Home » 2012
Yearly Archives: 2012
2012-11-10_Beneixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Brutal la rutilla d’avui, i es que entre el terreny que estava mel, el temps i el paisatge de cine amb les fulles grogues, la companyia de lujo (Tino, Rafa, Raul, Gabi, Siba, Alberto, Cháfer i servidora) i les rutes de Beneixama – Gamellons que mai defrauden. Avui hem començat la ruta com de costum a Beneixma després de les disputades votacions d’ahir nit 😀 :D.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
La pujadeta com de costum durilla, o una mica més perque tenia molta pedra solta i banyadeta (que ha sigut la tònica de les pujades, les pedres més relliscose de lo normal). Es desviem per la senda i una mica més amunt Siba “to encedio” trenca la cadena. Paradeta i a seguir que quasi estem dalt.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Busquem Rita i ens proteccionem i cap a baix fins a l’escaló. Rafa i Tino OK, Gabi i Chafer KO, la resta a pata ;-). Seguim i la passarela de madera l’han arreglada, ara ja no te cap “misteri” passar-la. Continuem baixant i trobem algo de fanquillo, es el primer però en vindrà més. Font de la Duenya on trobem un grup d’Alacant (El Hachazo MTB crec que es dien, i estaven fent una ruta molt semblant, però no volien anar pel Fontipark perque pensaven estaria interesant).
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Seguim a buscar el Fontipark i jo propose anar a fer una variant (jo sols per a no cagar el grup com la setmana passada), però tots decideixen que anem tots a fer la variant, a provar!. Comença per la mateixa senda del Fontipark però de seguida es desvia cap a l’esquerra per a baixar per la banda esquerra del FP. Comença amb un tram ràpid i després ve un tram prou desfet, em pareix que deuen passar prous motos per ací.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Ens desviem i agafem una senda que primer prou empinada i trencada i després ja amb menys pendent arriba a una zona molt divertida amb peraltes i botillos asequibles per a tots, amb un últim doble petit en el que tots s’emportem un bon “esglai” i que Raul acaba empotrant-se contra un pi (sense conseqüències… per al pi 😀 😀 :D… i per a Raul tampoc). La senda acaba just on està el bot que passa sobre el camí, Tino perd l’intent de tirar-li, i a seguir que encara queda ruta.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
En quan eixim a la pista… Tino comprova que passa alguna cosa… se li ha trencat el cable del canvi. Per sort Raul en porta un, aixi que parem a esmorçar i en un tres i no res li canviem el cable. A seguir!. Ens clavem en el caminet del riu i acabem una mica estucats pel fang, però al menys no està pastos. Arcadeta amb “patrol de la betemerita fals” amb el personatge que no ens diu res, i cap a la Font del Nano per la sendeta on Chafer quasi para baix del barranc :-|. Alguns tram estàn de cine perque els arbres caducifolis tenen unes fulles grogues impresionants. Font del Nano, paradeta a llevar-se roba i a seguir.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Gamellons, sendeta cap a dalt, sendeta cap a baix, refugi de Castelló, sendeta cap a dalt traient els fetges…. Reagrupament i cap als 3 Pinets. Paradeta per fotar i proteccionar-se i alaaaa… a buscar la baixada final que estava avui per dues pajilles al menys, tremenda. El terreny perfècte amb un grip com diria Tino “supertacky”. Brutal, brutal, orgasmica. Però tot s’acaba i ens deixem caure ja per la pista i carretera fins Benixama on arribem una mica abans de les 2.
 |
| De 2012-11-10_Benixama – Fontipark Beta – Gamellons – 3 Pinets |
Rutón, rutón.
