Ruta feta el 7-12-2009
 |
| De Alcoi – Simat |
Ruta xulisima entre Alcoi i Simat passant per algunes de les serres ja conegudes per nosaltes i per altres indrets desconeguts però fantástics, amb unes bones vistes i rampes. La ruta finalment ha sigut prou menys dura de lo previst, de 2000 mts de desnivell percalculat, finalment en ha tingut 1570 mts, i menys mal per a alguns. En total, 76.77 km fins a Benifairó, amb km de GPS que seràn uns 83 reals aproximadament. El comput de temps ha sigut de 9 hores i mitja, de les quals pràcticament 2 parats sense comptar la paradeta a dinar a Quatretonda i la cerveceta final (al menys per al meu GPS). Per a dos dels integrants ha sigut una ruta ciclistica, i per a un altre ha sigut “duatlón”, i no se si finalment guanyaran els km a peu o els km ciclant :-P… En aquesta ocasió, a banda del rajol de la crònica i les “afotos”, hem fet unes bones filmacions entre Siba i servidora per a fer un “montajillo” videoreportatge amb tota regla.
La crònica ha sigut més o menys així:
 |
| De Alcoi – Simat |
Pocs minuts després de les 8 eixim rodant des de l’estació Siba i servidora, dirigint-se per la via verda fins a Muro on s’em clavat al senderet de la Font del Baladre. La frescor a aquestes hores del matí i cosera cap a baix es deixa sentir, però el dia te una pinta estupenda i poc a poc va enfilant-se el sol i caldejant l’ambient. Arribem a la Font del Baladre una mica tard per a l’hora que teòricament ens deviem trobar amb Karim, però mentres comencem a llevar-se capes de roba, veiem com el tren passa direcció a Alcoi… així que ja no anem tard. Des de la Font del Baladre i seguint el recorregut de la marxa de Muro al revés, anem pujant cap al Pla de la Codolla empenyent la bici a trams, ja que a banda de la part inicial, encara que el camí era teòricament ciclable, era durisim, amb molta pedra solta i no voliem cremar-se tant prompte amb tot el que ens queda.
Arribem al pla de la Codolla cap a les 9:30, i sense rastre de Karim… però mirem per la pista per on tenia que vindre i el veiem a la llunyania buscant amb el GPS del mòbil el punt de trobada. El retrás havia sigut per lo dura i pedregosa que era eixa pujada des d’Agres, però finalment entre el retrás del tren i el nostre, s’em trobat a la mateixa hora… ni fet a posta. A partir d’aquest punt comencem a baixar per pista fins arribar al port d’Albaida on buscarem com creuar l’autovia. I ho fem per un grandissim tunel del barranc de la senda de Fontanars, petita remontada fins a la senda, i a correr. Feia temps que no passava, però la senda està tan xula com sempre, però més neta, ara ja no t’arrapes tot. Arribem al Corral de Diego i nova despullada de capes de roba que cada vegada fa més caloreta. A partir d’ací vindrá una bona baixada.
 |
| De Alcoi – Simat |
Primer per pista “en bon estat”, i després per pista ampla, llisa i pestosa de la Font Freda, anem dirigint-se a agafar el sender del Castell de Carrícola, que també ha sigut netejat així que les nostres cames estan de moment salvades de punxades. Arribem a la Font del Melero, i ara per pista anem deixant a la nostra esquena el Castell de Carrícola i anem dirigint-se cap a Otos (molt al nostre pessar deixant un parell de sendes amb molt bona pinta que es deixen caure cap a Carrícola). En una estona arribem al asfalt i en baixada a Otos en pocs minuts. Des d’ací, fins a creuar per complet tota la Vall d’Albaida i començar a pujar la serra de Lluxent els camins principalment asfaltats s’alternen amb trams de terra i creuaments de rierols, tot sense maça desnivells.
