Feed on
Posts
Comments

Ruta feta el 11-9-2009

Tot ha començat a la Gasofalinera de Galp on s’em reunit Jordi C., Roberto, Javi, Natxo, Polit, David, Oscar i servidora. Després d’un ràpid cafenet cap a la Carrasqueta on començava l’aventura. Arribem a la eixida de sol i la veritat es que feia rasca rasca. Al fons ja es veia el nostre destí, la Penya Migjorn, que pareixia estar ben a prop a pessar de trobar-se “atomalpolsaco“.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Per a variar una mica i no fer la “tipica” pista Vivens, Jordi havia ideat algunes variants, molt guapes però que ens fan acumular els primers metres de desnivell, ja que alternaven les baixades i pujades. Així i tot, valen la pena les dues, la primera per arribar al Mas de Nino (o de Don Francisco segóns el mapa mirat) i una altra baixa – puja a mitja pista de Vivens.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Al poc de temps arribem a la rampa de la Martina i xino xano xarraeta “en mano” (es que rima :-P) anem pujant. Primera paradeta a mirar el paisatge i a seguir per la pista, desviament a fer un tramet de senda i de nou a la pista que pareix que no acaba mai i que va arrimant-nos cap al Migjorn.Finalment passem la baixada de Tibi i després d’un bon repetxó arribem al Cabeçó Redó on s’acaba la pista i comença el “bicimuntanyisme“.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Primer amb una bestial baixada que ningú se la ha fet sencera. Amb aquesta baixada Javi ha trencat la pata del canvi :O :O… No porta pateta de recanvi així que l’apanyo consisteix a posar-li la cadena fixa, a pesa de les meves advertències de que no funcionaria. I efectivament no funciona. La raó es que la suspensió al comprimir-se destensa la cadena que tendeix a baixar-la cap al pinyo petit i acaba eixint-se. Així que a partir d’ací li ha trucat espentar totes les pujades i deixar-se caure en les baixades. Després de la bestibaixada toca la bestipujada, bicis al coll i cap a dalt. Així un parell de voltes fins arribar al coll del Migjorn, just baix del pic.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Des d’ací el cartell indica 15 minuts al cim. Així que sense pensar-ho maça, bici de nou a l’esquena (al final, si te la col·loques be, es com portar una motxilla de travessia :-P, 15 kilets a l’esquena). I poc a poc, amb els “bessons” ben carregats hem anat pujant fins arribar al cim: 1235 mts i son les 11:30. Després de l’esmorçar comença la baixada després d’haver desestimat una de les possibles baixades per ser maça bestia (un parell d’excursionistes que baixaven per ahi, anaven tot el rato en el cul per terra de la pendent). Així que fem l’altra baixada, primer per un tram prou tècnic amb final apoteòsic de rampa empinadissima de pedra amb escaló final (sols 3 baixen aquest pas: Jordi, jo perque anava seguint-lo i Polit).

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Després entronquem amb el camí “normal” que ve del Coll del Migjorn i cap a baix. La baixada es brutal, trams ràpids, trams d’escalons, trams de roca, trams de pedres soltes, molt divertida i prou llarga. Veiem uns quants grups de cabres salvatges (Crec que son “arruis“), impresionant!!, hi haurien més de 50 exemplars en alguns grups que anaven creuant la serra per tot arreu… Hem intentat fer alguna foto, però no es veuen maça be.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

La baixada continua fins creuar per primera vegada una pista, i Javi tira per la pista per anar sense canvi, Oscar per acompanyar-lo i David per anar amb la rígida i tindre els braços destroçats… David, con estas rutas no llegas a enero, jeje. La resta fem un tram mes de senda molt guapa i arribem a una altra pista. El primer enllaç que tenim que fer ací no existeix (coses de les ortofotos), així que tenim que continuar per la pista i fer un petita volta per retrobar el track perdut i retrobar als “pisteros”. Quan els, trobem Javi tira pista avall fins a trobar Xixona on finalment aniran anat a arreplegar-lo. La resta a seguir, que encara queda.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Planejem una mica i trobem la nova sorpresa: El camí que tenim que seguir fa una pujada tremenda, segueix una conducció d’aigua. Menys mal que es molt poca distància i de nou podem ciclar en pocs minuts, anem seguint una tuberia soterrada que ve de la Font del Roset.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

En aquest tram es on Roberto amb mala sort cau per uns blocs que hi ha al camí fent-se prou mal, però encara haguera pogut ser pitjor, pels costats hi han ferros rovellats. Pareix que no ha sigut molt greu: cara una mica magullada, turmell i muscle i el que més por fa es el mal a les costelles que s’ha fet amb el seu braç. La resta de la ruta la fa prou dolorit en aquest punt fent que li moleste la respiració (m’alegre que finalment no ha sigut res).

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

De nou el lloc per on tenim que baixar per arribar a la font, sembla un precipici a les corves de nivell dels mapes GPS, així que seguim la pista en compte del track, però a banda d’eixir a un paratge impresionant just baix de les Penyes del Roset, no podem seguir perque es perd. Així que a tornar i a seguir el track, que finalment es menys del que pareixia encara que no podem ciclar la part inicial.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

Font del Roset… a penes sense aigua a l’aixeta 🙁 així que no podem recarregar els camellsbac. A seguir que encara queda lo pitjor. Carretera, pista i de nou senda per a anar al barranc de la Llibreria amb trams d’espentar però la majoria ciclable. Arribem al barranc i seguim per la senda de dins del barranc amb la mateixa tònica: ciclar prou i algun tramet d’espentar.

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos

A la Font de Gorgollobos, vaja nom, una bassa amb aigua hi ha, però no hi ha font on carregar l’aigua i a mi se m’acaba en aquest moment el “camellbac“, queda la “superpujada” final, que es dura de collons, però finalment menys del que jo em pensava (sols la coneixia en sentit contrari). Pensava que hi hauria que espentar tota però sols un tramet de lloscos, la resta es tota ciclable (empinada de collons però ciclable).

Per fi arribem dalt de la cresta de la Carrasqueta… amb Natxo i Roberto una mica apajarats, però res greu. I pensem que ho tenim tot, però no… la pista de la cresta que va tot el rato per dalt de la carena es fa eterna i te pujades i baixades continues (més pujades que baixades)… així que tardem més del previst en arribar als cotxes a les 14:30, cansats però amb una somrisa de orella a orella (be, tots no ho se, però jo al menys si).

Dades de la ruta: 36 km i 1350 mts de desnivell acumulat aproximadament. Temps total: 6 hores i 9 minuts dels quals quasi 2 parats.

Be, i enhorabona si has arribat fins ací del rajol de collons.

Perfil:

De Carrasqueta – Migjorn – Gorgollobos
Ruben

Comments are closed.