Perfil:
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5809300573786624241,512,center]
2012-09-15_Volta a La Vall de Gallinera
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
La idea era agafar la ruta original de Jordi dels 8 pobles, i llevar-li el tram final de fer la carretera que travessa tota la vall. Així que amb el wikiloc vaig trobar un parell de tracks que em varen pareixer interessants per a arribar des de la Font de la Mata fins Benirrama sense fer la carretera. La “pega” es que es feia prou pujada passant per baix de la Foradada i quasi al Miserat. Així que en compte de fer la ruta començant pel final de la Vall, vaig pensar de deixar el cotxe al primer poble: Benisili.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
I allí arribem Gabi Castelló i servidora cap a les 8 i algo. Després de dubtar on deixar el cotxe, montem els bartuls i ens disposem a fer el primer tram, que es una mica de bucle per arribar a la Font de la Mata, punt final de la ruta dels 8 pobles. I collons, comencem be per una senda – assagador prou empinadeta i técnica, que acabant de començar es fa dura!. Es curta, pero suficient per a traure els fetgets. Després una mica de planeig i arribem a la font rodejada de frondosos arbres. Nota de la redacció: Per a fer la ruta acabant-la dalt com nosaltres, val la pena deixar-se els cotxes ací a la Font de la Mata i fer el tram al final.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Després desfem una mica de camí per carreteretes asfaltades, i tirant de baixada, cap al “poble” de Llombai (poble entre cometes perque son 4 cases de les quals 2 estàn deshabitades i en ruine). S’arrimem a la font de Llombai i desfem camí per a tornar al track, i anar cap a Alpatró. Només entrar al poble, anem a buscar la variant que tira cap als penyasegats de la serra Foradada. I collons si ho fa, amb uns bons rampons asfaltats pràcticament pujem fins baix de les penyes.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
A partir d’ací deixem l’asfalt i entrem primer en pistetes però prompte en una senda que sense pedre alçada va arrimant-se cap a la penya Foradada. El camí està prou tancat, es nota que el gasta poca gent, i te alguns troncs cremats en mig del camí, i una solsida que fa que tinges que posar el peu a terra, però res greu a lo que estem acostumats. Finalment arribem a la senda que baixa-puja de la penya Foradada (supose que per on vareu baixar de la ruta de Cantacuc – Gallinera). Primer la senda puja i algun tram ciclable i algún espentable arribem a les mateixes parets davant del forat, però no es veu a les fotos perque estava totalment a contrallum.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
I comencem una baixadeta per senda la mar de xula, sender antic empedrat amb S, molt guapo. Arribem a la font i cova d’en Moragues, i de nou alternant trams de senda i de pista de baixada amb algun repetxet, anem arrimant-se cap a la carretera asfaltada que puja des de Benisiva a l’altra banda. I ací comença la segona dura pujada de la jornada, per asfalt però sense tràfic fins que arribem a la cresta de la Serra Foradada. En aquest punt abandonem l’asfalt per a seguir una pista primer i senda després que vaig marcar, i que ha sigut molt xula, tota ciclable i és un assagador. Aquesta zona s’anomena Llomes del Xap.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Passant aquest tram eixim a una carretereta asfaltada (o almenys alguna vegada ho va estar) que va arrimant-nos cap al Miserat. Passem unes casetes i veiem unes marques de senda a l’esquerra, però com que no ho coneixem i el track no va per ahi, no li fem cas. Però atenció perque després ens han dit uns xics que hi ha una baixada d’un sender Moro per ahi, que arriba directament a Benirrama, amb corbes, escalons, etc… pareix una alternativa molt bona!.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Nosaltres continuem pujant una mica per asfalt, per agafar la senda que tenim marcada (jo la coneixia d’una marxa de Pego de fa uns quants-molts anys). En arribar a la cresta, jo paradeta a inflar i proteccions Gabi (realment no calen, però si les porteu, poseu-vos-les ací). La senda de baixada a mi no m’ha agradat maça, digam que “no es agraïda”, es una antiga pista reconvertida en senda plena plena de lloscos, reguers d’un metre de profunditat. La veritat es que no es disfruta maça. Això si, les vistes de la vall son fantàstiques i en poc de temps perds alçada i arribes al Castell de la Gallinera.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
A partir d’ací ja per pista primer i asfalt després arribem a Benirrama… hi haurà bar?… i comencem a sentir sorrol i en girar una cantonada tot el carrer ple de taules amb ciclistes esmorçant. Perfécte. Son quasi les 11, bona hora per esmorçar. Així que entre carretiros i montanyeiros ens posen una tauleta (a remugons, que le camata jove no ha sigut molt amable, el major si). I ací es on ens han explicat lo de la baixada. Per cert, 7€ esmorçar “típic”.
