Feed on
Posts
Comments

Doncs si xicons, es una ruta que mai, mai defrauda. I avui com no podia ser d’altra forma, hem quedat tots encantadisims!

A les 9 en punt estavem eixint des de Benixama Gabi, Mike, JR, Dani, Raul, Kiko i sevidora. Avui per a evitar sorpreses, hem deixat els cotxes dintre del poble, davant de la Cooperativa, i així estaven vigilats. La temperatura estupenda, encara que més endavant ha fet una bona caloreta. Hem començat pujant el tram d’asfalt, pista, sendeta, la pista del barranc del Pou de la Neu i l’altra senda d’espentar fins a l’Alt de Rita, que l’han netejat i ara es cicla millor (es pot ciclar tot en quant es passa el tram de Z). Després alberg de Rita i protessions per a fer el barranc del mateix nom.

Tirem davant uns quants per a veure la baixada de l’escaló de Rita: Kiko sense despentinar-se i ho fa per les dues bandes. I increiblement Mike avui ha fallat i no ha pogut baixar l’escaló… supose que per la presió del públic present i el fotógraf 😀 :D. Coses que passen. Continuem baixant i la passarela de madera està esvarosa de collons, però amb la bici es passa be… no tant per als que passen a peu que està prou més relliscós.

Seguim sense incidents, Font de la Duenya, caminet, pista, caminet, pista i… tachaaan: Fontipark. Brutal, com sempre. Hem disfrutat tots com enanos i per la meva banda he botat totes les passareles i pins que hi ha, sols m’he deixat els dos dobles i els “opcionals”, més que mai, i a més sense cagalera. I es que mai es sap com es troba uno. Kiko com no, s’ho ha berenat tot tot tot, inclós els dos del final. A les fotos podeu veure la volada que s’ha pegat en el que passa la pista… i el cabró ho fa fàcil!!! que suavitat.

Acabem Fontipark, pisteta i caminet de la rambla (crec que te un nom, l’he vist en algún track d’internet, però no m’en recorde) fins a l’Arcada i cap a la Font del Nano a esmorçar. Després de la menjadeta, toca pujar… JR no es troba molt fi així que a patir una mica. Passem la Font de Gamellons i com que anem prou be de temps, propose anar a buscar el Alt dels 3 Pinets per a fer la baixada final apoteòsica per a la gent que no la coneix. Així que pujem pel camí de la esquerra, el que passa per baix de les penyes. Collons, que xulo que és, no el recordava perque últimament anem sempre per l’altre. Tots hem coincidit que aquest, a banda que hi ha que espentar un parell de trams, és menys dur que l’altre.

Arribem dalt i esperem a JR que ha pujat prou tram espentant, baixem al Refugi de Gabi… vull dir… de Castelló, i a pujar de nou. Per a no fer maça dur el tram final, decidim pujar per la pista en compte de la senda del Coll de Llops, i d’axavo la pisteta també, esta empinada de collons en alguns trams, formigonats i tot, però al menys te zones on descansar i no es fa tan dura (ni xula) la pujada com per la senda.

Per fi arribem al Alt dels 3 Pinets, fotos varies, protessions, comentaris, … i ala, a disfrutar de l’última baixada!. Que canya, es xulisisisma.

Crec que hem disfrutat tots moltisism, a banda d’algún rebolcó sense importància i algunes rampes a les cames, hem arribat sense més incidencies que alguns xillits meus típics. A les 2 arribem als cotxes suats però contents :D… Per cert, li havia deixat unes ulleres a Jose…. i podeu veure a les fotos com han quedat, després d’algún revolcó amb les ulleres a la butxaca :-(… Jose, que le has hecho a Beneixama?

Ala, fi del rajol.

Aitana
Ruta

Pase de diapositives:

Comments are closed.