2012-09-09 Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent – Alcoi

Continuem el traçat de la marxa de Muro primer amb uns bons rampons i després al entrar en la senda, a portejar uns metrets la bici. Després la senda es ciclable la major part dels trams exceptuant algunes rampes. Eixim a la pista al Pla de la Codolla i anem a seguir cap a l’altra vesant de la serra. Primerament busquem la senda engyinera perduda que ens deixaria prop de la Cova Alta, però no pot ser, està completament desapareguda, així que seguim per la pista amb tendència baixadora fins que passada l’alçada de la Cova Alta agafem la primera senda enginyera. Molt xula, la primera part netejada per Pedro i cia. (Moltes gracies i molt ben fet, a pesar que els que havien repoblat aquesta zona, supose que amb maquinaria pesada, se l’havien passat pel forro destroçant-la una mica).

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

Després la senda entra en la zona que es va cremar fa un parell d’anys i ja està totalment neta. Resulta curiós i contradictori, una senda enginyera molt currada i que si no fora per l’incendi estaria desapareguda… En fi. Al final arribem a un encreuament de “sendes enginyeres” (aquesta fora de la zona cremada, però netejada) i en una petita baixada a la pista. Uns metres de pista cap a la font del Patge i de nou senda enginyera que entre trams cremats i trams sense cremar (be, realment entre trams cremats l’any passat o cremats fa prous més anys, perque arbres grans no hi havia) anem arrimant-se fins Agullent.

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

Com que anem molt be de temps, decidim baixar a esmorçar de bar a la Font Jordana d’Agullent, on ens fem uns bons bocates, més beguda, olivetes, cafe per 7€ per barba. Reprenem la senda enginyera per a continuar cap a Ontinyent, primer amb poc desnivell, però després per a fer una bona pujadeta fins la “senda enginyera” que va per la part alta de la serra (la que realment està etiquetada com a tal). Molt xula la pujada encara que de nou per terreny cremat (que es la tónica durant aquesta part de la ruta).

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

Després ja de baixada fins Ontinyent, on decidim canviar una mica la ruta: En compte de fer el recorregut de la ruta Sender Moro, anem a tirar pel barranc dels Tarongers, a veure que tal, que jo pense que de pujada deuen ser poc ciclables. Ací comencem a tindre alguns problemes mecànics, primerament a la tija pija de Jordi, que no es bloqueja be. Així que des del Cementiri tirem cap als Pous Clars per una alternativa al recorregut habitual, made in Jordi, i un tramet de carretera fins l’entrada del Barranc dels Tarongers.

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

I tirem cap a dintre i els problemes mecànics s’incrementen: la tija de Jordi torna a no quedar-se fixa, així que te que recorrer al truc verd de les brides. Per la meva banda, peta el casquillo del pedal, el que fa que aquest es desplaçe per l’eix, amb el consegüent perill de quedar-me amb el pedal a la ma… be, al peu realment :-P, tal com em va passar als Plans. Menys mal que el pedal va aguantar sense eixir-se’n, perquè haguera sigut una p*t*d* molt grosa (ja el tinc reparat 😉 ). Aquests problemes fa que l’horari ja no siga tant bo com el que portavem.

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

El barranc dels Tarongers de pujada resulta ser més ciclable del que em pensava (això si, tirant-li molta tècnica i apretant fort, perque es durissim, i a lo millor tots no opinen igual…). El pitjor es la torrera que cau i que fa patir de valent aquesta zona, també tota socarrada. Arribe jo dalt i espere recuperant l’aire fins que ens reagrupem, comença a fer-se una mica tard, però estem eixúts, així que a buscar una font. Primer baixem per les escales de roca i al poc arribem a Bocairent, ens refresquem en un llavador “no potable”, i tirem a l’Estació on si que podem omplir els camels i fer-se unes coquescoles mentres xarrem en un grup d’Elx que em pareix que estan fent el track de la “kdd endurera de foromtb”.

De 2012-09-10_Muro – Agullent – Ontinyent – Bocairent

Trucadetes i guasaps a les “palometes” per a avisar de la tardança i a seguir. Tirem a pujar el port pel GR-7, la millor opció i amb algún pas d’espentar i la resta ciclable, arribem dalt del port a les 2 del mig dia. Toni i Oscar volen tirar per carretera, i jo per l’hora que és, decidisc que també, mentres que Jordi està disposat a acabar-la com toca, ole ole, cuidadin i sort. Els altres tres, carretera i manta i a les 14:40 entre a casa. Jordi arriba mitja hora més tard cap a Alcoi completant el rutón de 63 km i 1500 de desnivell. A més es un rutón reversible, ja que es tant vàlid fer-lo en un sentit com en l’altre i tal vegada siga millor fer-lo al revés. A la saca!

Ací us deixe la resta de les dades i fotos i el track “bò”, es a dir, qel que va fer Jordi.

• Track.
• Fotos Jordi C.
• Fotos Ruben

Perfil:

Recorregut:

Mariola

Ruta