Cap a les 11:30 reanudem la marxa seguint el recorregut dels 8 pobles, que bàsicament circula per pistetes asfaltades, rodejades d’una frondosa vegetació de garrofers, cirerers i altres arbres i plantes. Passem pel despoblat Morisc de l’Alcudia i per la seva font i al poc arribem a Benialí primer, Benissiva després, Benitaia, amb les seves fonts i carrers pintorescs. El terreny com diu Gabi es prou trencacames, amb continues pujades i baixades que després de l’esmorçar es fan durilles.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Després de nous trams de pistes principalment asfaltades i algun tram de senda amb sorpresa en forma d’espentamenta inclosa, arribem a La Carroja. Ací anem a fer una variant, ja que en un dels tracks anava per un sender en sentit contrari per la part baixa del barranc. Així que anem a provar que tal per ahi. I baixem per dintre del poble fins agafar el sender, es un PR i assagador en ús!. Molt guapo, pràcticament tot ciclable després de baixar al fons del barranc comença amb uns escalons de pedra i després en continua però no excesivament dura pujada.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Passem per un antic abocador clausurat, que es la zona mes lleja d’aques tram i arribem a una zona recreativa, baixadeta i de nou després d’abocar-se al cau sec del riu i seguir-lo durant uns metres, tornem a agafar un sender de pujada, molt xulo, per lloses de pedra, que poc a poc ens porta cap a Alpatró. Es tot ciclable, però la calor que fa a aquestes hores fa que siga prou dur i Gabi puje prous trams arrastrant. Arribem a Alpatró i de nou amb el track “oficial” i sense arrimar-se a la Font (mal fet!), tirem cap a Benisli, ja tot per asfalt.
 |
| De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera |
Decidim no fer l’últim bucle d’uns 500 que eix i torna a entrar a Benisili que la calor apreta molt. A la 1 arribem als cotxes, i abans de tirar cap a Alcoi fem una paradeta a refrescar-se a la Font de la Mata, que l’aigua està bonissima :-). Pensem que la ruta s’ha quedat xapó amb un bon porcentatge de sendes i trams muntanyers que tant ens agraden i una bona dosi de “turisme” per tots els pobles de la Vall. Una preciositat de ruta!
Us deixe el track d’aquesta ruta, i de la variant que varen fer el diumenge Oscar, Tino i Gisbi, que varen baixar pel sender moro a Benirrama i diuen que es molt recomanable. També us deixe les fotos seves.
Perfil:
Recorreguts:
2012-09-09 Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent – Alcoi
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Doncs ací va un poc de rollet sobre la ruteta d’ahir. Ens reunim pocs minuts després de les 7:30 a la gasolinera de la RENFE, Oscar, Jordi C., Toni Valor i sevidora, i com que no teniem constancia de cap més integrant per a la ruta i ja havien passat els 5 minutets de rigor, tirem cap a la via que la ruta es llargueta. En passar per Cocentaina, veiem un bar obert a la eixida i decidim parar a fer-se el cafenet i enviar uns guasxaps a la penya, i a seguir per la via fins a Muro. En Muro busquem el camí de la font del Baladre i el seguim fins la font. Està xulisim passant en alguns llocs per tunels de vegetació.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Continuem el traçat de la marxa de Muro primer amb uns bons rampons i després al entrar en la senda, a portejar uns metrets la bici. Després la senda es ciclable la major part dels trams exceptuant algunes rampes. Eixim a la pista al Pla de la Codolla i anem a seguir cap a l’altra vesant de la serra. Primerament busquem la senda engyinera perduda que ens deixaria prop de la Cova Alta, però no pot ser, està completament desapareguda, així que seguim per la pista amb tendència baixadora fins que passada l’alçada de la Cova Alta agafem la primera senda enginyera. Molt xula, la primera part netejada per Pedro i cia. (Moltes gracies i molt ben fet, a pesar que els que havien repoblat aquesta zona, supose que amb maquinaria pesada, se l’havien passat pel forro destroçant-la una mica).
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Després la senda entra en la zona que es va cremar fa un parell d’anys i ja està totalment neta. Resulta curiós i contradictori, una senda enginyera molt currada i que si no fora per l’incendi estaria desapareguda… En fi. Al final arribem a un encreuament de “sendes enginyeres” (aquesta fora de la zona cremada, però netejada) i en una petita baixada a la pista. Uns metres de pista cap a la font del Patge i de nou senda enginyera que entre trams cremats i trams sense cremar (be, realment entre trams cremats l’any passat o cremats fa prous més anys, perque arbres grans no hi havia) anem arrimant-se fins Agullent.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Com que anem molt be de temps, decidim baixar a esmorçar de bar a la Font Jordana d’Agullent, on ens fem uns bons bocates, més beguda, olivetes, cafe per 7€ per barba. Reprenem la senda enginyera per a continuar cap a Ontinyent, primer amb poc desnivell, però després per a fer una bona pujadeta fins la “senda enginyera” que va per la part alta de la serra (la que realment està etiquetada com a tal). Molt xula la pujada encara que de nou per terreny cremat (que es la tónica durant aquesta part de la ruta).
