Monthly Archives: desembre 2010

Després d’una molt ventosa nit, però amb moltes ganes de rodar, ens trobem a les 7:30 a Rosaleda uns quants penjats: Jordi, Kiko, Pedro Campeón, McConley, Gabi i servidora… esprerm a Siba… però no ve… trucadeta al mòbil per a despertar-lo, que no venia i se li havia oblidat dir-ho. Així que ens anem cap a Quatretonda on vindrà Dani sols (el company de Marines tampoc havia pogut vindre) i Rafa Tipotane que s’havia “rajat” pel vent i s’arrimava sense bici pensant que no aniriem nosaltres… jeje, a bona hora. Li fem tanta enveja que després va tornar a Olleria per la seva bici.

Comencem la ruta amb unes empinades rampes formigonades seguides d’un senderet tècnic que amb prou xamba es pot ciclar tot. Després la ruta continua per un sender que cresteja, prou trillat per les motos però que es pràcticament tot ciclable exceptuant algún escaló. Molt guapo. Després de fer algun tram més de pista tornem a agafar un altre sender xulisim, que no el deixarem fins arribar a Pinet. Aquest sender de pujada – planejada es molt xulo xulo, per dintre d’un tupit bosc primer amb visita a una sima i tot. Després passa per una part més pelada per algun antinc incendi però amb molt bona vista de Pinet. Dani va prou tocat, després descobrim que principalment per una incorrecta possició del sillín que s’havia menejat. Després de reparar-lo ja es va trobar infinitament millor.

En arribar a Pinet, Pedro ens aconsella deixar el track previst, ja que la senda que jo havia marcat seria tota d’espentar (ell si que la coneixia, al menys part). Així que canviem la senda per una pista que ens porta dalt de la serra de… ¿Molló del Sabater?. La pista es empinadeta amb trams de formigó però la vista recompensa d’aquesta serra plena d’avencs, simes i arbres diferents com sabines, abets, pins pinyoners. Una llàstima que estiga tan cremada, perque les zones conservades son una passada. Després d’una bona pujada passant pel costat dels bous que apareixen a les fotos arribem a la senda desconeguda que baixa cap a Barx.

La senda comença seguint una barranconada, amb una vegetació molt frondosa i diferent de la que tenim ací (les punxes que tinc a les mans son prou més doloroses que les de les arguelagues). Per la senda passen bous / vaques i estava una mica fangosillo de terra roja. Junt amb les pedres en punta i escalons una mica delicats, feien que la senda fora sols ciclable a trams. Després la senda abandonava la barranconada per anar pujant per la vesant de la serra, per una zona molt escarpada que juntament amb la frondositat dels matorrals no deixaven veure per on anava la senda. La zona era “prou ciclable”, però hi havia zones molt tècniques i perilloses que feien que no ho intentares en alguns llocs (menys Kiko, clar 😉 ). El paissatge era impresionant, molt escarpat i amb una fantástica vista al fons entre les parets del barranc.

Després la senda abandonava aquest barranc per passar pel Coll dels Cargols cap a Barx. A partir d’aci ja es podia ciclar tota la baixada encara que amb alguns passos molt tècnics i delicats, però millor que la zona d’abans. Molt guapo. En resum una senda molt xula per passar una vegada a veure-la però que no es adequada per a una ruta habitual, i menys per a la ruta Alcoi – Simat que jo volia clavar-la per ahi. Bo saber-ho.

Arribem a Barx a les 12:00 i anem a recuperar forces, a esmordinar… Com que era tant tard no hi havia cap grup més de ciclistes :-). Bocates de tortillonguinegre, cerveces, cocacoles, amanides, cacaus, cafeses… 6 € per barba preu redó. I ala, a seguir, que tenim “que tornar a dinar”. Ara ve una zona d’asfalt fins al Pla de Corrals, primer amb una pujadeta per la font de la Puigmola, i després amb tendencia baixadora, amb algunes dreceres, sendetes i alguna equivocació per retallar.

De Investigació Cuatretonda Barx de de Jordi C.

Després des del Pla de Corrals toca pujar de nou, per una pista prou xula, que va per dintre d’un frondós barranc i va guanyant alçada poc a poc. La zona està plagadisima de sendes que eixen a esquerra i dreta… hi haurà que investigar més per ací :). Passem per un albreg (Corral de la Bastida) i una zona recreativa (Caseta de Garbiel), i de nou abandonem la pista ja pel que queda de ruta. La senda es tota ciclable, però molt molt exigent perque continuament vas pujant escalons de pedra, molt xula. Està prou trillada per les motos, però no arribava a estar destroçada, supose perque no tenia excesiva pendent i per tota la roca. Està tot plagat d’altres sendes que ens creuem i que tindrem que investigar 😀 :D. Passem pel Coll de Torrella i pel Molló on s’invertix la tendència de pujar a baixar.

