Feed on
Posts
Comments

BTT Pirineus Agost 2010

Crònica de 3 dies de BTT en el Sobrarbe, en Aínsa.

De BTT Pirineus 2010

Be, he tardat però finalment he pogut treure una mica de temps per a intentar redactar un rajol – crònica dels tres fàntastics dies de BTT que varem passar al Sobrarbe. Primerament donar gracies a la Penya el Rot per haver-nos acollit a un viatge que havien planejat ells. Gràcies a Zam, Jose, Vicent i Octavi per compartir amb nosaltres l’aventura. Donar també gràcies a Jorge Jorf per haver-nos aconsellat les rutes i haver-nos fet de guia en la tercera d’elles. També a tota la gent de GPSPirineos.com per compartir amb tot el mon aquelles maravelloses rutes. I ara comença el relat.

De BTT Pirineus 2010

Per Oscar i per mi l’aventura comença el dimarts dia 10 d’Agost que eixim d’Alcoi per a trobar-nos amb els Roteros de camí a Ainsa. La idea era trobar-se a Sagunt, però al anar per l’autovia de Terol resulta que no passavem per aquesta àrea de servei. Així que després d’unes telefonades, ens trobem a un baret de camí a Terol, on esmorcem tots ja junts i tirem cap a Ainsa. Després d’unes quantes hores, arribem a dinar al nostre destí, i comença el festival gastronòmic que va acompanyar totes les rutes diaries. Així que després d’una bona fartada, anem al Alberg Mora de Nuei que es un lloc altament recomanable per a aquest tipus d’events: lloc barat, molt xulo, nou, en ple centre del poble i amb un bar incorporat on poder fer-se unes cervecetes i sopar a base d’amanides i tostades o bocates variats i la gent que ho porta es encantadora. L’única pega que li podem trobar es que les bicis les teniem que guardar a un local una mica lluny del lloc, però com que sempre agafavem cotxe per a aproximar-se, tampoc va esser un problema gran. Com que en total erem 9, al alberg ens varem agenciar una habitació de 10 on estar tots junts i compartir sorolls i olors nocturnes 😀 😀 😀 😀

De BTT Pirineus 2010

Ací es juntem amb la resta d’Alcoians que venien de fer les Mines de Liat i altra ruta per la Vall d’Aran: Jordi, Dani i Rafa “Xore”. Després de les presentacions inicial dels que no es coneixien, paseig per Ainsa i visita a Jorge Jorf que jo encara no coneixia. Molt bona gent que ens va a consellar, donar mapes, marcar rutes i variants. Una maravella. La tònica del bon rotllo i les rises va esser la que va dominar tots els dies d’estància.

La tònica diaria era comprar menjar per la vesprada per a preparar-se uns bocates de mitja ruta (normalment 2), preparar els bocates, fer-se unes cerveces i buscar lloc per sopar. Després al catre que hi havia que matinar. De matí normalment a les 7 sonava el despertador i mentres s’alçavem, preparavem, menjavem, anavem pels cotxes i al començament de la ruta, soliem eixir a pedalejar entre les 9 i 9:30.

Ruta 1: Mirador d’Ordesa.

De BTT Pirineus 2010

Aquesta ruta es la que hi ha posada a la web de gpsprinieo amb aquest nom, però Jorf ens va sugerir algunes millores per a fer-la una mica més llarga i endurera. La ruta la varem començar al mirador de Tella del Canyò d’Añisclo, on varem deixar els cotxes. Després d’una mica de carretera i carregar aigua (es l’única font de tota la ruta fins el primer poble ja de baixada), passem per Nerín i deixem l’asfalt per pujar per la famosa, i fins ara prohibida a les bicicletes, pista de las Cutas. Aquesta pista ha estat durant moooolts anys tallada injustament al pas de bicicletes, encara que era el recorregut natural de la Transpirenaica i de no haver motius mediaambientals. Finalment gracies a la gent local i a IMBA la pista ha estat oberta al pas de les bicis. I gracies a deu, perque la veritat es que ningú deuria de deixar de veure el que es veu des de dalt.

