Yearly Archives: 2011

Doncs molt guapa ha quedat la ruta d’avui, molt xula Jordi.

Hem eixit des d’Alcoi Rafa, Raul, Natxo, Xafer i servidora i Paco Agudo i un altre xic que ara no recorde el nom (mecànic de motos Company?) ens han acompanyat fins la Sarga.

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Hem començat per la via verda fins als tunels, per si volava la burra i els tunels estigueren oberts, però no, no hem pogut passar ni pel de la via verda ni per els de la carretera que ja tenen la verja posada, així que em seguit pel caminet fins la Venta Sant Jordi on jo m’he pegat un bon susto arribant al final, ja que baixant l’últim tram he perdut el peu del pedal i m’he descontrolat, eixint del camí cap un tallat de roca… per moments he recordat la pinya de Rafa. Per sort, no se com, la bici ha acabat baix i jo plantat a un costat i amb els collons a la gola…. però ja ha sigut la “comidilla” del dia de la penya que dia que per fi m’havien vist caure.

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Després carretera fins l’Estepar, Via Verda fins la Sarga i caminet cap a dalt de la Carrasqueta. La senda “del Jabalí” (Porc Senglar?) està ja molt marcada exceptuant els últims metres abans d’arribar a la Carrasqueta, una maravella pujar per ahi. Hem seguit pujant cap al Pou del Surdo per la senda a veure si podiem esmorçar ahi amb una birreta… i a pesar que el home que hi havia ens ha dit que NO… ens ha tret unes birres, papes i olives (3€ per barba). Així que en una de les taules de fora em esmorçat de cine (mireu les fotos).

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Seguim pujant i en la costera dels pedrolos Rafa es pega una bona pinya que no he vist… perque anava davant i he aconseguit pujarla :-). Després senderet cap a baix, cap a munt, arenal cap a baix a les Vedrunes, més cap a baix, i en arribar a la pista ja comencem el primer tram que no coneixia, molt xulo amb pujadeta i baixadeta fins al Mas dels Plans de Dalt. Baixem una mica per pista i ens desviem al Mas de la Bodega, on un home ens diu que no podiem passar… però es referia a que no hi havia camí… però molt amablement ens ha dit, que be, quasi sense camí podiem arribar a la caseta nº 3 de la Colonia dels Plans, i després a la nº 2…. i que si anavem passant al final es netejaria una mica el camí.

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Així que comencem a pujar per lo que devien ser els antics camins de comunicació de la colonia, però molt perduts. Està molt xulo, passem per la cta nº 3 que està en prou bon estat, la nº 2 derruida i baixem un poc, per de nou desviar-se per un altre camí amb molta més pendent de pujada. Es pràcticament tot ciclable però treient els “fetgets” per la gola.

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Al tram final, que jo recordava, m’en he eixit del track espentant cap a la cresta, quan m’he donat compte he avisat a la resta per a que recuperaren el track, mentres que jo he baixat per la costera empinada que ve des de la cresta del cim (resulta que el track eixia baix i jo pensava que ho feia dalt, i de fet, hi ha un camí però he tingut que espentar tot el rato).

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

Després ha començat la baixada cap al Mas de les Deveses. Molt xula la part de dalt, prou “camp a través” però en unes passadetes es quedará de cine la senda. Es prou empinada amb alguns passets algo més tècnics. Eix a una pista que ve del Regadiu i després de remontar uns metres, torna a baixar cap al Mas, però aquest tram està encara més perdut. Des del Mas de la Devesa cap al Regadiu per l’antic camí que feiem en la ruta dels Plans – Rentonar, i per a no xafar carretera però no allargar la ruta més per l’hora (la 1), des del Regadiu hem tirat per la part de baix en compte de per on anava el track original. Sendeta final i carretera fins Alcoi.

De 2011-06-04_Els Plans i Casetes de la Colonia

En la Venta Saltera m’he despedit, pujant al poliesportiu, Via Verda fins al Salt i Baradello en mitja horeta ;-).

I això ha sigut el que ha donat de si el matí, bona ruta amb bona companyia. La ruta te unes vistes espectaculars, molta senda prou perduda pero molt xula i ciclable, y prou trencacames. La meva recomanació (voliem haver-ho fet si el temps ho permetia) es tornar a Alcoi pel coll de les Creuetes, però no hem pogut. Crec que val la pena no arribar al Mas de les Deveses i quan arribes a la pista tirar cap al Regadiu, perque l’últim tram està prou perdut amb molt esbarcer i argelagues i així acabar la ruta pel Coll de les Creuetes i evitar-se tota la carretera.  Ha quedat una ruta nova pels Plans molt xula!