La baixada fins a Quatretonda es molt xula, no te maça pendent i es exigent perque has d’anar tota l’estona passant roques i escalons, com la pujada, però al contrari. Molt divertida, aquesta si la posem per a “ruta habitual”, ja veurem com l’enllacem. Acabem amb la mateixa sendeta que al principi, i a les 15:00 arribem als cotxes, perfecte, a l’hora de dinar. Trobem a Rafa que havia estat per la zona intentant veure si podiem trobar-se, i mira, al final ens varem trobar.

L’evaluació de la ruta per a mi ha estat molt be, falta depurar-la per a llevar la baixada del Coll dels Cargols i veure quina de les 1000 sendes que hi ha podem clavar, així que hi haurà que depurar-la. Però ja tenim en ment variants per a una pròxima sessió d’investigació… i ja sabeu, qui avisa no es traïdor, es AVISADOR!! 😀 😀

Buff, enhorabona si heu arribat fins ací… lap*t* que rajol!!

Més:

Pinet

Ruta

Cim del Benicadell

13 desembre, 2010

Brutal la ruta d’avui, i es que el Benicadell mai defrauda, i a més amb un tramet nou que no coneixia i pujada al cim, que feia anys que no anava.

La ruta l’hem feta 6 (Jordi, Victor, Siba, Alfonso, Bigot i servidora) i un xic del Matzem de Muro que ens ha acompanyat fins la Cava de Diego. Fresquet el temps a l’hora d’eixida, i curiosa l’inversió tèrmica: Feia més fret a Muro que a Alcoi, i més que al cim que s’estava de cine. Pujadeta xino xano per l’antiga carretera del port d’Albaida ara reconvertida en carretera de servei, i pujadeta per la senda de Fontanars, ara molt neta. Arribem a Fontanars (on esta el naiximent d’aigua) i en compte de seguir el camí que jo coneixia, fem una altra senda que puja directament a la zona de la Cava de Diego. Senda 100% ciclable si tens ous… durisima. He tingut que parar un parell de voltes a recuperar i un parell més degut a algunes roques molt relliscoses. Però val la pena.

Reagrupem i ens despedim del xic de Muro i continuem pujant, encara que la part pitjor que feiem per la pista ens la hem estalviat per la senda, i de seguida arribem a la senda, que com sempre, esta molt tancada i te algun punt estretet i amb una bona caiguda. Però poc a poc i anant amb compte em arribat prou ràpidament a la Cava del Benicadell, on no ens hem assomat per seguir fins al cim. Feia molt molt de temps que no pujava, i m’he sorprés, perque pràcticament tota la pujada es ciclable (dura, i amb prou pedra solta, però Alfonso i jo ho hem aconseguit ciclar tot). Ací hem arribat prompte, serien les 10:40 aproximadament, hem deixat les bicis a la zona de la caseta i pou, i alguns ens hem assomat al cim a peu… vistes increibles i espectaculars! Ja ho veureu a les fotos.

Tornem al lloc on estaven les bicis i esmorcem, i fem unes quantes barcelles amb els excursionistes que hi ha un fum. Coneixem a uns xics de Xátiva que també fan bici i ens passaran tracks de la zona de Quatretonda. Després “topabajo” molt orgásimc, deixant passar als excursionistes, que hi havien prous (incloent un arreplego de bolets per no mirar on tocava). La baixada brutal, brutal, brutal. En la pista Bigot tira directament a la casa del guarda mentres la resta fem la senda de la font, carreguem aigua i pujem a la casa del guarda a fer la senda de la Font Seca i la penya Benicadell, que també està neta i està orgásmica total.

Passem el coll i tirem cap a Beniarrés, on Bigot i jo ens despedim de la resta. Ells s’en van a fer el track previst que tira a fer una trialerilla més cap a l’Orxa i com que jo no vull arribar tard i Bigot ja ha fet prou, retallem per pista a Beniarrés i ja pel track previst a Muro, on arribem a la 1 menys 10. Una maravella.

Més:

Fotos de Jordi C.
Fotos de Ruben
Track

Ruta agermanament Alcoiana – Alteana

13 desembre, 2010

Doncs nosaltres també ho hem passat molt be avui, amb algun petit problema mecanic i alguna retirada prematura.