De BTT Pirineus 2010

La pista en si no te maça complicacions: son uns 12 km de pujada continua i constant, uns 1000 de desnivell des de Nerin (on ja portavem uns 200 mts més de pujada). No te grans desnivells i poc a poc va enfilant-se per la vesant sud d’aquesta serra de las Cutas. Anem esperant-se per a reagrupar-se i a mitja pujada parem a fer-se el primer bocata baix d’uns abets. Les ombres no son maça presents ja a aquestes alçades i quan més alt, menys ombres, i la calor es deixa sentir. Les vistes de la Vall amb Nerín i Fanlo per baix son fantàstiques.

De BTT Pirineus 2010

Continuem fins al Coll d’Arenas on hi ha un helicòpter vinga fer viatges cap al refugi de Goriz que estan ampliant. En aquest punt la vista que es descobreix es fantàstica: Las tres Soroes (El Cilindro, Mont Perdut i el Sum de Ramond) s’alcen davant nostra a un tir de pedra. Nosaltres seguim pujant que encara queda. Passem pel desviament que agafarem a la baixada: un PR que porta a Fanlo, i passem per una zona prou pestosilla, ja que han “arreglat” la pista i esta amb una bona capa de pols que ràpidament es diposita a les barres de la suspensió.

De BTT Pirineus 2010

Seguim la pujada fins a un lloc on la pista fa una petita baixada i de repent, al nostre costat es descobreix un dels paisatges més impresionants que mai he vist: El canó de la Vall d’Ordesa. El mirador es troba al borde del camí i la vista abarca tota la vall, des de la Pradera d’Ordesa fins les grades de Soaso i el Circ i la vista es realment espectacular, com podeu veure a les fotos, que realment no fan justicia del que es sent estant allí mateix. Després una bona estona empapant-se del paisatge continuem perque volem arribar a un parell de miradors més: El mirador de la Brecha i el de Cotatuero.

De BTT Pirineus 2010
De BTT Pirineus 2010

Poc després del mirador d’Ordesa es troba el de la brecha, en que es veu justament tota la zona de la Brecha de Rolando i els cims adjacents: El Taillon, El Casco, etc. Una mica més endavant i després d’un poc de pujada i baixada, es troba el mirador de Cotatuero, encara més aèreo que el d’Ordesa i situat just sobre la Pradera d’Ordesa i front al circ de Cotatuero, on podem admirar la cascada del mateix nom i disparar uns quants centenars més de fotos.

De BTT Pirineus 2010
De BTT Pirineus 2010

Sols per aquestes vistes, ja valdria la pena la ruta encara que tinguerem que baixar per pista, però afortunadament no es així. Desfem el camí fins a la entrada del PR seguint la polsosa pista i en aquest punt comença lo bò tècnicament parlant: proteccions i baixada de sillí i a seguir el PR, que inicialment es troba perdut per la pradera coberta d’herba per una i amb poc desnivell. Seguidament fem un pass tècnic per a baixar a una altra pradera mès baixa on el camí ja és más evident. Poc a poc la pradera va deixant pas a les roques i a la zona d’arbustos. En aquest punt ve la zona mès tècnica, que en certa forma em recordava a algunes parts de la ruta Txeca (més verda i sense tanta secor i pedra solta), però la senda discorria entre roques que deixaven un estret pass i corbes molt tancades (ara entenc el que va dir Jorge de que si teniem algún canvi de repost, l’agafarem). La senda es podia fer quasi tota ciclada, però requeria d’una gràn tècnica i força, ja que no tenia maça desnivell i hi havia pedalejar al temps que superaves els obstacles rocosos. Realment era un tram que t’exprimia.