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5614393471353197617,512,center]

Els Plans

Ruta

Reptim la ruta de pujar al pic de la Penya Migjorn, la mateixa ruta que podeu trobar en aquest blog ací, però aquesta vegada eixint des de la Font de Nutxes, molt millor lloc de deixar els cotxes per a no tindre que pujar la Carrasqueta a la 1 del mig dia. També varem variar la pujada de la Carrasqueta, en compte de pel Barranc de la Llibreria, fent-ho per la senda de l’antic camí de la Carrasqueta. Molt recomanable.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5612195690094738401,512,center]

Carrasqueta

Ruta

 

Ruta feta el 13-5-2011. La ruta és simplement espectacular!, es una ruta brutal en tots els sentits, paisagistics y bicicleteros, i es que les rutes de Pacolo mai defrauden (enhorabona noi si lliges açò). La única pega que li podriem posar, es que esta a p.p.c. d’Alcoi (pendre pel cul), prou més de 2 hores de cotxe, que en qualsevol cas han valgut molt la pena. Fins ací la crònica reduida, si eres Mauro o no tens ganes de llegir un rajol… para ací de llegir 😉 🙂

Vista de Xodos arribant. Volta al Penyagolosa

Xodos pujant al pla de la Creu. Volta al Penyagolosa

L’aventurilla comença a les 7 del matí, després de haver carregat les bicis a la furgona de Victor, s’en anem Toni (amic de Victor), Jordi C., Victor i servidora, i en Valencia arrepleguem a Dani i a Karim i rumb a Xodos. Carretera i  manta fins que una mica abans de les 10 arribem a Xodos, poblet molt típic colocat sobre un penyal als peus del Penyagolosa.

Començament del bc. de la Pegunta. Volta al Penyagolosa

Despres l’esmorçar i altres herbes espirituoses, ens disposem a començar la ruta una mica abans de les 10:30. La primera part que anem a fer ja es divisa des del poble, tenim que remuntar una bona pujada d’uns 350 mts de desnivell per una vall, fins un coll (Pla de la Creu) que es veu en direcció al Penyagolosa. La pujada es llargueta (uns 5 km), i constant, per una pista en bon estar, però el paisatge i que estem fresquet fa que la pujem sense maça patiment.

Font de la Pegunta. Volta al Penyagolosa

Des d’ací i fins a La Banyadera anem per la mateixa pista que farem de tornada, en aquest cas amb alguna baixadeta pero principalment continuem pujant fins a eixe punt, on es bifurca la pista per la que tornarem unes quantes hores després. Durant una bona estona per ací i més endavant trobem marcat el camí amb cintes rojes, ja que que al sendemà es realitza la Marató i Mitja del Penyagolosa i passen per aquesta zona.

Sant Joan de Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

Nosaltres seguim uns metres més per la pista que portem, fins a trobar la primera baixada – sender del dia: El barranc de la Pegunta. Tenim al nostre costat esquerre el pic del Penyagolosa, ben prop. Proteccións, baixada de seient i cap a baix: El sender s’enfila de seguida per dintre un tupit bosc principalment de pi negre, fantástic! pareix que estem als Pirineus! La senda te trams ràpids, trams rocosos, prou asequible tot exceptuant algun pas dificultós de ciclar. A mitad de baixada trobem la Font de la Pegunta que Victor que va “to ensendioo” no veu i passa de llarg. La resta parem a beure i fer-se fotos, la font te un cabdal molt important d’aigua fresca fresca. Seguim baixant per la impresionant sendeta fins que arribem a Sant Joan de Penyagolosa.

Sender cap a Casas Cardas. Volta al Penyagolosa

El lloc també es fantástic, una especie de Monestir, habilitat per a alberg segons ens va comentar Dani, perdut en mig de la serra. Després de les fotillos visitem el centre d’interpretació del Parc Natural, on una simpàtica xicona ens explica algunes coses, i no ens diu absolutament res de que no anem per sendes!, una maravella. Ala, a seguir que açò acaba de començar. Pujem per pisteta suau fins a la Lloma Plana, on hi ha unes vistes fabuloses de l’altra banda de la vall amb uns profunds barrancs.