Després d’Otos passem per la Pobla del Duc, i en arribar a Quatretonda decidim que es hora de menjar alguna cosa. Així que després de preguntar i buscar algun bar obert, ens anem al Bar Astur on ens atenen de maravella (bicicletes a un garaix, bocates de tamany considerable, cacaus, ensalada, cerveceta, gassosa, cafenet, total compte redó: 5 leuros).
 |
| De Alcoi – Simat |
Després d’aproximadament mitja hora d’homenatge gastronòmic, son les 12:45, reprenem el camí, fent una nova parada per llevar-se una vegada més roba… ara ja estic com en ple estiu, la samarreta interior de “culmacs” i pantaló curt… pareix estiu, increible. Seguim el camí a Lluxent en passar-lo ja comença la pujada dura de la jornada cap a la Serra de Lluxent; i el calvari de Karim. En quant la cosa s’empina comencen a agafar-li rampes (“calambres de levante”, vamos), així que a partir de les primeres rampes, “valga la redundansia”, Karim fa pràcticament totes les pujades restants fins a Simat a peu. Així que a partir d’ací la ruta consisteix en pujar Siba i jo davant… i esperar als alts i encreuaments a Karim.
La pujada es telita marinera, no ja per la pendent sinò per l’estat de la “pista”, plena de lloscos de tamany important, solts, agafats, grava, arena,… que fa que en més d’una ocasió també ens toque a nosaltres espentar una mica. Així i tot, lo desconegut del paratge i les impresionants vistes al nostre voltant i lo divertit que es el camí fan que siga molt divertida i agradable.
 |
| De Alcoi – Simat |
En arribar al primer replá de la serra Siba s’en adona que te problemes mecànics: la roda de darrere comença a quedar-se-li frenada. Veiem que es cosa del buje XT… i es la segona vegada que li passa el mateix… tement que la roda acabe quedant-se totalment bloquejada com la volta anterior, Siba tira davant i jo em quede a esperar a Karim.
Per fi, arribem al punt més alt de la pista, a uns 700 mts sobre el nivell del mar i comencem a baixar cap a Barx. Per a no fer tota la baixada per pista, propose a Karim fer el senderet que tenia marcat (el que varen gastar per a un Open XC de la Comunitat), i ell diu que com baixant no hi ha problema, que tirem per la senda… però clar, la senda no es tota de baixada, te alguns repetxons i pujadetes, i de nou les rampes fan que s’endarrerisca molt. Truque a Siba i ell ja ha passat Barx i quedem per a fer l’última baixada per PR, ja que pareix que la roda aguanta… frenada, però aguanta. Al cap de prou estona… no se quant, però prou…
 |
| De Alcoi – Simat |
Per fi arribem, ens trobem justament al final del port de carretera i comencem a baixar els 3 el PR (GR realment) final. El camí es una succesió de Z, un antic camí, prou técnic, tancat per la vegetació, amb pedres en punta i creuat continuament per una tuberia que fa que no pugam agafar-li la seguida cicladora. Així i tot està divertit i podem anar practicant la tècnica d’alçar la roda de darrere per a encarar les corbes, amb prou éxit en alguna ocasió. Així i tot, tots tres acabem amb algún rebolcó: el meu eixint de morros per davant, per sort no m’he fet absolutament res, però he caigut de boca damunt d’uns pedrolos grans i haguera pogut ser prou greu. Siba també ha besat terra amb resultat d’un rascalló a la cadera i un bon tall a la cama, però tampoc excesivament greu. Aquesta baixada crec que també ha sigut 100% patejada pel tancador del grup. La part de baix ha sigut més divertida, forta pendent amb S i pedra solta… sssssxxxxssss… fi de la senda.
Últim reagrupament i per pista i asfalt cap a Simat. Fotillos al convent, cerveceta i acomiadament. Karim s’en va cap al cotxe que estava en Simat, i nosaltres dos un kilometret extra a Benifairó amb sorpersilla final per passar un nou rierol. Hora d’eixida d’Alcoi: 8:05, hora d’arribada a Simat: 17:00, a Benifairó: 17:33. Les cames en perfectes condicions i no maça cansats, res comparable per exemple, amb la Transmontcabrer de la setmana passada, un XOLLITOOOOO!!!
Comentaris recents