De BTT Pirineus 2010

Després d’aques tram, ens reagrupem i el tipus de terreny canvia: ara es argilenc i la senda es fa ràpida entre el sotobosc i poc a poc va incrementant-se la pendent. Finalment amb prou pendent i un terreny prou solt la divertidisima senda va baixant vertiginosament entre els nostres crits de plaer. Arribem exausts però contentisims al final de la baixada. Reagrupem i tirem a buscar la carretera entre Fanlo i Nerin. Ens trobem a uns metres més baix de Fanlo i la gent esta cansada, sense quasi aigua i amb fam, així que veient uns parasols de “cocacoles” en l’entrada de Fanlo ens dirigim cap allí. I que bé que varem fer!! El lloc es una antiga borda reconvertida en bar, on et deixen fer-te el teu bocata si demanes beguda, i així va esser: bocata en má ens fem uns quants tanques de cerveça, coquescoles i demès recostituients mentres comentem la baixada. Un gran patiment!

De BTT Pirineus 2010

Una vegada recuperats, toca continuar la ruta. Jorf ens havia indicat un GR per a evitar la carretera i fer encara més senders, i evidentment no haviem vingut a altra cosa. Exceptuant a Octavio que estava més tocat, la resta de la tropa baixem una mica per carretera i agafem el GR-15 direcció a Nerín. La senda es fantàstica, amb puja-baixa, alguns trams d’espentar i unes vistes espectaculars. L’única pega que varem tindre era la sufocant calor que en alguns punts varem patir, així que en arribar a Nerín pràcticament ens varem clavar dintre de la font que hi havia al poble.

De BTT Pirineus 2010

Una vegada recuperats, ens quedaven encara un parell de sendes: Una entre Nerin i Sercué, amb tendencia baixadora amb algun repetxo i amb un parell de punxades, una pujadeta per pistad’uns pocs metres fins Sercué i la baixada final i apoteòsica fins al Pont de la Espucialla. Brutal la baixada amb zones ràpides i zones molt tècniques a la part final. Finalment sols ens quedava passar aquest antic pont en una zona molt xula de roques i remontar una mica fins la carretera, a un centenar de metres dels cotxes.

Ruta brutal en tots els sentits, visuals i biciclistics. En total més de 1700 mts de desnivell acumulat en uns 47 km que varem tardar en fer 10 hores. A la tornada cap a Aínsa encara varem parar a fer algunes fotos del canó d’Añisclo i de la Penya Muntanyesa amb molt bona llum.

De BTT Pirineus 2010

Sopar reconsituient a la plaça major amb rises i comentaris diversos sobre les cambreres que no es poden reproduir ací, i al catre, que demà més.

Ordesa
Ruta

Ruta 2: Collado del Santo.

De BTT Pirineus 2010

Aquest dia teniem (be, jo principalment), el dubte de si fer la ruta “oficial” que Jorge havia recomant als Roteros, o fer un grupet i anar a fer la d’Urdiceto (que le tengo ganas). Finalment, en vista de les previsions meteorològiques, de que les patorres no estaven per a fer festa, i que sempre es millor fer una ruta nova que una coneguda, varem decidir anar tots junts a fer la prevista del Collado del Santo en la Serra Ferrera.

De BTT Pirineus 2010

La ruta comença en el poble de la Cabezonada, a pocs km d’Ainsa direcció Grado. La part incial desde la Cabezonada fins a Foradada del Toscar segueix la carretera, uns 5 km. I en aquest punt s’abandona ja per endinsar-se en la serra per una preciosa senda, quasi tota ciclable, i amb unes vistes i un bosc fantástic. La senda dona tota la volta a la muntanya fins arribar quasi al poble de Senz, on baixem a buscar un bar i font per esmorçar. El nostre goig en un pou (es dirà aixì? :D), no hi ha bar, i l’única font, al costat del cementeri i esglesia, no te l’aigua maça fresca. Però be, tenim molta fam i sed i no tenim cap problema en fer el repostatge. Octavio ací no es troba maça be i pensant en el que queda i el vertigen que te, decideix retirar-se i tornar per carretera (que d’axavo el rutón rodador carreteiro que li va tocar fer). Així que els 8 restants continuem.

