Feed on
Posts
Comments

Volta al Penyagolosa

Ruta feta el 13-5-2011. La ruta és simplement espectacular!, es una ruta brutal en tots els sentits, paisagistics y bicicleteros, i es que les rutes de Pacolo mai defrauden (enhorabona noi si lliges açò). La única pega que li podriem posar, es que esta a p.p.c. d’Alcoi (pendre pel cul), prou més de 2 hores de cotxe, que en qualsevol cas han valgut molt la pena. Fins ací la crònica reduida, si eres Mauro o no tens ganes de llegir un rajol… para ací de llegir 😉 🙂

Vista de Xodos arribant. Volta al Penyagolosa
Xodos pujant al pla de la Creu. Volta al Penyagolosa

L’aventurilla comença a les 7 del matí, després de haver carregat les bicis a la furgona de Victor, s’en anem Toni (amic de Victor), Jordi C., Victor i servidora, i en Valencia arrepleguem a Dani i a Karim i rumb a Xodos. Carretera i  manta fins que una mica abans de les 10 arribem a Xodos, poblet molt típic colocat sobre un penyal als peus del Penyagolosa.

Començament del bc. de la Pegunta. Volta al Penyagolosa

Despres l’esmorçar i altres herbes espirituoses, ens disposem a començar la ruta una mica abans de les 10:30. La primera part que anem a fer ja es divisa des del poble, tenim que remuntar una bona pujada d’uns 350 mts de desnivell per una vall, fins un coll (Pla de la Creu) que es veu en direcció al Penyagolosa. La pujada es llargueta (uns 5 km), i constant, per una pista en bon estar, però el paisatge i que estem fresquet fa que la pujem sense maça patiment.

Font de la Pegunta. Volta al Penyagolosa

Des d’ací i fins a La Banyadera anem per la mateixa pista que farem de tornada, en aquest cas amb alguna baixadeta pero principalment continuem pujant fins a eixe punt, on es bifurca la pista per la que tornarem unes quantes hores després. Durant una bona estona per ací i més endavant trobem marcat el camí amb cintes rojes, ja que que al sendemà es realitza la Marató i Mitja del Penyagolosa i passen per aquesta zona.

Sant Joan de Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

Nosaltres seguim uns metres més per la pista que portem, fins a trobar la primera baixada – sender del dia: El barranc de la Pegunta. Tenim al nostre costat esquerre el pic del Penyagolosa, ben prop. Proteccións, baixada de seient i cap a baix: El sender s’enfila de seguida per dintre un tupit bosc principalment de pi negre, fantástic! pareix que estem als Pirineus! La senda te trams ràpids, trams rocosos, prou asequible tot exceptuant algun pas dificultós de ciclar. A mitad de baixada trobem la Font de la Pegunta que Victor que va “to ensendioo” no veu i passa de llarg. La resta parem a beure i fer-se fotos, la font te un cabdal molt important d’aigua fresca fresca. Seguim baixant per la impresionant sendeta fins que arribem a Sant Joan de Penyagolosa.

Sender cap a Casas Cardas. Volta al Penyagolosa

El lloc també es fantástic, una especie de Monestir, habilitat per a alberg segons ens va comentar Dani, perdut en mig de la serra. Després de les fotillos visitem el centre d’interpretació del Parc Natural, on una simpàtica xicona ens explica algunes coses, i no ens diu absolutament res de que no anem per sendes!, una maravella. Ala, a seguir que açò acaba de començar. Pujem per pisteta suau fins a la Lloma Plana, on hi ha unes vistes fabuloses de l’altra banda de la vall amb uns profunds barrancs.

Sender cap a Casas Cardas.Volta al Penyagolosa

Tots traguem una mica de saliva pensant el que ens tocarà pujar si baixem fins al fons… Tornem a agafar una baixada, primer per pista però que la poc es converteix en un fantástic sender que va perdent alçada per la falda de la serra. Te trams ràpids amb una bona caiguda i espectaculars vistes, i després s’enfila en una zona més tècnica i amb esses que fa la nostra delicia (si no caus baix, que per sort no va passar).

Casas Cardas. Volta al Penyagolosa

Passat aquest tram, arribem a Las Casas Cardas: Un espectacular grupet de masos penjat dalt una petita planicie sobre la vall. Tot verd, i amb les cases, algunes caent i altres rehabilitades… una passailla…. i menys mal que no hem arribat al fons del barranc :D. Per aquest punt Karim va soltar la que seria la frase del dia: “A mi se m’esta fent curta la ruta…“, jejejeje…

Tot això hem pujat…Volta al Penyagolosa

Després de la parada de rigor i les fotillos, torna a començar la pujada… i quina pujada més “p*t*”. La mare que la va parir!, en menys de 4 km pujem 400 mts de desnivell per una pista amb una pendent brutal (segons Toni diu entre un 12 i un 22% en tota la pujada). I des de les cases es veia tot el rato el coll que teniem que arribar, buff…. ací vaig patir de valent als últims metres amb l’home de la massa perseguint-me.

