Feed on
Posts
Comments

Estupenda ruta que deixa amb un gran sabor de boca, i damunt amb molt bona companyia dels amics de SingleTrackMania. Dia gelador amb una espesa boira per tota la zona baixa que no es va desfer fins al mig dia.

Us deixe la video crònica amb una mica pitjor qualitat al emprar l’editor de video Garmin VIRB que com a avantatge permet incloure sobre el video informació extreta del track. Per una altra banda no permet controlar tant l’edició del video i no permet que YouTube puga estabilitzar-te el video, justament pel “panell informatiu del track”. A banda, els últims minuts tenen una taca a l’objectiu que molesta prou.

Si tinc temps, i ganes, faré una reedició del video, si no, doncs ací teniu el actual. També com sol ser habitual, el track, perfil, fotos de Raul, etc…

 

Videocrònica:

Reedició del video per evitar restriccions de reproduccions en alguns dispositus i amb filtre antivibracions de YouTube:

Com ja va essent habitual, aquesta crònica ho és en forma de video, crec que prou ameno encara que siguen 11 minuts. Us deixe també altres fotos, perfil i el track. Atenció, el track te una zona d’investigació, de la qual la primera part va esser positiva, però la segona la llevarem a la pròxima per ser un bon porteo fàcilment evitable.

El recorregut comença en la Font d’Alcàntara de Sella, per anar cap al Secretari i tornar a baixar al Barranc del L’Arc per un antic assagador, i remuntar de nou cap al Coll de la Sirvienta. De la Sirvienta al espectacular pas del Golerò i a les restes del mas del mateix nom. Remuntem cap al Sanxet visitant la “rebrollada” font del Morer. Des del Sanxet cap al Mas de la Carrasca, Coll de la Cova Moscarda i Coll del Llamp. Baixem al Coll del Pouet als peus del Puig Campana i anem a buscar el pas de la Rabosa, baixant després seguint tota la cresta de Castellets per la senda coneguda com “Fox” fins arribar al Xarquer, des d’on remuntem una mica per asfalt per acabar amb un petit assagador que ens deixa de nou a la Font d’Alcàntara.

  • Fotos de Raul.
  • Track (atenció, hi ha un tram que recomanariem evitar, encara que es pot fer).
  • Perfil.

Videocrònica:

 

Ací us deixe una mini videocrònica de la ruta. I també teniu el recopilatori de les fotos:

Video:

Aquesta volta, i com que ja hi ha una cònica de la ruta ací: Ruta Onil – Biar – Onil, teniu una video-crònica de la ruta. També us deixe les fotos de Gabi i les fotos de Jordi d’aquest dia. Ací teniu també el track.

2016-09-17_onil-fontdoma-recondo-biar-fontarbres-onil-gpx

DCIM100MEDIA

Ja tenim actualitzat el calendari de rutes per a aquesta temporada que comencem ara en setembre.

Com sempre, el podeu trobar al enllaç de la dreta i ací mateix. També el podeu descarregar en format PDF.

Com sabeu, sempre al final té la paraula el grup que s’apunte per a fer la ruta, o siga, que sempre es poden canviar a última hora si cal.

Bones rutes!

 

Estic participant en un concurs fotogràfic fins el 6 de Juliol… necessitaria ajuda ja que encara que vaig primer, el segon classificat el tinc molt a prop i acostant-se cada vegada més… Podeu votar la meva foto en aquest enllaç:

http://woobox.com/58cgw2/gallery/Hf5sN09BBLk

Es pot votar varies vegades, una volta al dia deixa tornar a votar.

Gracies de bestreta!

I la foto es aquesta:

Muntatge

No name

Quan tinga temps ja faré una crònica com deu mana…. de moment us deixe les fotos del fantàstic cap de setmana en Riópar amb les dues rutes que varem fer, una cap al Calar de Riomundo, i l’altra cap a Rio Madera.

