Alcoi – Finestrat 4-6-2010
Crònica “estended version“. Fotos cortesia de Jordi C. Gracies!
A les 6:30 amb una son de collons però contents (i es que sarna amb gust no pica) ens reunim a la gasofalinera de Galp uns quants… intrèpids?… bojos?… frikis?… be, tal vegada una mica de cada menys del primer :-P. No pose noms perque segur que em deixe algú, però en total crec que erem 13. Cafenet mentres arriben els rezagats i cap a les 6:45 ja estem en marxa cap a l’Estepar. Aquesta es la pitjor part amb diferència: carretera nacional diumenge a les 7 del matí quan tornen de bufera els festerets… Les vistes de la llum del amaneixer baix dels nuvols es espectacular, coses que no veus si no matines tant com les raboses.
Sense cap incident arribem a l’Estepar i comencem a pujar cap als Plans. Pareix que de moment anem a tindre sort: el dia està nuvolat i la temperatura es estupenda. El grup s’estira i sense parar pel camí arribem dalt de la carena dels Plans on ja parem a reagrupar que el grup s’ha estirat molt. En última possició arriba Xafer no maça fi, però de moment be, anem tirant. Baixadeta per la senda cap al Rentonar amb alguns incidents amb la “famosa” rama que hi ha baixant i ens deixa a uns quants coents de la mà i el braç (si us plau… el pròxim que passe que faça el favor de tallar-la que es la tropecera vegada que me l’emporte per davant).
Al Rentonar reagrupem i tirem cap al port de Benifallim, no sense parar a reparar la primera punxada de dia, en lo que seria la tònica que ens va fer perdre tant de temps. Crec que aquesta va esser de Pedro. Al port de Benifallim es retira un, que es el que te que baixar després per nosaltres junt amb Alfonso (no deixarè d’agraïr als dos la intendència sense la qual haguera sigut molt més complicat fer la ruta).La resta seguim tranquilets per la carretera fins agafar el turó del safari Aitana, que aquesta vegada veig menys dur i més ciclable que la volta anterior.
De nou reagrupem a una planicie i continuem passant pel costat d’unes colmenes, amb el resultat d’una picotada a un dels integrants, però sense més conseqüències. Com que encara es prou prompte i el safari estarà segur tancat, seguim cap a Aitana amb l’esperànça de poder esmorçar al alberg eixe nou que hi ha a la Font de l’Arbre. I bingo!!, esta obert, així que despleguem tota la intendencia de bocates i els acompanyem d’aiguasal, cervessa, coquescoles, cafes, carajillos, etc. de l’alberg. Una maravella. Xafer es senta al meu costat i no li veig gaire bona cara: de fet es molt significatiu que pràcticament no obri la boca en tot l’esmorçar, cosa extranya. En aquest moment podem dir que fa inclús algo de frescoreta i ens tenim que abrigar una mica… una maravella de temperatura i el cel continua tapat.
Recuperats seguim cap a la font de Forata per la pista de dalt, dureta que es la c*br*n* però xino xano anem arribant a la font, menys Jordi que està esperant a Xafer. Al final arriba Jordi i ens diu que Xafer s’ha retirat, no anave gens fi i encara quedava tota la ruta. A més aquest era el punt de “no retorn”, ja que a partir d’ací ja no podria tornar-s’en. Així que tenim una baixa, l’única, de tota la ruta. La crònica de Xafer ja la coneixeu.
La resta omplim les motxilles d’aigua, perque depenent de la variant que fem, tardarem prou en passar per una altra font. Proteccion si cap a baix… Kiko com tota l’estona obrint camí “a sac”, seguit de Pedro i la resta ja per darrere més tranquilets i parant a fer fotos i vidios. Pedro en la baixada fa “un recte”, en el punt on hi ha una solsida despenyant-se per un bon terraplé, i Ramón una volta de campana quan el tenia davant sense motiu aparent. Per sort, ninguna de les dos sense conseqüències greus, sols arrapades varies.
Arribem a la zona de Partagat i finalment decidim fer el penyó Mulero (en compte de la font del Molí i Comptador), així que de nou toca remuntar per la pista de Tagarina, on de nou toca patir… i espentar a la part final. Xixo xano anem guanyant metres fins arribar dalt on les vistes son magnifiques (com sempre), i els nuvols continuen fent el dia la mar d’agradable. Proteccions i de nou a baixaaaaaarrr… la llarga, llarguisima, baixada des del Penyó Mulero fins al fons de barranc de l’Arc. Son uns 600 mts de desnivell en uns 3 km… es brutal. I menys mal que anem parant, perque si no podria ser mortal del cansament. Les parades son per punxades principalment, una doble punxada de Marcos (que es va emportar el record del dia), una altra de Kiko, i no se si alguna més.