S’em juntat una nombrosa colla a la Font dels Patos a les 8 del matí, comptant 13 Alteans, uns bon grapat d’Alcoians (jeje, ara no recorde el número i segur que oblide a algú: Jordi, Alfonso, Miquel, Mike, Raul, Nando, Oscar, Victor, Narxo, Kiko, el cunya de Jordi (Pep?) i servidora), i 2 o 3 (no se quants eren realment) Torrevelleros. Omplim la Font dels Patos a fer-se cafesses.

Abandonem la Font dels Patos i pujem al xiringuito a deixar els cotxes, i després d’algun “apanyo” d’última hora (Raul sense casco i Natxo “norodemai” amb el disc fluix), aconseguim eixir una mica abans de les 9. Com que som tanta gent, anem a fer una ruta “mixta” sense grans animalades, així que tornem a la Font dels Patos, Barxell i Caminet de les Cabres. Ací Nando i una de Torrevella tenen un enganxó de manillar i s’en van els dos a terra :-P, però sense conseqüències greus. Hi ha una mica de fang però tampoc es excesiu. Fem un poc de carretera i entrem per la urb. de Montesol per a evitar el tram de pista enfangat. I en aquest moment comença a ploure. Després de que parem alguns a posar-se el xubasquer, en 10 minuts ja no cau ni gota…. alaa…. altra volta a llevar-se’ls.

Comencem a pujar cap a dalt de Sotarroni, xino xano tirant a fortet… que aquestos alteenses estàn forts de collons. Jo “intente” anar per davant, ja que porte un “gualquitalqui” i Jordi tanca el grup amb un altre. Ací no se que passa amb els de Torrevella, que ens abandonen i s’en tornen per carretera cap al cotxe. Be, la resta seguim, ens reagrupem al diposit d’aigua… “estem tots?, si val, seguim”… Arribem dalt de Sotarroni i comencem el Supercross…. i comence a pensar que no havia vist a Mike. Mecagon la llet, gualqui a Jordi… “Està per ahi?”… “Ostia, no… fa rato que no el veem”. Merda, intentem trucar-li per telèfon però no hi ha cobertura. Per sort, al cap de poc arriba Mike dient noseque del pare de les cabres 😀 😀 😀 😀

Res, seguim, Supercross (crec que amb algún rebolcó d’Oscar i Mike quasi “passa” literalment per damunt seu, al menys la roda s’havia quedat tatuada al maillot), pisteta migfangosa i a les 11 arribem a la Font de Mariola, on fem la parada per esmorçar, amb ví inclós. Recapitulem per a elegir la “millor” ruta, i com que tot no donaria temps, deixem la Cava per a un altre rato. Així que pujem cap al Mas de Prats per la part “de darrere” per a fer la Txeca, que ara es fa quasi “del tiró” gracies als últims arreglos (i l’antic escaló ja ha desaparegut). Fem el PR per a evitar Capellans, i el terreny està molt, molt relliscós. Ací Raul perd una de les pastilles davanteres del freno V… :-O :-O, així que te que fer la baixada a peu i retirar-se per carretera cap al Baradello… una altra baixa.

La resta fem el barranc del Cing, sense problemes però parant a deixar passar a la gent (be, tots, tots, no 😛 ), que en pujaven uns quants grups. Els escalons del final ja sense cap tipus de problema i uns quants els han fet, algún que altre amb esglai (susto) inclós. Eixim a la carretera on el cunyat de Jordi tira cap a Alcoi i la resta cap al Preventori. Mike ja ha tingut prou i està tocat, així que es retira per carretera, i la resta tirem a fer el Castellar. Pujadeta exigent per la senda, reagrupació i alaaaaa… la baixada final del Castellar amb la que tots han quedat encantats de la ruteta (i nosaltres també).

Fi de ruta per carretera (l’entrada al Baradello pel bancal podria haver sigut un infern). Jo em retire momentaneament a casa a arreplegar a Raul, Nuria, Neus i Althea i al xiringuito a fartar, on els que no es quedaven a dinar ja s’havien retirat. “Taulà” de 21 comensals, i el xiringuito a parir, quasi no cabiem i el soroll de la gent era maça gran. Menjar, cerveces, anèctodes, rises i hereberos per a acabar la jornada “betetera” amb un bon somriure. Crec que tots ho hem passat la mar de be. La pròxima “arrejuntamenta” estem pensant en fer-la per Aitana ;-).