Monthly Archives: desembre 2015

Vaig a aprofitar per anar publicant a aquest bloc algun dels reportatges que hi vaig fer quan treballava a la pàgina de Amigosdelciclismo.com. Ja que la pàgina la varem tancar per falta de temps de portar-la endavant, recuperaré alguns reportatges per a que estiguen a disposició de qui vulga llegir-los.

Començaré pel reportatge dels Castells del Loira en Bicicleta, un viatge que varem fer amb Bikespain ja fa uns quants anys però que podeu seguir fent en l’actualitat i que es molt recomanable.

El reportatge està en PDF i el podeu llegir ací: Castillos_del_Loira_en_Bici

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,63,512,center]

El passat dia 21 de Novembre, vaig tindre la sort de realitzar una preciosa ruta per la Tinença de Benifassa amb la gent de SingleTrackMania de València. La ruta discorre entre l’embassament d’Ulldecona, el Faig Pare, Fredes i el Portell de l’Infern i es una ruta impressionant que val molt la pena fer al menys alguna volta.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,2,288,left]

La ruta comença al pantà d’Ulldecona, on passant la pressa i després de l’hotel del Molí d’Abad podrem deixar els cotxes sense problema. El dia que varem fer la ruta, el temps es presentava prou incert, ja que era “el dia del canvi”: fins eixe dia estàvem tenint unes temperatures primaverals i durant aquest dia es preveia el canvi amb algo de pluja, vent i una forta baixada de les temperatures.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,9,288,right]

I així va esser, mentre que durant tot el trajecte, a pesar de les altes hores de la matinada que eren, els termòmetres marcaven temperatures entre 17 i 20 graus!. En arribar al pantà tot canvia, les muntanyes es cobreixen molt ràpidament pels núvols. La ruta comença per una pista que bordeja l’embassament de moment sense maça pendent. Abans d’arribar al final de l’embassament una fina pluja comença a fer acte de presència i ens acompanyarà, a moments amb una mica més de força però en general prou suau, fins arribar pràcticament dalt de tot, al Mas de Pataques.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,18,288,left]

La pista, una vegada superant l’embassament continua pujant suaument en direcció al Faig Pare. El paisatge es impressionant sense res a envejar a llocs com els Pirineus, amb frondosos boscs i penya-segats a les parts altes. La pista poc a poc comença a guanyar alçada abandonant el fons del vall i la pendent comença a ser més important, fins arribar al Collet de l’Herba Sana on tenim una impressionant vista (a pesar dels núvols) de tot el vall, amb el “Pont Foradat” al fons i pilars de pedra per tot arreu.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,22,288,right]

En aquest punt ens desviem de la pista, per agafar una senda en la qual hem de portejar un considerable desnivell al principi. Aquesta senda ens evita una baixada i pujada per pista a més de ser preciosa i passar per la font del Retaule (a penes amb un fil d’aigua). La senda te alguns trams ciclables i altres on hem d’espentar la bici, però en qualsevol cas val la pena. Una vegada recuperada la pista, continuem pujant uns quants metres fins que arribem a l’impressionant Faig Pare, on obligatòriament pararem a fer-se les con-sabudes fotografies.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,30,288,left]

Continuem pujant una mica més, el temps comença a aclarir, deixa de ploure i notem com la força del vent s’incrementa notablement i les temperatures van baixant en picat. I es la tònica que no ens abandonarà durant la resta del recorregut. El vent, encara que normalment ens trobarem a recés, hi ha moments que fa una mica de por, ja que després llegim que ha arribat a bufar a més de 90km/h. La pujada finalitza en arribar al “famós” Mas de Pataques, del qual queda una espècie de caseta preparada com a refugi i que ja va salvar la vida als nostres companys en una altra incursió en el que la pluja no els va deixar passar d’ací.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,32,288,right]

Fora de la caseta el sol i els núvols s’alternen però el fred vent fa que finalment esmorzem dintre de la casa. Son les 10:45 i portem des de les 8:15 pedalant, o siga, 2:30 minuts de pujada ininterrompuda (uns 18 km i 700 mts de desnivell acumulat). Després de l’entrepà, acompanyat amb cafente i fins i tot un herberet, continuem la ruta, que ja m’adverteixen, encara queda MOLT!. Encara queda un tram de pujada, però ja per sender fins a la Portella de Calça, on ens tocarà remuntar una mica, uns metres, carregant la bici. Des d’ací fins Fredes, els senders, les pujadetes i baixadetes, i els trams de pista ja no ens deixaran.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,47,288,left]

La senda al poc de temps desemboca en una zona anomenada Casetes Velles on agafarem el GR-7 que bàsicament seguirem fins al final. Primer fem una mica de pista, però al poc ens desviem per una zona boscosa on la pluja intensa dels mesos passats ha fet prou malbé el camí. Es veu que es una espècie d’assagador però esta en prou mal estat així que hem d’alternar el pedaleig amb empènyer la bici a trams. Anirem una bona estona per una senda que va crestejant, així que les vistes a ambdós costats de la serra son impressionants.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,58,288,right]

I xino xano anem fent recorregut del GR-7, trams de sender, trams de pista: Pla de Llebres, Refugi de la Font Ferrera, Pinar Pla, etc. Tota aquesta zona fantàstica (que no tot ciclable, però val la pena en qualsevol cas) i poc a poc anem arrimant-se a Fredes amb uns bucòlics paisatges de tardor entre boscos caducifolis. Arribem a la petita població de Fredes pocs minuts passant les 14:00, i no pareix que vaja a haver una anima per ací pel fred vent que fa. Però res més lluny, entrem al restaurant on teníem reservat i està a tope!.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,73,288,left]

Quasi dues hores després amb la panxa ben plena, molt ben plena, reprenem el camí… ens falta una de les millors parts de la ruta: El Portell de l’Infern. Eixim de Fredes buscant la Font del Teix i amb una pujada no maça llarga però que després de la parada i el dinar, es fa dureta… en poc més de 1/4 hora ens plantem dalt del Portell, on les vistes son immillorables. El Portell probablement siga l’antic camí, empedrat i d’amplària de carruatges, que s’utilitzaria abans de la carretera, però la veritat es que no vull imaginar-me com seria anar per ací amb un carro o un cavall.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,84,288,right]

La baixada es èpica, tant per lo variada, com els llocs per on passa, i que parem a tota hora a fer fotos. Un dels millors trams que es poden fer d’excursió (tant a peu com en bici). Estan fent manteniment d’alguns trams, cosa que celebrem, ja que es el que cal per mantenir els camins en bon estat per l’erosió que la pluja sobre ells, i que som molt respectuosos sense obrir dreceres ni eixir-se’n del camí. I després de quasi 1 hora de baixada (amb les seves parades per a mirar el paisatge i fer fotos), arribem de nou a l’embassament. Sols ens queda recórrer en sentit invers part de la pista inicial fins arribar als cotxes passat per poc les 5 de la vesprada.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,90,512,center]

Una ruta que es quedarà a les nostres retines per molt de temps i que de segur tornarem a fer quan puga ser. 100% recomanable!

• El track.

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,96,512,center]

[mudslide:picasa,0,rubenperez.amigosdelciclismo,6219704434688743105,512,center]