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Després ja de baixada fins Ontinyent, on decidim canviar una mica la ruta: En compte de fer el recorregut de la ruta Sender Moro, anem a tirar pel barranc dels Tarongers, a veure que tal, que jo pense que de pujada deuen ser poc ciclables. Ací comencem a tindre alguns problemes mecànics, primerament a la tija pija de Jordi, que no es bloqueja be. Així que des del Cementiri tirem cap als Pous Clars per una alternativa al recorregut habitual, made in Jordi, i un tramet de carretera fins l’entrada del Barranc dels Tarongers.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
I tirem cap a dintre i els problemes mecànics s’incrementen: la tija de Jordi torna a no quedar-se fixa, així que te que recorrer al truc verd de les brides. Per la meva banda, peta el casquillo del pedal, el que fa que aquest es desplaçe per l’eix, amb el consegüent perill de quedar-me amb el pedal a la ma… be, al peu realment :-P, tal com em va passar als Plans. Menys mal que el pedal va aguantar sense eixir-se’n, perquè haguera sigut una p*t*d* molt grosa (ja el tinc reparat 😉 ). Aquests problemes fa que l’horari ja no siga tant bo com el que portavem.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
El barranc dels Tarongers de pujada resulta ser més ciclable del que em pensava (això si, tirant-li molta tècnica i apretant fort, perque es durissim, i a lo millor tots no opinen igual…). El pitjor es la torrera que cau i que fa patir de valent aquesta zona, també tota socarrada. Arribe jo dalt i espere recuperant l’aire fins que ens reagrupem, comença a fer-se una mica tard, però estem eixúts, així que a buscar una font. Primer baixem per les escales de roca i al poc arribem a Bocairent, ens refresquem en un llavador “no potable”, i tirem a l’Estació on si que podem omplir els camels i fer-se unes coquescoles mentres xarrem en un grup d’Elx que em pareix que estan fent el track de la “kdd endurera de foromtb”.
 |
| De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent |
Trucadetes i guasaps a les “palometes” per a avisar de la tardança i a seguir. Tirem a pujar el port pel GR-7, la millor opció i amb algún pas d’espentar i la resta ciclable, arribem dalt del port a les 2 del mig dia. Toni i Oscar volen tirar per carretera, i jo per l’hora que és, decidisc que també, mentres que Jordi està disposat a acabar-la com toca, ole ole, cuidadin i sort. Els altres tres, carretera i manta i a les 14:40 entre a casa. Jordi arriba mitja hora més tard cap a Alcoi completant el rutón de 63 km i 1500 de desnivell. A més es un rutón reversible, ja que es tant vàlid fer-lo en un sentit com en l’altre i tal vegada siga millor fer-lo al revés. A la saca!
Ací us deixe la resta de les dades i fotos i el track “bò”, es a dir, qel que va fer Jordi.
Perfil:
Recorregut:
2012-08-23 Tavernes – Monduver Xtrem
[mudthumb:picasa,rubenperez.amigosdelciclismo,5779939516525044465,72]
 |
| De Tavernes – Monduver |
Bueno, ací va un poc la croniqueta de com ha anat la ruta del Monduver (2012-08-23), que ara podriem rebatejar amb Monduver Xtrem, d’axavo que rutón rutón. La idea era combinar la baixada que jo ja coneixia de fa mooolts anys, pot ser 10… però intentant evitar l’asfalt que fins ara era l’única opció d’arribar a Barx. L’opció més asequible pensava que seria la pujada a la Font del Cirer des de Simat, PR-CV51 i també conegut com “Cami dels Burros” perque antigament l’utilitzaven aquestos animals. Recorde fa mooolts anys que em va pareixer “prou ciclable” i encara estava al tinter. Era l’hora de provar-ho encara que per Internet no trobava cap referència a la seva “ciclabilitat”, lo habitual 😉
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Poc abans de les 7 del matí eixim d’Alcoi Victor i servidora per a trobar-se a Tavernes platja amb Raul i Dani que estan fent-se el cafenet. Al poc arriba Rafa i després del rigoros coficup comencem la ruta d’aproximació al macís del Monduver. Com que “els locals” coneixien alternatives al que jo havia marcat a ull, seguim una ruta una mica diferent passant per Tavernes poble, una revolta per a retrobar-se amb el track i tornar cap arrere i a seguir fins la carretera de Simat al començament del port.