Fotos:

Tracks de les dues rutes:

  • Ruta Calar del Mundo: Riópar – Puerto del Arenal – Mirador de los Chorros – Calar del Mundo – Cuerda de los Pinos Milaneros – Rio Mundo – Cueva de los Chorros – Casa de la Noguera. Track. Track original de Jordi C. amb alguna petita variació de Andres de las Liebres de Yecla.

2106-04-30_Riópar - Mirador dels Xorros - Calar - Rio Mundo - Cova dels Xorros.GPX

 

  • Ruta Rio Madera: Riópar – Collado de las Crucetillas – El Chorradero – Batán del Puerto – Rio Madera – Cañada del Provencio – Pino Gordo del Toril – Riópar. Track. Track original de Pura Vida amb alguna petita variació de Andres de las Liebres de Yecla.

2016-05-01_Riopar - Crucetillas - senda de Perines - Batan -Pura Vida-.GPX

No name
No name

De nou gracies a Gabi i a 3enruta per fer la crònica de la ruta que us anexe ací mateix per a no duplicar esforços.

Ací teniu la crònica de 3enruta.

I álbum complet.

 

Vaig a aprofitar per anar publicant a aquest bloc algun dels reportatges que hi vaig fer quan treballava a la pàgina de Amigosdelciclismo.com. Ja que la pàgina la varem tancar per falta de temps de portar-la endavant, recuperaré alguns reportatges per a que estiguen a disposició de qui vulga llegir-los.

Començaré pel reportatge dels Castells del Loira en Bicicleta, un viatge que varem fer amb Bikespain ja fa uns quants anys però que podeu seguir fent en l’actualitat i que es molt recomanable.

El reportatge està en PDF i el podeu llegir ací: Castillos_del_Loira_en_Bici

No name

El passat dia 21 de Novembre, vaig tindre la sort de realitzar una preciosa ruta per la Tinença de Benifassa amb la gent de SingleTrackMania de València. La ruta discorre entre l’embassament d’Ulldecona, el Faig Pare, Fredes i el Portell de l’Infern i es una ruta impressionant que val molt la pena fer al menys alguna volta.

No name

La ruta comença al pantà d’Ulldecona, on passant la pressa i després de l’hotel del Molí d’Abad podrem deixar els cotxes sense problema. El dia que varem fer la ruta, el temps es presentava prou incert, ja que era “el dia del canvi”: fins eixe dia estàvem tenint unes temperatures primaverals i durant aquest dia es preveia el canvi amb algo de pluja, vent i una forta baixada de les temperatures.

No name

I així va esser, mentre que durant tot el trajecte, a pesar de les altes hores de la matinada que eren, els termòmetres marcaven temperatures entre 17 i 20 graus!. En arribar al pantà tot canvia, les muntanyes es cobreixen molt ràpidament pels núvols. La ruta comença per una pista que bordeja l’embassament de moment sense maça pendent. Abans d’arribar al final de l’embassament una fina pluja comença a fer acte de presència i ens acompanyarà, a moments amb una mica més de força però en general prou suau, fins arribar pràcticament dalt de tot, al Mas de Pataques.

No name

La pista, una vegada superant l’embassament continua pujant suaument en direcció al Faig Pare. El paisatge es impressionant sense res a envejar a llocs com els Pirineus, amb frondosos boscs i penya-segats a les parts altes. La pista poc a poc comença a guanyar alçada abandonant el fons del vall i la pendent comença a ser més important, fins arribar al Collet de l’Herba Sana on tenim una impressionant vista (a pesar dels núvols) de tot el vall, amb el “Pont Foradat” al fons i pilars de pedra per tot arreu.

No name

En aquest punt ens desviem de la pista, per agafar una senda en la qual hem de portejar un considerable desnivell al principi. Aquesta senda ens evita una baixada i pujada per pista a més de ser preciosa i passar per la font del Retaule (a penes amb un fil d’aigua). La senda te alguns trams ciclables i altres on hem d’espentar la bici, però en qualsevol cas val la pena. Una vegada recuperada la pista, continuem pujant uns quants metres fins que arribem a l’impressionant Faig Pare, on obligatòriament pararem a fer-se les con-sabudes fotografies.