De BTT Pirineus 2010

El que queda es… tot: Pujada per carretereta asfaltada fins a Viu, on uns xiquets han montat una paradeta de begudes a 1€: coquecoles, fantes, nestis, etc… i que fan l’agost amb nosaltres (i amb molta altra gent, perque segons ens comenten per ací passa la Transpirenaica i està prou ambientat de ciclistes, i la majoria paren a comprar). Des d’ací queda una llarga, empinada i amb molta grava pujada per pista de terra fins al Coll Culliver. Aquesta pujada cadascú puja a la seva, i dalt de tot ja ens reagrupem. Hi ha una bona font i un refugi no guardat i uns bons prats rodejats d’unes fantastiques vistes entre la Serra Ferrera i la zona del Cotiella. Poc a poc va arribant la gent, al temps que l’oratge va fent-se negre, negre, negre.

De BTT Pirineus 2010

Mentres descansem i comentem la jugada, a la nostra esquena, cap al Cotiella comencem a sentir trons i el temps continua fent-se negre. Encara queda la part d’empenyer la bici (segons ens havien dit: una mitja hora fins al Collado del Santo des d’aquest punt), i tota la baixada fins als cotxes. La cosa no pinta gens be, però la veritat es que no tenim moltes opcions: estem al punt més allunyat dels cotxes i la tornada per altre lloc ens portaria molt temps. Tampoc està clar quedar-se al refugi perque no sabem quant podria durar la tronada. La meva intuició (que per supost podria haver fallat totalment), em deia que si continuavem, podriem salvar-se de la tronada.

De BTT Pirineus 2010

Així que pensat i fet, una mica amb el cul apretat comencem a pujar tot lo de presa que les forces ens deixen. Estem una mica “cagats”: Justament front a nosaltres està la penya Cotiella tapada per una inmensa tronada que no deixa de sentir-se: pareix el dia dels Trons, no paren de sentirse trons de seguit, es un soroll continu que no para gens!!!, si açò s’ens ve damunt la caguem! (i ens caguem). Per sort pareix que la direcció que porta la tronada es d’Oest a Est i passarà de refiló… ja veurem. Continuem pujant espentant la bici, que al final es una mica més de mitja hora, però les vistes son impresionants. La senda va per dintre d’un tupidisim bosc, però amb molta pendent i una considerable penjada a la nostra esquerra. No es ciclable, però si te algns tramets en els que podem ciclar uns metres… i finalment amb el cagalló a la punta arribem al Collado del Santo.

De BTT Pirineus 2010

La vista es increible: estem en mig de la serra Ferrera i tenim una ampla vista de tota la planura que hi ha a l’est d’Ainsa. Darrere nostre esta caient “la del pulpo” (que després veiem que era calamarça, ja que es va quedar tot blanc quan la tronada es va retirar). I nosaltres estem al llimit, amb uns negres nuvols al nostre cap i començant a caure gotes i pedra. Així que sense poder delectar-se maça del lloc (una gràn llàstima), ens proteccionem i comencem a baixar. La zona inicial es prou tècnica i les pedres ja banyades i la premura per baixar ens fan ciclar menys del que haguerem pogut en altres circmumstancies.

De BTT Pirineus 2010
De BTT Pirineus 2010

Per sort, de seguida para la pluja i el temps ja no està tan tancat. Pareix que em tingut sort i s’hem escapat d’una bona. La baixada, després del tram inicial discorre per una zona prou plana, anem seguint una “faja” de la serra fins que el sender s’enfila per una cornisa… cagalera total en uns metres… però s’acaba prompte i després d’una zona tècnica la senda es fa més ràpida i fàcil.