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Son uns 13 km d’escalfament que van be per al que ens espera. La carretera del port de Simat a Barx està plagada de ciclistes carreteiros i muntanyencs… però els únics que en arribar a la primera corba s’en eixim en busca del camí de burros som nosaltres. El camí comença be però en passar un antic aqueducte que portava aigua al monestir, la cosa es complica i tenim que començar a espentar… malament comencem. Passem el segón aqueducte i la cosa millora notablement… i tant!!!, tire cap a dalt emocionat, el camí puja fent S, es durisim però completament ciclable (evidentment amb tècnica i forma física).
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Poc a poc i fent S va guanyant alçada, jo puje prou encés però després ho pague car. Feia mooolta humitat i encara que la calor no era encara maça alta, la conjunció es mortal. Anem fent paradetes i pujant a peu algun escalonet, alguna solsida i algún pas que es resisteix, però la majoria de la pujada es ciclable i molt guapa. Poc a poc comence a pedre fuelle i els últims metres patisc molt. Al final hi ha unes escales que tenim que portejar i no puc amb la meva anima.
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
El gallet inicial s’ha desinflat. La resta també han patit més o menys però en qualsevol cas tots estem d’acord en que es una passailla de pujada i una alternativa molt bona a l’asfalt. Quan estem a la font passen uns beteteros que han pujat per la carretera i haviem vist baix i han tardat més!, xapó.
Estem xorrant completament de la suor, així que a la Font del Cirer descansem i algúns es renten la samarreta… total, està igual de xopada, al menys que siga d’aigua. Després de recuperar-se i fer la xarradeta, seguim cap a Barx que encara ens queda una altra senda que investigar.
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Al poc de baixar per la carretera de les Foies, eix un primer PR que no prenem (que es el mateix que agafem després però amb una entrada prou xunga). A la segona indicació agafem el PR i després d’un petit porteo ja tenim de nou senda ciclable que primer pla i després de baixada, ens porta a Barx. Xapó per el segón tram nou molt bo!
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
En Barx esmorçar de rigor a la plaça del poble rodejats de ciclistes (6 € menú estandar, amanida, cerveça a discrecció, entrepà, café… Encara no sabem perque un dels bars està “a tope” mentre que l’altre te unes poques taules…). I a continuar, anem a fer un tram de PR que ha marcat Raul fins a l’urbanització de la Drova… i xapó, de nou una sendeta molt guapa que planejant ens porta ja a mitja alçada de l’urbanització.
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Ara toca el gran patiment. Tirem per la pista asfaltada – formigonada que puja cap al cim del Monduver. Se me fa durisima, principalment per la calor que ací ja es important i les ombres son escases. Tan patisc que puje un tram espentant amb Dani… uf, que mal ho he passat. Finalment arribem al coll on busquem l’ombra del terraplé de la carretera per a descansar i recuperar-se. També aprofitem per proteccionar-se, ara comença el “turronaco”.
 |
| De Tavernes – Monduver |
Als pocs metres de passar el coll eix el PR que ens portarà a Xeresa. Realment hi ha un fum de PR per aquesta zona, però aquest es molt guapo, la resta no se com seràn. Primer hi ha unes Z prou xungues amb escalons intercalats. Després un remonte ciclable i de nou cap a baix. Arribem a la zona més torronera, escalons, corbes, pedra i terra arenosa soltes, torró de Xixona total. Tenim que fer algunes parades, alguns com Rafa i Victor ciclen més, altres menys i Dani que pateix prou en aquest terreny. Passem pel Corral de l’Obrer i remontadeta nova, nova baixada ja més rapideta, però igualment amb escalons, lloses. I la cosa es prolonga d’aquesta forma passant per cornises, alguns remonts curts i trams més ràpids i altres més lents. Finalment arribem al lloc on tenim dues opcións, una a la cantera de Xeresa i un altre cap a Xeresa directe, que antigament estava molt tancat però ara pareix més net.