En arribar al fons del barranc, de nou fora proteccions, i a pujar cap a la Sirvienta, no sense haver trucat a Siba per a que ens aconsellara una possible variant (gràcies, perque teniem intenció de fer-ho per on no ens vas recomanar). Arribem a la Sirvienta i el dia pareix que comença a despejar-se i la calor s’incrementa notablement, però encara tenim el sol esmorteit per una capa de nuvols alts. Menys mal. Protección i a fer-se la “depilació a la coscolla i argelaga”.
Al Pas del Goleró, fotos i sense parar molt de temps tirem cap a baix dirigint-se al mas de… Goleró? Morer? Be, segons el mapa que mires.
La nostra idea era dinar a la bassa amb banyet inclós, però nuestro gosso en un posso. Pareix que s’ho han quedat una parella, i a més el xic ens va pegar un doble bonegó: un per xillar, ja que des de dalt del Goleró algún que altre berrit “es va pegar”, i altre puro perque dia que si passavem pel Goleró en bici, que ja estava molt deteriorat, anavem a estropejar-lo més (collons, però si baixem a peu!!!). Be, del de xillar jo també soc dels que no m’agrada anar pegant berrits per la muntanya, però tampoc es per a tant. A més, el xic havia buidat la bassa, així que sense banyet ens varem quedar. Al menys ens va donar aigua sense remugar més :-). Així que varem omplir les motxilles i varem tirar cap a la pista a dinar baix d’uns pins.
Dinarot de bocates, olives cortesia de Victor, i pogüermerdes begudes que portaven, i que tenien una pinta horrorosa (algú se la va pendre finalment?). De nou doble (o triple, ja no recorde :D) reparació de punxades de Marcos mentres fem la digestió i a seguir. Primer un poc de pista amb unes majestuoses vistes de la cresta dels Castellets i del Puig Campana i després enfilem el camí que ens portará al Coll del Llamp passant pel Mas del Sacarest amb una nova bona pujada. La pujada primer es pista estreta i després es converteix en senda, quasi tota ciclable exceptuant una rampa maça empinada. A més descobrim al arribar al coll del Llamp que si seguim recte rodejant el turonet en compte de trencar a la dreta per passar-lo per dalt, podem seguir el camí essent tot 100% ciclable.
Finalment despres de seguir la senda que pot fer-se 100% ciclada, arribem al coll que ens separa del Puig Campana (i que en alguns mapes està com a Coll del Llamp realment). Ara si que s’ha acabat la pujada del tot. Fotos, proteccions, comentaris… ja estem quasi. Primer baixadeta del tram ciclable però perillòs, després baixada a peu “p*t*ll*” fins a la senda que ja sense més dilació ens porta en poc de temps al Coll del Pouet. Reagrupem i en aquest punt i veient l’hora que era, alguns comenten la possibilit d’acabar a Finestrat en compte de baixar fins a la platja. Be, anem tirant i en arribar ja ho veiem.
La baixada aquesta des d’ací fins finestrat es apoteòsica… te molt de “flou” d’eixe, es divertidissima. No es complicada exceptuant algún pass puntual, i a mi particularment m’agrada mooooltisim. Sols te una pega: el incendi de fa uns anys ha deixat el paisatge prou tètric, es l’únic punt negatiu :-(. En la baixada sols hi ha un parell d’incidències: una punxada de Ramon i un rebolcó de Victor contra un pi amb alguna rascada a la cara. Arribem a la Font del Molí pletòrics una mica passades les 5 i mitja, i com que preveiem que encara quedava al menys una horeta fins la platja, decidim canviar-la per unes birres.
Així que ens deixem caure fins a Finestrat i truquem als “xofers” que pujen per nosaltres des del Carrefour. Cerveces per un tub, algo de picar, i moltes cares de satisfacció. Tots a contar batalletes i fi de l’aventurilla. Ja saps que si t’ha agradat, “AVERBENIO” 😉 :-D. I enhorabona si has aguantat fins ací el rajol.
Perfils:
Videos de Jordi C.:
Video de Ruben:
Recorregut:
Comentaris recents