De BTT Pirineus 2010

Jose, Vicent i Zam estan prou groguis i decideixen parar a dinar. Nosaltres estem prou be i preferim acabar la baixada i ja dinar als cotxes. Així que els 5 seguim baixant. Aquesta part tal vegada es la que més ens va agradar de totes les rutes (i no se si dir de totes les que hem fet, encara que realment he disfrutat molt amb cadascuna d’elles)… la senda va agafant pendent i convertint-se en un pedregal, quasi recte, i llarguisima (tenim que parar a meitad a reagrupar-se i descançar els braços). “superhipermega” divertida!!!.

De BTT Pirineus 2010

Arribem baix eufòrics a més no poder, crec que suem adrenalina!! Volem tornar a fer-la… quina canya. I encara queda un tram més de senda ràpida pel bosc, una mica de pista i als cotxes.
En una zona recreativa al costat, dinem i esperem als Roteros mentres comentem tota la jugada. Ruta ruta ruta. Que be hem fet de fer-la 😀 😀 :D. Per la vesprada a l’alberg fem un petit passe de video mentre ens fem unes birres i esperem l’hora de sopar. Crec que encara estem baixant…. Les dades de la ruta son 1350 mts de desnivell de pujada, 34 km i 7 hores i mitja.

Serra Ferrera
Ruta

Ruta 3: Ruta per Aínsa.

De BTT Pirineus 2010

L’última de les rutes era de mig dia, per a tornar aquest mateix dia cap a casa. Així que la idea era fer una ruta no molt llarga ni dura. Jo tenia una mica de por, perque ja es sap que al final sempre les rutes acaben a la tarana i no tenia ganes d’eixir maça tard. Per sort, les previsions es varen complir i abans de les 2 ja estavem als cotxes camí d’Alcoi i Novelda. Avui també anavem a tindre un guia d’excepció: Jorge / Jorf, que ens anava a fer una ruta lineal entre Camporrotuno i Aínsa.

De BTT Pirineus 2010

Una maravella es sempre fer una ruta amb un guia local, perque a banda de la ruta sempre va explicant-te histories i coses dels llocs per on vas passant. Aquesta ruta va ser d’uns 22 km i 700 mts de desnivell i va discorrer quasi tota per sendes, moltes d’elles recuperades pel grup de recuperació d’antics camins del Sobrarbe. Varem passar per uns fantàstics paisatges i llocs: poble abandonat de Linés, zona de Nummulites (petits fosils d’animals unicelulars semblants a una espècie de grava, que tapitzava extensisimes zones del recorregut), estrats rocosos, divertides baixades, etc… Tot per a acabar amb la pujada a la Partara justament al costat d’Ainsa, i la posterior baixada.

De BTT Pirineus 2010
De BTT Pirineus 2010

La pujada es una senda molt técnica: pendent, lloscos, trencada, escalons… Segons Jorge sols un argentí havia aconseguit pujar-la… i ara un alcoià també ;), que encara que va parar a mitad de la pujada per desconeiximent del que quedava, no va espentar gens. Una vegada s’arribava a la carena de la serra, la senda continuava crestejant fins al pic, on hi havia una molt bona vista d’Ainsa i la penya Montañesa just darrere.

De BTT Pirineus 2010

La baixada començava de la mateixa forma, crestejant, que recordava una mica a la cresta dels Plans, per a després enfilar-se a un sender rapidisim (de velocitat absurda) que en pocs minuts ens portava a la planicie al costat d’Ainsa. Després de recuperar-se dels berrits de plaer que haviem pegat baixant, un parell de km plans i arribem a Ainsa. Mentres uns van a recuperar els cotxes, altres carreguen, ens dutxem, despedides varies i cap a casa.

Ainsa
Ruta

I tot açò es, més o menys, el que varen donar de si 3 dies de bici al Sobrarbe… segur que repetirem!

Multimèdia:

Videos cortesia de Zambullo (1000 gracies de nou per la teva feina):

1ª Ruta – Mirador d’Ordesa:

2ª Ruta – Collado del Santo:

3ª Ruta – Ruta per Ainsa:

Fotos:

Comments are closed.