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
I per aquest tirem, de nou amb zona de Z i escalons xungos i algún pass impossible que passa Rafa per a regodeig front a Victor per a la resta de la vida 😀 😀 :D. La cosa es suavitza després de les Z i es torna més ràpida, però ací alguns com jo ja anem prou tocats… que cansanci, ja no se si frenar amb un dit o dos. Amb algun orgasmet final més arribem a la pista. Buff… portem més d’una hora de baixada turronera de la bona, brutal. Xapó!. Ens desproteccionem i anem a Xeresa a buscar aigua que s’hem quedat secs. Sols ens falta tornar pels camins dels tarongers uns 12 km més fins a Tavernes… i no precisament de relax c-*br*ns!!
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Ala, pedasso de rajol. Ruton 10 per a col·locar fixe al calendari amb uns 42 km i quasi 1000 m de desnivell acumulat, però dur de collons amb bona part per la calor. A la pròxima a l’hivern i deixant els cotxes a Xeresa 😉
 |
| De 2012-08-23_Tavernes – Barx – Monduver – Xeresa Xtrem |
Multimedia:
- Track.
- Perfil:
- Recorregut:
- Fotos:
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5779939516525044465,512,center]
2012-07-07 Naiximent del Vinalopó
 |
| De 2012-07-07_Naiximent del Vinalopó |
Seguim amb les minicróniques:
La rutilla va estar molt be: Jay, Daniel, Raul i servidora: Caminet del alberg, Comellars, Sotarroni, Somet i baixadeta que no coneixiem fins al Reiner. Caminet del riu sec, Naiximent del Vinalopó, on trobem a Manu que ens acompanya fins el final.
Banyet en pilotes i esmorçar i a investigar una sendeta xula que haviem vist arribant al naiximent. I molt xula!!, et porta a la pista de dalt passant per la Font de la Malladeta i unes basses per a anfibis que han fet.
 |
| De 2012-07-07_Naiximent del Vinalopó |
Després cap a Santa Barbara i sendeta nova per nosaltres (i he vist que es la mateixa de la TransMariola de Jordi, però nosaltres la varem trobar sobre la marxa amb el GPS!, molt xula!). Camping, Font de Mariola, Casetes de Mariola i ja ens disgreguem (voliem fer-se una cerveceta al xiringuito del Baradello però s’havia fet tard).
Raul i Daniel pel barranc, Manu i Jay per carretera i servidor al Bara. Pel que he vist, Raul i Daniel es varen fer la cerveceta a Alcoi unint-se sense mereixer-ho, JR. Raul encara va continuar la ruta, Daniel ja no ho se.
Les fotillos d’ahir, sols aptes per a xicones i homosesuals de la pradera.
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5762684286703381633]
2012-06-29 Nocturna a les Penyes Monteses
 |
| De 2012-06-29_Nocturna a les Penyes Monteses |
Ací teniu una minicrónica i les fotos de la ruta:
Bueno xicons, molt guapa la nocturna d’ahir. Molta calor al principi però en quant comencem a guanyar alçada cap a Serelles la temperatura baixa considerablement. Del Collao Sabata tirem pel pla de les Vaques a les Penyes Monteses espentant prous trams, més que de dia, però la veritat es que es puja prou ràpid.
 |
| De 2012-06-29_Nocturna a les Penyes Monteses |
Al pla de les Vaques s’està de collons, amb una temperatura perfècta i unes vistes precioses (si no fora per les imatges de l’incendi de Cortes que pinten de roig tot l’horitzó direcció València, te una pinta pavorosa i no se qui collons podrà parar-lo… :-(((, pareix Mordor. Ara a posterior ja sabem la magnitud de tal incendi :-(((( ). Ahi sopem i disfrutem de la conversa… o monóleg 😀 😀 :))))
 |
| De 2012-06-29_Nocturna a les Penyes Monteses |
Després del sopar baixem com podem pel Carrascalet, a la Font de Prats a arreplegar aigua i cap a la Txeca. Senda del Tossal Redó, Casetes de Mariola i uns cap a la Buitrera i els Gintónics, i altres cap al Baradello. Un 10, que be ho vaig passar, menys per la llum que portava que em va fer patir prou!.. Cagontó!, passeu-me l’enllaç eixe de “Dilealestrem”.