Sender cap a Casas Cardas.Volta al Penyagolosa

Tots traguem una mica de saliva pensant el que ens tocarà pujar si baixem fins al fons… Tornem a agafar una baixada, primer per pista però que la poc es converteix en un fantástic sender que va perdent alçada per la falda de la serra. Te trams ràpids amb una bona caiguda i espectaculars vistes, i després s’enfila en una zona més tècnica i amb esses que fa la nostra delicia (si no caus baix, que per sort no va passar).

Casas Cardas. Volta al Penyagolosa

Passat aquest tram, arribem a Las Casas Cardas: Un espectacular grupet de masos penjat dalt una petita planicie sobre la vall. Tot verd, i amb les cases, algunes caent i altres rehabilitades… una passailla…. i menys mal que no hem arribat al fons del barranc :D. Per aquest punt Karim va soltar la que seria la frase del dia: “A mi se m’esta fent curta la ruta…“, jejejeje…

Tot això hem pujat…Volta al Penyagolosa

Després de la parada de rigor i les fotillos, torna a començar la pujada… i quina pujada més “p*t*”. La mare que la va parir!, en menys de 4 km pujem 400 mts de desnivell per una pista amb una pendent brutal (segons Toni diu entre un 12 i un 22% en tota la pujada). I des de les cases es veia tot el rato el coll que teniem que arribar, buff…. ací vaig patir de valent als últims metres amb l’home de la massa perseguint-me.

Vessant sud del Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

Evidentment la idea de “bombero” que havia tingut baix de esperar-se a dinar més endavant es va enviar a p.p.c. i dalt de la pujada infernal ens varem posar tots a dinar… uf, menys mal!. Una vegada superat açò que va esser en diferència la part més dura, seguim per pista, però ara ja molt més suau i amb la panxa plena. Ara estem aproximant-se al Penyagolosa per la banda sud per a completar-li la volta. El paissatge continua sent espectacular, plagat de masos desperdigats per tot arreu de la serra, la majoria abandonats. Per ací varem estar buscant alguna font en previsió de que no ens quedaria aigua per a tota la ruta, però no em varem trobar cap fins al final.

Sender del Cantal de Miquelet. Volta al Penyagolosa

De repent abandonem la pista per a agafar un fantàstic sender!, alucinant!. Es el sender que rodeja el Penyagolosa pel sud, 100% ciclable cap a dalt i cap a baix. IMPRESIONANT!!. Passem per l’anomenat “Cantal de Miquelet” i primer de pujada i després de baixada anem per sota dels penyasegats del Penyagolosa. Evidentment parem mil voltes a fer-se fotos i a absorbir be l’esència del lloc. Una senda de 10. La part de pujada la senda estava molt neta, amb un tipus de terreny diferent al que hi ha per ací, i la baixada encara que no era maça complicada, tenia els seus punts rapids i els de corbes i escalons. Perfecta.

Penyasegats del Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

El tram del final del sender passa per baix d’una zona d’abrics a unes roques “Cova del Sastre” i al poc eixim a una pista en una zona on pasten les vaques i veiem al fons el poble de Xodos. Però encara queda… de moment, una nova pujada per pista que Jordi ens havia acollonat, però que ha sigut molt menys comparat amb el que haviem passat. Toni comença a tindre problemes de rampes, així que des d’ací te que baixar el ritme i patir una mica. Després de la pujada retrobem el camí que haviem passat abans (La Banyadera) i desfem la mateixa pista (baixadeta i pujadeta) fins al Pla de la Creu de nou.

Vaques i al fons Xodos. Volta al Penyagolosa

Toni esta prou tocat i s’en tornar per la pista que haviem pujat, i la resta buscar “La Secreta“. Com no, comença pujant i fins i tot ens perdem per la banda alta (proxim al pic del Martinet) fent un sender aèri per damunt d’una cornisa de roca, mentres que el track anava per baix de la cornisa. Així que al final ens toca fer algo de camp a través per a retornar al sender…

Cap a la Secreta. Volta al Penyagolosa

I uf, quin sender de final de traca. La secreta es una senda que sols utilitzarán alguns beteteros grillats com nosaltres, i que recorda molt a una senda d’un baicparc, trams molt rápids, trams amb molta pendent, escalonacos, peraltes, corbes tancades, i inclús un parell de bots amb palets, de tot!, molt canyera. Una passailla per acabar la ruta. L’unica putada es que el sender creua varies vegades tanques de ramat. En un punt si que te porta habilitada, però en la majoria hi ha que passar una tanca de fil de ferro amb punxes… un poc rollo, però inclús així la baixada es una canya.