No name

Continuem pujant una mica més, el temps comença a aclarir, deixa de ploure i notem com la força del vent s’incrementa notablement i les temperatures van baixant en picat. I es la tònica que no ens abandonarà durant la resta del recorregut. El vent, encara que normalment ens trobarem a recés, hi ha moments que fa una mica de por, ja que després llegim que ha arribat a bufar a més de 90km/h. La pujada finalitza en arribar al “famós” Mas de Pataques, del qual queda una espècie de caseta preparada com a refugi i que ja va salvar la vida als nostres companys en una altra incursió en el que la pluja no els va deixar passar d’ací.

No name

Fora de la caseta el sol i els núvols s’alternen però el fred vent fa que finalment esmorzem dintre de la casa. Son les 10:45 i portem des de les 8:15 pedalant, o siga, 2:30 minuts de pujada ininterrompuda (uns 18 km i 700 mts de desnivell acumulat). Després de l’entrepà, acompanyat amb cafente i fins i tot un herberet, continuem la ruta, que ja m’adverteixen, encara queda MOLT!. Encara queda un tram de pujada, però ja per sender fins a la Portella de Calça, on ens tocarà remuntar una mica, uns metres, carregant la bici. Des d’ací fins Fredes, els senders, les pujadetes i baixadetes, i els trams de pista ja no ens deixaran.

No name

La senda al poc de temps desemboca en una zona anomenada Casetes Velles on agafarem el GR-7 que bàsicament seguirem fins al final. Primer fem una mica de pista, però al poc ens desviem per una zona boscosa on la pluja intensa dels mesos passats ha fet prou malbé el camí. Es veu que es una espècie d’assagador però esta en prou mal estat així que hem d’alternar el pedaleig amb empènyer la bici a trams. Anirem una bona estona per una senda que va crestejant, així que les vistes a ambdós costats de la serra son impressionants.

No name

I xino xano anem fent recorregut del GR-7, trams de sender, trams de pista: Pla de Llebres, Refugi de la Font Ferrera, Pinar Pla, etc. Tota aquesta zona fantàstica (que no tot ciclable, però val la pena en qualsevol cas) i poc a poc anem arrimant-se a Fredes amb uns bucòlics paisatges de tardor entre boscos caducifolis. Arribem a la petita població de Fredes pocs minuts passant les 14:00, i no pareix que vaja a haver una anima per ací pel fred vent que fa. Però res més lluny, entrem al restaurant on teníem reservat i està a tope!.

No name

Quasi dues hores després amb la panxa ben plena, molt ben plena, reprenem el camí… ens falta una de les millors parts de la ruta: El Portell de l’Infern. Eixim de Fredes buscant la Font del Teix i amb una pujada no maça llarga però que després de la parada i el dinar, es fa dureta… en poc més de 1/4 hora ens plantem dalt del Portell, on les vistes son immillorables. El Portell probablement siga l’antic camí, empedrat i d’amplària de carruatges, que s’utilitzaria abans de la carretera, però la veritat es que no vull imaginar-me com seria anar per ací amb un carro o un cavall.

No name

La baixada es èpica, tant per lo variada, com els llocs per on passa, i que parem a tota hora a fer fotos. Un dels millors trams que es poden fer d’excursió (tant a peu com en bici). Estan fent manteniment d’alguns trams, cosa que celebrem, ja que es el que cal per mantenir els camins en bon estat per l’erosió que la pluja sobre ells, i que som molt respectuosos sense obrir dreceres ni eixir-se’n del camí. I després de quasi 1 hora de baixada (amb les seves parades per a mirar el paisatge i fer fotos), arribem de nou a l’embassament. Sols ens queda recórrer en sentit invers part de la pista inicial fins arribar als cotxes passat per poc les 5 de la vesprada.

No name

Una ruta que es quedarà a les nostres retines per molt de temps i que de segur tornarem a fer quan puga ser. 100% recomanable!

No name

 

Older Posts »