Per cert, com podeu veure a les fotos “algú” ha posat un cartell al caminet de l’alberg….
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5759756878799559409]
2012-05-05 Sender Moro rebrotant…
 |
| De 2012-05-05_Sender Moro_Bocairent – Ontinyent |
Després de l’última vegada que varem fer aquesta ruta, fa aproximadament un any i que feia poc que s’havia cremat tota aquesta part de la Serra entre Bocairent i Ontinyent, el dissabte passat varem tornar a fer la ruta. La veritat es que continua estant tot molt desolat, però al menys ja han rebrotat plantes, sobretot herbes i alguns matolls i les coscolles que han tornat a eixir. Arbres no en ha rebrotat cap, ni crec que ho facen sense una repoblació, ja que al pinar que hi havia encara era maça jove i no devia de tindre pinyes en condicions de germinar. En fi, al menys hi havia una gran quantitat de flors i herba que li donaven un to més amable que l’any passat.
 |
| De 2012-05-05_Sender Moro_Bocairent – Ontinyent |
No m’extendre en una crònica, ja que teniu la de l’any passat ací, però vos comptaré com va anar. Ens varem juntar Tino, Raul, i els nous integrants que esperem s’enjuntem moltes més voltes, Tono (Le Tour, Queen, …. ) i Gabi Linares. I servidora que escriu aquestes línies. A les 8:45 aproximadament eixiem del Cementiri d’Ontinyent per a encarar la pujada cap a la Serra de Filosa.
 |
| De 2012-05-05_Sender Moro_Bocairent – Ontinyent |
Després ja busquem el antic camí de Bocairent que ja no deixem fins arribar al poble. Esperem que aques camí es conserve, perque es una maravella, i caldria fer-li una mica de manteniment ara que esta rebrotant tota la serra. Esmorçar en Bocairent a l’Aljub i després Calvari i a buscar la Senda Enginyera per a tornar a Ontinyent. Per cert, molts trams trillats per les motos :-(((((.
El diumenge el grup dominical va repetir la ruta amb algunes petites modificacions “made in Jordi” que ja les provarem nosaltres a la pròxima. Una ruteta de “sols” 22km però que amb més de 900 mts de desnivell acumulat i molta senda, deixen més que satisfets 🙂
 |
| De 2012-05-05_Sender Moro_Bocairent – Ontinyent |
Us deixe per ací l’apartat multimèdia de la ruta incloent les fotos del grup dominical i un parell de videos cortesia de Gabi i Raul.
- Fotos de Victor ( diumenge, en Facebook)
- Fotos de Jordi C. (diumenge, en Facebook)
- Fotos d’Oscar (diumenge)
- Fotos de Ruben
Video de Gabi:
El track i el perfil el podeu trobar en l’anterior entrada de la ruta.
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5739086121214486209,512,center]
Full – Els Plans amb STM (Carrasqueta – Els Plans – Ull del Moro)
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
Hi ha vegades que una ruta que portes molts anys fent, amb algun motiu especial, es redescobreix amb una nova combinació que queda estupenda. I això es el que ha passat en aquesta ocasió, ens visitaven els SingleTrackManics valencians i varem fer una recomposició de les dues rutes que solem fer pel Plans, quedant una fantàstica ruta que es segur repetirem molt més a sovint. A més ens varem juntar un bon grupet molt ben avingut i amb ganes de passar-ho be, i l’absencia de problemes i la meteorologia varen fer que passarem un matí perfecte.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
La ruta va discorre més o menys així (atenció, es un bon rajol):
Ens varem anar juntant cap a les 8 del matí al Poliesportiu una delegació de 3 STM (Diego, Gus i Pacolo) més el “compartit” Dani i Karim vingut de València per tal magne event, i com a representació local un bon grapat de gent: Rafa, Jordi, Raul, Gabi, JR, Alex, Kiko, Chafer i servidora. A més varem tindre al meu tocayo Ruben com a reporter momentani que va pujar a peu al Cim dels Plans i ens va fer unes quantes fotillos.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
