del Baladre i el seguim fins la font. Està xulisim passant en alguns llocs per tunels de vegetació.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Continuem el traçat de la marxa de Muro primer amb uns bons rampons i després al entrar en la senda, a portejar uns metrets la bici. Després la senda es ciclable la major part dels trams exceptuant algunes rampes. Eixim a la pista al Pla de la Codolla i anem a seguir cap a l’altra vesant de la serra. Primerament busquem la senda engyinera perduda que ens deixaria prop de la Cova Alta, però no pot ser, està completament desapareguda, així que seguim per la pista amb tendència baixadora fins que passada l’alçada de la Cova Alta agafem la primera senda enginyera. Molt xula, la primera part netejada per Pedro i cia. (Moltes gracies i molt ben fet, a pesar que els que havien repoblat aquesta zona, supose que amb maquinaria pesada, se l’havien passat pel forro destroçant-la una mica).
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Després la senda entra en la zona que es va cremar fa un parell d’anys i ja està totalment neta. Resulta curiós i contradictori, una senda enginyera molt currada i que si no fora per l’incendi estaria desapareguda… En fi. Al final arribem a un encreuament de “sendes enginyeres” (aquesta fora de la zona cremada, però netejada) i en una petita baixada a la pista. Uns metres de pista cap a la font del Patge i de nou senda enginyera que entre trams cremats i trams sense cremar (be, realment entre trams cremats l’any passat o cremats fa prous més anys, perque arbres grans no hi havia) anem arrimant-se fins Agullent.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Com que anem molt be de temps, decidim baixar a esmorçar de bar a la Font Jordana d’Agullent, on ens fem uns bons bocates, més beguda, olivetes, cafe per 7€ per barba. Reprenem la senda enginyera per a continuar cap a Ontinyent, primer amb poc desnivell, però després per a fer una bona pujadeta fins la “senda enginyera” que va per la part alta de la serra (la que realment està etiquetada com a tal). Molt xula la pujada encara que de nou per terreny cremat (que es la tónica durant aquesta part de la ruta).
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Després ja de baixada fins Ontinyent, on decidim canviar una mica la ruta: En compte de fer el recorregut de la ruta Sender Moro, anem a tirar pel barranc dels Tarongers, a veure que tal, que jo pense que de pujada deuen ser poc ciclables. Ací comencem a tindre alguns problemes mecànics, primerament a la tija pija de Jordi, que no es bloqueja be. Així que des del Cementiri tirem cap als Pous Clars per una alternativa al recorregut habitual, made in Jordi, i un tramet de carretera fins l’entrada del Barranc dels Tarongers.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
I tirem cap a dintre i els problemes mecànics s’incrementen: la tija de Jordi torna a no quedar-se fixa, així que te que recorrer al truc verd de les brides. Per la meva banda, peta el casquillo del pedal, el que fa que aquest es desplaçe per l’eix, amb el consegüent perill de quedar-me amb el pedal a la ma… be, al peu realment :-P, tal com em va passar als Plans. Menys mal que el pedal va aguantar sense eixir-se’n, perquè haguera sigut una p*t*d* molt grosa (ja el tinc reparat 😉 ). Aquests problemes fa que l’horari ja no siga tant bo com el que portavem.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
El barranc dels Tarongers de pujada resulta ser més ciclable del que em pensava (això si, tirant-li molta tècnica i apretant fort, perque es durissim, i a lo millor tots no opinen igual…). El pitjor es la torrera que cau i que fa patir de valent aquesta zona, també tota socarrada. Arribe jo dalt i espere recuperant l’aire fins que ens reagrupem, comença a fer-se una mica tard, però estem eixúts, així que a buscar una font. Primer baixem per les escales de roca i al poc arribem a Bocairent, ens refresquem en un llavador “no potable”, i tirem a l’Estació on si que podem omplir els camels i fer-se unes coquescoles mentres xarrem en un grup d’Elx que em pareix que estan fent el track de la “kdd endurera de foromtb”.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Trucadetes i guasaps a les “palometes” per a avisar de la tardança i a seguir. Tirem a pujar el port pel GR-7, la millor opció i amb algún pas d’espentar i la resta ciclable, arribem dalt del port a les 2 del mig dia. Toni i Oscar volen tirar per carretera, i jo per l’hora que és, decidisc que també, mentres que Jordi està disposat a acabar-la com toca, ole ole, cuidadin i sort. Els altres tres, carretera i manta i a les 14:40 entre a casa. Jordi arriba mitja hora més tard cap a Alcoi completant el rutón de 63 km i 1500 de desnivell. A més es un rutón reversible, ja que es tant vàlid fer-lo en un sentit com en l’altre i tal vegada siga millor fer-lo al revés. A la saca!
Ací us deixe la resta de les dades i fotos i el track “bò”, es a dir, qel que va fer Jordi.
Perfil:
Recorregut:
Comentaris recents