Vessant sud del Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

Evidentment la idea de “bombero” que havia tingut baix de esperar-se a dinar més endavant es va enviar a p.p.c. i dalt de la pujada infernal ens varem posar tots a dinar… uf, menys mal!. Una vegada superat açò que va esser en diferència la part més dura, seguim per pista, però ara ja molt més suau i amb la panxa plena. Ara estem aproximant-se al Penyagolosa per la banda sud per a completar-li la volta. El paissatge continua sent espectacular, plagat de masos desperdigats per tot arreu de la serra, la majoria abandonats. Per ací varem estar buscant alguna font en previsió de que no ens quedaria aigua per a tota la ruta, però no em varem trobar cap fins al final.

Sender del Cantal de Miquelet. Volta al Penyagolosa

De repent abandonem la pista per a agafar un fantàstic sender!, alucinant!. Es el sender que rodeja el Penyagolosa pel sud, 100% ciclable cap a dalt i cap a baix. IMPRESIONANT!!. Passem per l’anomenat “Cantal de Miquelet” i primer de pujada i després de baixada anem per sota dels penyasegats del Penyagolosa. Evidentment parem mil voltes a fer-se fotos i a absorbir be l’esència del lloc. Una senda de 10. La part de pujada la senda estava molt neta, amb un tipus de terreny diferent al que hi ha per ací, i la baixada encara que no era maça complicada, tenia els seus punts rapids i els de corbes i escalons. Perfecta.

Penyasegats del Penyagolosa. Volta al Penyagolosa

El tram del final del sender passa per baix d’una zona d’abrics a unes roques “Cova del Sastre” i al poc eixim a una pista en una zona on pasten les vaques i veiem al fons el poble de Xodos. Però encara queda… de moment, una nova pujada per pista que Jordi ens havia acollonat, però que ha sigut molt menys comparat amb el que haviem passat. Toni comença a tindre problemes de rampes, així que des d’ací te que baixar el ritme i patir una mica. Després de la pujada retrobem el camí que haviem passat abans (La Banyadera) i desfem la mateixa pista (baixadeta i pujadeta) fins al Pla de la Creu de nou.

Vaques i al fons Xodos. Volta al Penyagolosa

Toni esta prou tocat i s’en tornar per la pista que haviem pujat, i la resta buscar “La Secreta“. Com no, comença pujant i fins i tot ens perdem per la banda alta (proxim al pic del Martinet) fent un sender aèri per damunt d’una cornisa de roca, mentres que el track anava per baix de la cornisa. Així que al final ens toca fer algo de camp a través per a retornar al sender…

Cap a la Secreta. Volta al Penyagolosa

I uf, quin sender de final de traca. La secreta es una senda que sols utilitzarán alguns beteteros grillats com nosaltres, i que recorda molt a una senda d’un baicparc, trams molt rápids, trams amb molta pendent, escalonacos, peraltes, corbes tancades, i inclús un parell de bots amb palets, de tot!, molt canyera. Una passailla per acabar la ruta. L’unica putada es que el sender creua varies vegades tanques de ramat. En un punt si que te porta habilitada, però en la majoria hi ha que passar una tanca de fil de ferro amb punxes… un poc rollo, però inclús així la baixada es una canya.

Penssió Anna en Xodos. Volta al Penyagolosa

Finalment s’acaba la secreta i amb un petit repetxó arribem al poble a les 5 de la tarda, on jo m’en vaig directament a la font a beure uns quants litres d’aigua, ja que feia estona que s’havia acabat la del camelback. Al costat de la font està Toni, al bar de la Pensió Anna (http://www.hostalrural-casaanna.com/), on ens fem uns pedaso bocates amb cerveça que lleva l’hipo. Per acabar, sols queda la palliseta de cotxe per tornar, això si, parant abans a Adzeneta del Maestrat que la gent volia comprar pa i dolços de poble i després de despertar al panader i pegar alguna volta pel poble, ho varen aconseguir.

Fi del rajolaco, però es que la ruta ho mereix.

Perfil:

Fotos i track:

Video cortesia de Daniel Olmo:

Comments are closed.