Feed on
Posts
Comments

Atenció: Rajol!. Bona ruta que s’hem espolsat, això si, no han sigut els 85 km del animal de Gassman, “sols” han sigut 33 (+10%)… això si, complidets i amb investigacions fructíferes.

Amaneixer a la carrasqueta

S’hem juntat una bona colla, 15 crec recordar (no pose noms perque segur que em deixe algú :-P). Primer a la gasolinera de Galp, on seguint la “disciplina Jordi C” com ha dit Oscar, hem deixat uns 10 minuts de cortesia i hem tirat cap a la Carrasqueta… Faltaven Tino i Koki que han arribat quan montavem les bicis… i Xafer, que no se quan collons ha arribat perque s’ha juntat amb la cua del pelotó a mitja pujada. Hem començat pujant per senda (molt xula i evites quasi tota la pista) la cresta dels Plans – Carrasqueta, passant pel Pou del Surdo, la costera pedregosa i dirigint-se cap al “Cerro?” del Racó de Xamarra on està “la costera dels Quads”. Ahi s’hem proteccionat… i em esperat…. i esperat… fins que ha arribat la cua del pelotó i aparegut Xafer.

Sender entra La Torre i Xixona

I a baixar cap a La Torre, tot per senda, primer més llisa, i després mooolt torronera, amb molt llosco solt i alguna corba més técnica. Molt xula, pero collons, cansada de llarga i pedregosa (es nota que passa ramat i motos…, de fet te tota la pinta de que siga l’antic camí entre Alcoi – La Sarga – La Torre. Una vegada arribats a les proximitats de La Torre, reparació de punxada de Miquel al costat d’un ramat de rucs (burros…. no es un insult, eh 😉 )… i primer tram investigador per a eliminar asfalt. Amb alguna petita perdua trobem el camí, que pareix la continuació del que portavem, molt xulo, entre bancals i casetes. Hem tingut prous collons amb tot el que hem investigat per la gent que erem, ménys mal que totes han eixit be 😀 😀

Creuant el riu de La Torre

Després senda, i de nou tram investigador, a la primera no ha sigut la bona, pero a la segóna si que hem eliminat un nou tram d’asfalt. Mes senda, passem per un riu amb malecons, un racó molt xulo, i faig una altra incursió en solitari a investigar, pero com no ho he vist clar, he tingut que desfer el camí i alcançar a la resta, pegant-me una bona cremada. Ja hem passat les rodalies de la Torre i ara per asfalt toca una bona pujadeta, ens dirigim a la Serra de Galiana. Després del repetxó senda de pujada molt xula passant per dalt d’uns tallats de roca.

Eixim de nou a una pista ja sense asfalt i comencem la llarga baixada cap a Xixona. Anem a investigar uns camins que es veuen prou marcats a les ortofotos, i que segons els mapes son antics assagadors. Després de passar pel costat d’unes colmenes (pot ser una mica perillós en estiu si estan molt “calentes” 😛 ), comencem a seguir el camí, però esta prou tancat, li aniria be una podadeta. Així i tot gracies a que el teniem marcat i que encara no estava esborrat del tot, hem anat baixant per l’antic camí, en algunes zones més perdudes, altres més visibles, més empinades, més rápides… ha valgut la pena perque diu Jordi que estem llevant-li el tram de pista pestosa… ole ole.

Recuperant forces a Xixona

Eixim de nou a una pisteta que pica un poc cap a baix i anem en pelotó i a pinyó cap a baix… i de repent… Tino esta en terra amb un bon rebolcó i alguns que han tingut que passar per damunt de la bici per a no xafar-lo…. Està en terra una mica marejat, però menys mal que no ha sigut res greu :-). El motiu del rebolcó: El “tornillo” que regula el canvi per baix s’ha soltat i al baixar al pinyó xicotet la cadena s’en ha eixit per baix i ha bloquejat la roda quan Tino estava plantat esprintant… el resultat ja el heu vist… Una vegada recuperats del rebolcó… seguim baixant, primer per pistes poc marcades i després de nou per camí quasi perdut fins arribar el riu… Riu de la Torre.

Font de la Costa

Després de recuperar algunes unitats perdudes en aquest últim tram de baixada, em continuat per pistes i sendes fins arribar al track original: Veredicte de Jordi: val la pena canviar la ruta original amb aquestes modificacions, així que queda aprovat el recorregut aquest per a futures edicions. Després amb una mica de carretera hem arribat a Xixona i a l’ermita de Sant Antoni Abad on hi ha un parc i una font. Son les 12 aproximadament. Ara ve lo bo…. estem en Xixona i queda toooota la pujada fins a la Carrasqueta per l’antic camí i les forces d’alguns membres estan una mica mermades. Menjem, descansem un poc i agafem aigua… i… “valor i al toro”.

La primera etapa ha sigut d’ací fins a la Font de Costa on s’hem refrescat la cara una mica… perque la “p*t*” que calor feia… jo anava de curt total com en estiu i encara estava rostint-me… no vull ni pensar els que anaven de llarg i negre…. En aquest punt ja hem perdut un membre, Koki que tira per carretera i per a que baixe Tino per ell en arribar dalt… La següent parada ha sigut la Venta Teresa, on alguns s’hem fet una cocacola i altres han anat pujant poc a poc. I després ja la traca final… salvese quien pueda i cap a la “senda Carrasqueta“. Jo m’he trobat molt be i he agafat als que anaven per davant abans de la senda i després a Mike i a Paco Agudo en la senda. Però merda!!!, la roda de darrere va perdent-me aire (tot el dia, pero ara pareixia que un poc més), així que he parat a inflar i m’han tornat a adelantar. Arribava a mi Rafa pletòric quan he tornat a pujar a la bici… i ala, de nou cap a dalt a bon ritme… i torne a passar a Mike i a Paco.

Antic camí Xixona – Alcoi per la Carrasqueta

Al final he ciclat tota la pujada i sols he espentat els 2 metres de l’eixida de la solsida quasi dalt, una canya!. Aquesta pujada m’agrada molt, estas tot el rato en tensió i encara que es dura, es fa “amena” per aquesta raó. Ja en la carretera, Rafa, Paco i servidora tirem cap als cotxes de tranqui, Paco te presa i jo no tinc ganes de tornar a inflar la roda… i en això que encara ens agafa Miquel i comença a tirar, fent que tragam els “fetgets” per la gola de nou (cabr*!!). A les 13:30 hem arribat als cotxe després d’una llaaaarga pujada des de Xixona.

Rafa pletòric per haver-se pujat tota la senda es retracta de les seves paraules inicials de que lo roin de la ruta era que acabara de pujada. La gent va arribant i com que alguns tenen presa van dispersant-se mentres que la resta anem esperant a que arriben tots, que no tarden maça i en un 1/4 d’hora. Sols falta Koki que Tino anava a arreplegar les seves restes… Així que molt bona ruta que no coneixia i amb les modificacions s’ha quedat xapó! Enhorabona Jordi per ella 🙂

Enllaços:

Carrasqueta
Ruta

Comments are closed.