Ruta feta el 29-11-2009
Be xicons, ruta 10 petadora total… molt guapa amb moooltes sendes, molts camins, fonts i paisatges impresionants. Jo he acabat sorprenentment be, però l’aigua al final m’ha fotut prou i he acabat xopat i gelat, així es que m’he escaquejat el tram final de Jordi “Gormaig – Gormaget – Renfe” i he tirat directe per a rentar la bici a la gasolinera abans de clavar-la al cotxe. Al final ens em tornat a veure a RENFE, amb Siba, Oscar i Jordi que hem sigut els que hem acabat en Alcoi, més Alfonso que ha tirat al eixir a la carretera cap a Cocentaina.
 |
| De Transmontcabrer |
La ruta l’hem començat 11 sofridors i poc a poc han anant despenjant-se. Hem eixit i tot cap a dalt, primer al Barranc del Cing per el “desviament” que han fet al assagador els de les obres de Serelles… 1ª petació…. Barranc del Cing cap al Mas del Barranc i Garrofero, 2ª petació, després per l’assagador cap a Mariola, 3ª petació en pocs km… així ja veurem on arribem.
La cosa es suavitza, entre cometes, i Font de Mariola… i comencem a marejar la perdiu… tirem cap al Camping i pel más del Parral tornem a eixir a la pista principal per on pujem ja fins la Foia Ampla. Tirem per dintre de la Foia per la senda cap a la Cava però sense arribar, i que resulta ser més ciclable del que em pensava. Després per la sendeta fins el Coll de Saleretes, on comença la 1ª baixada del dia.
 |
| De Transmontcabrer |
En aquest punt i després de diversos canvis de temperatura fred – calor ja no hi ha canvi: fa un fretorro que talla el pixorro amb molt de vent. Aixi que ens despedim apresuradament de Nando que es retira en aquest punt, proteccions i canvi de roba i ràpidament cap a baix. En quant ens resguardem del vent, la temperatura millora, i per la senda aquesta molt divertida arribem al Racó Llobet i baixem una mica de pista per a buscar la Fonteta del Xop. Menjem una mica i jo tinc la panxa prou xunga de flatulències, menys mal que la parada em senta de p.m. i puc buidar els sobrants gaseosos per dalt i baix.
Després de la paradeta, proteccions fora i continuem baixant cap a la Font de la Boronà per pista amb un parell de desviaments per senda molt xulos, i…. s’acabat el que es donava. A pujar de nou, per la pista de la Boronà cap al Más de Llopis. Crec que en aquest tram ha hagut alguna baixa més. I d’ací de nou cap a dalt, Coll de Saleretes (ostia, si estavem ací mateix fa un ratet… jeje), i ala, a pujaaaar…. tirem cap a la Font del Pouet creuant-se amb una caterna d’excurionistes, i seguim fins al Pic de Montcabrer, que també estava prou concorregut. En aquest punt he tingut la meva mini-pàjara i les forces començaven a faltar-me, menys mal que després m’han tornat i he acabat perfectament.
 |
| De Transmontcabrer |
Abans d’arribar dalt perdem 3 components més (Polit i dos més que no recorde el nom). De de dalt de Montcabrer les vistes son fabuloses, hi ha moltisima visibilitat i es veu el mar… i ostras, l’Albufereta, València i les muntanyes de la Calderona… Vaja… i cap a l’altre costat… Merda!!… l’aigua que veiem com s’aproxima, estarà cap a Onil o una mica més lluny. Be, de totes formes feia un fretorro i aire acollonants, així que la parada ha sigut minima, per fer fotos posar-se les protección i poc més.
Cap a baix, cap a les Penyes Monteses i veiem com la pluja va aproximant-se prou ràpidament, aplegant al nostre punt mentres creuem la zona de pateo de les Penyes. Per sort, al principi la pluja es prou minsa, però ja no pararà fins al final de la ruta. Per la meva banda, he aconseguit baixar el primer escaló, que encara que no era difícil, el tenia ahi atrancat. Ala, a sacoooo cap a baiiixxx que ve plovent. Sense més incidents i sense que ningú passe el doble escaló xungo de baix (Alfonso ho ha intentat però sense aconseguir-ho), continuem fins al encreuament on tenim que tirar cap a les Fonts de Julià i els Bassiets. Ací perdem l’últim component que no acabarà la ruta…. Toni crec que li diuen.
 |
| De Transmontcabrer |
La resta tirem per el caminet de les Punxes i les pedres comencen a estar prou relliscoses però la pluja encara es prou minsa. I res, arribem al Barranc del Carrascalet, Barranc de Prats i trialera Txeca amb el handicap del relliscament de pedres que fa que algún pas que de normal es sencill, siga una mica… espeset. Fi de la trialera Txeca i a pujar de nou cap al Coll d’En Sabata i inici de la Putisenda +. Oscar i Siba tiren davant a filmar-nos a la resta i ala, anem baixant que la pluja comença a caure amb més força. Sense cap incident acabem la “plus” i tirem cap a la normal, però abans fem una paradeta per pegar un mos ràpidet que les forces estan mivant i encara queda troç.
La Putisenda normal la fem amb prou més pena que gloria, ja que ningú aconsegueix baixar la “trialera”, que estava moooolt esvarosa. Després a la Font de Serelles però sense parar, eixim a la pista i a pujar de nou cap al Mas de Talecó de Baix. La pluja es ja prou forta i jo comence a estar calat i gelat. La resta es la baixada cap a Capenal i de les Putetes, on contra tot pronòstic hem baixat quas tots l’escaló de baix (menys Oscar), i encara que estava relliscós, era pitjor intentar-ho a peu. Finalment eixim a la carretera a l’alçada de la rotonda, on Alfonso es despedeix, i per carretera arribem a Gormaig on jo he seguit recte per la carretera i els altres tres sofridors a enfangar-se una mica més. Paradeta en la gasolinera del Vidal a rentar la bici i a RENFE a carregar-la al cotxe i despedir-se de la resta que acaben d’arribar.
Comentaris recents