Una mica abans de les 8:30 entre cafentes i xarradetes eixim del poliesportiu per la via verda i els tunels camí de l’Estepar. El dia esta boirós però es tracta de boira baixa segons haviem comprovat amb la camara del ACIF al Menetjador. La previsió dona aigua cap al mig dia, a veure si s’escapem… Passem l’Estepar i cap a la Sarga passant pel costat del Mas de la Sarga de Baix amb el antic camí recuperat, perfecte!. De la Sarga continuem pujant a bon ritme amb les xarrades i “xascarrillos” típics, que no reproduiré ací, jeje.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
Poc a poc anem guanyant alçada per la senda dels “Jabalíns” o Senglars, ja molt marcada, perfecte!, es nota que la gent està gastant-la i la veritat es que es una maravella poder pujar a la Carrasqueta sense xafar gens d’asfalt. A les 9:30, amb sols una horeta, estem a la Carrasqueta i comencem a delectar-se amb la fantàstica vista que ens acompanyarà tota la ruta: El mar de nuvols que apareix per baix de la nostra alçada i que va abraçant les nostres serres dels voltants: Cabeçó, Mighorn, Maigmó, Puig Campana, Aitana… Després de les fotos de rigor i una foto borrosa de Rafa al feisbuc, continuem per senda seguint pràcticament tota la cresta de la Serra dels Plans. Primer passant pel Pou del Surdo, antena de TV3, “supercoserallosquera” fins arribar al que posa als mapes com Turó del Racó Xamarra cap a les 10:15, on esmorcem.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
El pic el tenim a un tir de pedra… pareix, clar, perque encara queda una bona pujada. Primer baixadeta fins al coll per on creua l’antic camí de la Torre i de nou a pujar cap a al cim. Poc a poc anem guanyant açada fins arribar a la traca final per arribar al cim, que la majoria pugen a pata. Dalt del cim trobem a Ruben excursioniste que està ja esperant-nos i ens fa les fotografies de rigor, com l’arribada a meta :-))). Son les 11:10 i la previsió temporal es perfècta. Poc a poc va arribant la gent, reagrupació, fotos, paisatges, una maravella. Li expliquem a Ruben per on pot tornar al cotxe que te en el Regadiu… i per cert, es perd :-(((.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
Proteccions i cap a baix per la cresta dels Plans, que canvia una barbaritat d’estar seca a banyada, ja que seca es cicla pràcticament tot per damunt de les roques. Anem fent parades per reagrupar, per fer fotos i poc a poc anem baixant, primer per la zona tècnica rocosa i després per la part ràpida. Arribem al encreuament, nou reagrupament i cap a la zona de la Devesa per “les abocaes de Pedro”. Punxadada de Dani i algún rebolconet sense conseqüències i continuem cap a la Font del Regadiu pel “Jordivictorminiwistler”… ssssfffggssss.
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
Briefing a la Font del Regadiu mentres carreguem aigua, ja que fa una calor important i de moment ni rastre de la pluja. Hem de decidir si acabem la ruta prevista o retallem. Com que anem molt be de temps, son les 12:10, per unanimitat continuem la ruta prevista amb únicament petits retocs. Ara toca anar al mas del Vicari per la senda del Regadiuet i pujar l’Ull del Moro, que encara que no es maça llarg te un final apotòsic d’empinat. Alex i JR ja van una mica tocats, però sense problema, espentant com la majoria arribem tots dalt. Ara ens tornem a proteccionar i ja sols queda el “festival del Flow”… Ull del Moro + Font de la Salut + Recinte Ferial. Quan arribem al final, tenim una sobredosi d’adrenalina ja que l’encadenament de baixades es alucinant i el terreny està perfecte!!
 |
| De 2012-04-28 _Carrasqeueta – Plans – Ull del Moro amb STM |
I ja s’acabat tot lo bo! (al menys damunt la bici). Queda remuntar al Poliesportiu, dutxa i dinar de germanor al bar del Poliesportiu, amb festival de parides i premi especial per a Xore. Un vertader plaer compartir ruta amb la representació de STM que creem han quedat prou satisfets per la ruta.
Al final “sols” 33 km molt cumplidets que pareixen molts més i que una gran part es fan per sendes ciclables, amb unes espectaculars vistes durant molta estona.
Si s’heu tragat el rajol, teniu un bon fetge, ací teniu la resta de fotos:
– Perfil:
Ruta:
Pase de fotos:
[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5736495329328340465,512,center]
Comentaris recents