Penssió Anna en Xodos. Volta al Penyagolosa

Finalment s’acaba la secreta i amb un petit repetxó arribem al poble a les 5 de la tarda, on jo m’en vaig directament a la font a beure uns quants litres d’aigua, ja que feia estona que s’havia acabat la del camelback. Al costat de la font està Toni, al bar de la Pensió Anna (http://www.hostalrural-casaanna.com/), on ens fem uns pedaso bocates amb cerveça que lleva l’hipo. Per acabar, sols queda la palliseta de cotxe per tornar, això si, parant abans a Adzeneta del Maestrat que la gent volia comprar pa i dolços de poble i després de despertar al panader i pegar alguna volta pel poble, ho varen aconseguir.

Fi del rajolaco, però es que la ruta ho mereix.

Perfil:

Fotos i track:

• Track.
• Fotos de Jordi C.
• Fotos de Ruben.
• Fotos de Dani.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5606293567417671025,512,center]

Video cortesia de Daniel Olmo:

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

Doncs per la nostra banda, el dissabte es varem juntar al cementiri d’Ontinyent Pacolo, Gabi, Raul, JR, Rafa i servidora per a fer la ruta del Sender Moro. JR havia oblidat al seu cotxe en Cocentaina, l’eix de la roda davantera… així que Raul li va deixar el cotxe per a que anara per ell, i mentres la resta feiem la part inicial de la ruta fins a Bocairent, ell va anar a per l’eix i va vindre per carretera.

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

La ruta discorre un 95% al menys, per terreny totalment cremat per l’incendi de l’any passar, fent que la ruta siga prou tètrica i dessolada, tota plena de branques negres i tan sols amb una mica d’herba verda que és l’única verdor que hi havia. Encara que el foc havia netejat els camins “enginyers” per on discorre la ruta, les branques cremades i seques feien de ganivet, fent-nos unes bones arrapades a les cames (al menys a Raul i a mi), a banda de tintar-nos de negre la pell i la roba. Una vertadera llástima perque la ruta es (era més abans) molt xula.

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

Entre Ontinyent i Bocairent discorre per l’antic camí, que discorre per dalt de les serres entre les gorgues del riu d’Ontinyent. El camí es tot ciclable amb una bona dossi de tècnica i de força, encara que en alguns punts la cagalera per la caiguda fa pensar-t’ho més de dues vegades abans de passar ciclant, eh!, Gabi?. Sense més problemes, entre paradetes i fotos arribem a Bocairent i anem al Bar de l’Aljub a esmorçar (menú ciclista de 4€ mig bocata, 5€ bocata complet). JR arriba per carretera quasi al mateix temps i aconseguim fer-ho ràpidet com la setmana passada, en 1/2 horeta em esmorçat i anem a fer la digestió pujant el Calvari.

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

Poc a poc anem recalfant les cames a la dura però panoràmica pujada del Calvari i després d’alguna fotillo continuem pistejant per la replana del Santo Cristo fins que arribem on comença la primera senda “enginyera”. Proteccions per a evitar les arrapades de les branques cremades, i comencem la baixada. Ara que està tot cremat, es veu millor la quantitat de sendes “enginyeres” que plaguen aquesta serra i que pareix ser que varen ser utilitzades a principis de segle per a repoblar aquestes serres… tal vegada seria bon moment per a tornar-les a utilitzar per a aquest motiu.

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

Després de la baixada arribem a l’Alberg de Riello on agafem ja la “senda enginnyera principal”, primer transformada en pista i després ja amb la forma original que seguint aproximadament la cota d’alçada i entrant en cada barranconada ens porta fins el Pla del Quincaller. Des d’ací ja tot de baixada pel barranc de la Penya Roja (als mapes de l’ICV per fi he trobat el nom d’aquest barranc), on la senda es molt ràpida però amb cagalera per la caiguda en alguns punts, arribem en un tres i no res al entroncament amb el Barranc dels Tarongers. Ens desproteccionem, i per pista arribem a la carretera.

