Ací us deixe les cròniques rajoleres dels 4 dies de rutes que varem passar pels Pirineus en aquest Agost del 2011. Cada entrada del bloq serà per a una ruta i aquesta primera inclou un resum de l’anada. En l’entrada 5 posaré enllaços a tots els albums fotogràfics i els videos en quant estiguen publicats per Dani i Raul.
Dia 16. L’anada.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
A les 8 ens reunim a la plaça d’Al-Azraq Dani, Raul, JR, Jordi i servidor, que amb tres cotxes ens anem cap a Ainsa. Primerament arrepleguem a Toni Valor a Muro, i després a Gus a València. Després ja “caminito de jerez” cap a Ainsa, sense presa i amb un parell de paradetes, una per esmorçar.
Arribem a mig dia, així que comencem la versió gastronómica de les rutes amb un bon dinar a un bar de la part baixa del poble. La tónica que no ens abandonará cap dia es la tremenda calor que fa a Aínsa, que més o menys està a la mateixa alçada que Alcoi, uns 600 mts sobre el nivell del mar, i durant tots els dies tenim una ola de calor que fa que la temperatura al poble alcance els 37 graus algun dels dies, i els altres no baixe de 32-34. Calor collonera que ens condicionará a les rutes i per les nits, ja que fará prou complicat per a alguns, e impossible per a altres, poder dormir.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
Després de dinar, deixem les bicis al local que ens deixen i ens anem a l’Alberg Mora de Nuei, el nostre centre d’operacions. La tònica de la primera vesprada ve a ser semblant a la de la resta de les vesprades: Com que fa tanta calor, el celler que hi ha al baret de l’alberg, es l´únic lloc fresquet, així que passem el temps mort ahi fent-se algunes (moltes) birres i comentant les jugades. Els sopars els fem a l’alberg que es sopa be i a bon preu, exceptuant un dels dies que varem anar a la plaça d’Ainsa a posar-se com “el Kiko”.
Dia 17. Ruta de la Canal del Cinca: Sender fins a “jartar-se”.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
Decidim fer la ruta de la Canal del Cinca amb tots els extres per al primer dia, ja que a priori es la ruta menys exigent i així JR tindria més possibilitats de acabar-la. A més, encara que es una ruta dura, es linial i el començament està a 1000 a Bielsa i l’acabament a 800 a l’Hospital de Tella, amb lo que tindrem major desnivell negatiu que possitiu. La ruta discorre principalment pel camí de servei d’una canal d’aigua que l’arreplega des del embals de Pineta, pròxim a Bielsa i eleva l’alçada de l’aigua per a poder generar energia.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
El camí va seguint més o menys la canal, i per tant en principi te poc desnivell, encara que tota l’estona va alternant pujadetes i baixadetes que finalment fan prou mella a les cames. A més el camí es molt espectacular, amb llocs molt aèris, trams tallats a la roca, tunels, i algun pas complicat per derrumbaments del camí.
Tots els dies la tónica és més o menys la mateixa: despertador a les 7, fem un esmorçar a l’alberg i preparem 1 o 2 bocates en pla cadena de muntatge, anem pels cotxes, anem per les bicis al local i ens dirigim on comença la ruta.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
La d’avuí comença a Bielsa, on cap a les 9:30 eixim Kiko, Dani, Raul, Gus, David i el seu fill Isaac, Jordi, Toni, JR i servidora. Comencem suau per carretera, dirigint-nos cap al vall de Pineta amb una suau pujada fins l’embals de Pineta. El passem i aleshores ja abandonem l’asfalt per a creuar el riu Cinca i comencem a pujar per una pista cap a la serra de la penya del Puntal. Açò es un extra ja que fem un bucle pujant per pista, per agafar un sender molt divertit, i al principi prou tècnic que torna a creuar la pista i va a buscar el vertader camí de la Canal del Cinca.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
Es tracta d’una pujadeta per pista d’uns 300 mts de desnivell però sense máça complicacions i val la pena. La baixada es una canya, primer Z tancades amb molta pendent i escalons, i després més ràpida. Creuem la pista i seguim a la canal o el sender es torna, més o menys pla, encara que com es veu al prefil, no para de fer pujades i baixades. La senda de la canal es una passada, zones per dintre del bosc, zones molt aèries amb unes fantàstiques vistes del vall, zones tallades a la roca amb un parell de tunels, pujades curtes però molt dures, baixadetes… i així km i km fins al km 25 aproximadament, sense descans.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
En eixe moment entrem en una pista que amb una pujadeta suau ens porta al famós Dolmen de Tella, prou xicotet per cert, no en havia vist mai cap, però m’el imaginava més gran :-D.
Ací la calor ja es prou important, així que la majoria es tiren de cap a una bassa que hi ha pròxima al dolmen… primera arremullada. Després ens proteccionem, ja que ve una bona baixada. Agafem un sender que ens durà en 3km de baixada molt divertida fins al riu Yaga, a la zona coneguda com Miraval.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
La baixada es prou semblant a les nostres, es a dir, pedregosa, escalons, zones rápides, empinades, menys empinades… buf… de quant en quant hi ha que parar a recuperar braços. En arribar al riu ve el calvari, més per a alguns i menys per a altres, ja que pensavem que fins als cotxes ja era tot cap a baix. I fals… agafem una altra senda, que primer de pujada i no tota ciclable, ens fa guanyar de nou uns 150 mts de desnivell.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
El problema es que la senda està prou tancada per els esbarcers, la calor ja es sofocant i l’aigua comença a acabar-se. Per a rematar, trobem a uns cavalls en mig del camí que no s’aparten, van una bona estona davant nostre “abonant” el camí :D. Finalment, i amb prou patiment per a algú… anem devorant els últims km de senda, que realment estan molt xulos, però que no es varem poder gaudir tant per aquestes circumstancies.
 |
| De Pirineus 2011 – BTT CEA a Aínsa. |
Cap a les 16:30 arribem al Hospital de Tella, aixeregats i amb molta calor. A la font del poble quasi s’acabem tota la que eixia per l’aixeta, i al restaurant no ens volen donar unes coquescoles i birrilles, que es facen fotre :-). Pujem pels cotxes a Bielsa, i cap a Ainsa, on la calor es encara més sufocant. Així que comprem ràpidament el que cal per a l’endemà, i anem al celler subterrani a comentar les jugades amb unes cerveces ben fresques.
Perfil:
Recorregut:
Comentaris recents