Feed on
Posts
Comments
De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Ací teniu la crónica d’una nova edició de la ruta Xixona – Carrasqueta – La Torre. De la volta anterior que varem eixir de la Carrasqueta, podeu trobar la crónica ací en aquest mateix blog.

En aquesta ocasió, fent la ruta dissabte, em eixit Rafa, Chafer i servidora, des de Xixona i ja pujant em començat a patir bona cosa de calor, i això que eren les 8 i poc del matí. Per sort, avui bufava el llevant, i en les zones altes que no estavem a cobert i a la sombra, l’aire refrescava molt i la temperatura era perfècta. Les zones en les que no corria l’aire, ens axixarravem. Tigau-ho en compte, perque demà crec que no bufarà llevant i encara farà més torrera.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Em fet algunes variants respecte a l’original de l’altra volta. Em baixat per la senda que va cap als superdubbies, però en arribar al coll de baix, em continuat per una senda que va en direcció a la Torre. Jo no l’havia feta mai, i està xula, encara que plena de lloscos. Després un poc d’asfalt (el tram que havia marcat per evitar-lo no es factible) i reenganxem al track oficial. El tram aquest abans d’arribar a la Torre està prou tancat i perdut, com l’altra volta :-D.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

Esmorçar a la Torre front a la font amb mig bocata del dia (pexuga planxa + pebrots del padró + maionesa) i després em improvisat una mica per evitar el tram que varem fer l’altra volta i que recordavem estava prou perdut també. Així que un trocet de carretera (hi ha una travessera molt xula que no hem fet per no coneixer-ho, quan et desvies de carretera i fas una corba de 180º… es veu al track, si ho feu). Després s’em desviat per una pista i em eixit a la sendeta del riu… on de nou em improvisat continuant una mica per la senda del riu fins trobar el camí que retorna a eixir. Malauradament es un cosetrot, curt però empinat que hi ha que espentar.

De 2011-06-25_Xixona – Carrasqueta – La Torre

La resta ja ha sigut tot igual, amb moltes visions d’animals salvages, algúns típics (conills, perdius, esquirols) i altres més extranys de veure (el que ens ha paregut que era un gran duc – buho real, i al menys 3 o 4 “pardals fusters” – pito real). Les sendes de baixada cap a Xixona continuen estant tant perdudes com abans, i es que pareix que per aquestos assagadors fa temps que no es gasten :-P. Em tingut algunes perdudes de camí per lo difús que estava, però en general prou be. Em improvisat una altra alternativa per a evitar uns bancals llaurats que recorde que hi haiven a la part baixa, però així i tot ens ha tocat passar per bancals llaurats. Jordi, mira el track per si pots depurar-ho, fent un petita volta es poden evitar tots els bancals.

Carrasqueta
Ruta

Comments are closed.