De 2011-04-10 Sender Moro cremat 🙁

Cap a les 12:15 estem als Pous Clars, on baixem i no podem evitar, amb la calor de Juny que feia, pegar-se una arremullada. Una maravella, que be senta el banyet!!. Com que alguns tenim compromisos familiars, no allarguem molt la estància i acabem la ruta fins als cotxes, on arribem cap a la 1 menys quart. Una maravella de ruta, de companyia i d’extres de la ruta, com l’esmorçar i el banyet. El únic i gran punt negatiu es la socarramenta de pràcticament tot el recorregut. Sols s’han salvat petites illes de verd, però poc, poquisim…

• Track.
• Fotos Pacolo.
• Fotos Ruben.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5594032509232065521,512,center]

Atenció: La ruta es suspén per les adverses condicions meteorològiques per al dia programat.

De Els Plans – Superdubbies – Carrasqueta

Bona rutilla la d’ahir (26-2-2011), prou rodadora amb alguna trialereta de baixada i la senda de la Carrasqueta de pujada, i un temps quasi estiuenc.
Eixim Gabi, Roberto, JR, Nando Guoko, Raul i servidora, per la via cap al Poliesportiu… no ens apetix ni pujar per Sant Antoni, ni per la Nacional… així que decidim aventurar-se.

La porta del tunel de la via verda està obert, i dintre es sent una “picadora”, així que pareix que estiguen obrint-los 😀 :D, però clar, no podem passar. Anem a tirar-li morro, s’en anem pel caminet exterior i ens clavem dintre del tunel de l’autovia… i ala, anem allà. Ens trobem amb varios obrers dintre del tunel que es queden extranyats però no ens diuen res, fins que arribem a la meitad, al pont de les 7 Llunes “Real”, on ja eix algun capatas o algo així, prou flipat de veure’ns, i ens diu que no podem passar i tal… i bla, bla, bla.

De Els Plans – Superdubbies – Carrasqueta

Tot de bones formes, sense mal rollo, el tio estava una mica flipat. Com no ens deixava acabar de passar, i no voliem tornar-s’en, tampoc podiem pujar a la via verda perque una escavadora estava desfent eixa zona, ens toca fer un poc el cabra per a poder eixir a la carretera i continuar.

Continuem fins al Estepar on retrobem el camí normal de pujada cap als Plans pel Mas de la Cova. I segona sorpresa, la zona en la que el camí puja fent corbes, està totalment destroçada per les màquines (ho podeu veure a les fotos). Han estat tallant pins, i clavant-se amb màquines per tot arreu, esta tot destoçat!!, increible!…

De Els Plans – Superdubbies – Carrasqueta

Passat aquest tram, tot torna a la normalitat, arribem a la zona del arenal, reagrupament i tirem cap a la costera dels Quads, xino xano espentem fins dalt on esmorcem. Protessions i seguim per la cresta, on ja ens despedim de Roberto, que per a no forçar més l’esquena (molt bona reentrada!!, a acabar de recuperar-se be!), tira per la cresta. Nosaltres agafem la trialera que baixa cap als Superdubbies, mot xula, no maça llarga pero “con fundamento”. Abans de fer els superdubbies, s’arrimem a veure una senda que he vist al Güikiluc i que puja al Montagut, pareix mitjanament ciclable a trams i la baixada per l’altra banda pot ser espectacular segons he vist a un track. Jordi, podria ser una bona alternativa per a alguna ruta per ací!! Es podria fer eixa senda i tornar a pujar per la que arriba a la Torre…

De Els Plans – Superdubbies – Carrasqueta

Be, nosaltres seguim ja pistejant fins a la Font de Viola, on tenim tentacions de pegar-se un banyet. Després arribem a la Senda Carrasqueta, que pujen tots amb millor estat que en altres ocasions. I Carrasqueta i senda “dels Senglars”, cada vegada més marcada. La resta, doncs lo conegut: Camins fins a la Sarga, Via Verda a l’Estepar, i carretera fins a Alcoi sense més investigacions. Per acabar, pujadeta extra al Baradello amb sintomes de pàjara amb una fam del copó!

• Track

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,5578326079570896369,512,center]

Els Plans

Ruta

Des de la secció de BTT del CEA estem preparant un video que podreu veure prompte en aquestes pàgines. De moment us presente algunes produccions prèvies al muntatge final, realitzat baix la direcció de Daniel Olmo.

Previ que varem fer per a reconeixer les zones on es farien les tomes:

Preses falses després d’un dia de filmació prou accidentat per l’estat relliscós de les roques:

I després d’un segon dia de filmació amb bones condicions del terreny, tenim un previ montat per Tino per a fer menys llarga l’espera del muntatge final:

Pròximament: Green Flames on Arabian Eye. El video.