Carrasqueta – La Torre – Xixona
Atenció: Rajol!. Bona ruta que s’hem espolsat, això si, no han sigut els 85 km del animal de Gassman, “sols” han sigut 33 (+10%)… això si, complidets i amb investigacions fructíferes.
 |
| Amaneixer a la carrasqueta |
S’hem juntat una bona colla, 15 crec recordar (no pose noms perque segur que em deixe algú :-P). Primer a la gasolinera de Galp, on seguint la “disciplina Jordi C” com ha dit Oscar, hem deixat uns 10 minuts de cortesia i hem tirat cap a la Carrasqueta… Faltaven Tino i Koki que han arribat quan montavem les bicis… i Xafer, que no se quan collons ha arribat perque s’ha juntat amb la cua del pelotó a mitja pujada. Hem començat pujant per senda (molt xula i evites quasi tota la pista) la cresta dels Plans – Carrasqueta, passant pel Pou del Surdo, la costera pedregosa i dirigint-se cap al “Cerro?” del Racó de Xamarra on està “la costera dels Quads”. Ahi s’hem proteccionat… i em esperat…. i esperat… fins que ha arribat la cua del pelotó i aparegut Xafer.
 |
| Sender entra La Torre i Xixona |
I a baixar cap a La Torre, tot per senda, primer més llisa, i després mooolt torronera, amb molt llosco solt i alguna corba més técnica. Molt xula, pero collons, cansada de llarga i pedregosa (es nota que passa ramat i motos…, de fet te tota la pinta de que siga l’antic camí entre Alcoi – La Sarga – La Torre. Una vegada arribats a les proximitats de La Torre, reparació de punxada de Miquel al costat d’un ramat de rucs (burros…. no es un insult, eh 😉 )… i primer tram investigador per a eliminar asfalt. Amb alguna petita perdua trobem el camí, que pareix la continuació del que portavem, molt xulo, entre bancals i casetes. Hem tingut prous collons amb tot el que hem investigat per la gent que erem, ménys mal que totes han eixit be 😀 😀
 |
| Creuant el riu de La Torre |
Després senda, i de nou tram investigador, a la primera no ha sigut la bona, pero a la segóna si que hem eliminat un nou tram d’asfalt. Mes senda, passem per un riu amb malecons, un racó molt xulo, i faig una altra incursió en solitari a investigar, pero com no ho he vist clar, he tingut que desfer el camí i alcançar a la resta, pegant-me una bona cremada. Ja hem passat les rodalies de la Torre i ara per asfalt toca una bona pujadeta, ens dirigim a la Serra de Galiana. Després del repetxó senda de pujada molt xula passant per dalt d’uns tallats de roca.
Eixim de nou a una pista ja sense asfalt i comencem la llarga baixada cap a Xixona. Anem a investigar uns camins que es veuen prou marcats a les ortofotos, i que segons els mapes son antics assagadors. Després de passar pel costat d’unes colmenes (pot ser una mica perillós en estiu si estan molt “calentes” 😛 ), comencem a seguir el camí, però esta prou tancat, li aniria be una podadeta. Així i tot gracies a que el teniem marcat i que encara no estava esborrat del tot, hem anat baixant per l’antic camí, en algunes zones més perdudes, altres més visibles, més empinades, més rápides… ha valgut la pena perque diu Jordi que estem llevant-li el tram de pista pestosa… ole ole.
 |
| Recuperant forces a Xixona |
Eixim de nou a una pisteta que pica un poc cap a baix i anem en pelotó i a pinyó cap a baix… i de repent… Tino esta en terra amb un bon rebolcó i alguns que han tingut que passar per damunt de la bici per a no xafar-lo…. Està en terra una mica marejat, però menys mal que no ha sigut res greu :-). El motiu del rebolcó: El “tornillo” que regula el canvi per baix s’ha soltat i al baixar al pinyó xicotet la cadena s’en ha eixit per baix i ha bloquejat la roda quan Tino estava plantat esprintant… el resultat ja el heu vist… Una vegada recuperats del rebolcó… seguim baixant, primer per pistes poc marcades i després de nou per camí quasi perdut fins arribar el riu… Riu de la Torre.
 |
| Font de la Costa |
Després de recuperar algunes unitats perdudes en aquest últim tram de baixada, em continuat per pistes i sendes fins arribar al track original: Veredicte de Jordi: val la pena canviar la ruta original amb aquestes modificacions, així que queda aprovat el recorregut aquest per a futures edicions. Després amb una mica de carretera hem arribat a Xixona i a l’ermita de Sant Antoni Abad on hi ha un parc i una font. Son les 12 aproximadament. Ara ve lo bo…. estem en Xixona i queda toooota la pujada fins a la Carrasqueta per l’antic camí i les forces d’alguns membres estan una mica mermades. Menjem, descansem un poc i agafem aigua… i… “valor i al toro”.
La primera etapa ha sigut d’ací fins a la Font de Costa on s’hem refrescat la cara una mica… perque la “p*t*” que calor feia… jo anava de curt total com en estiu i encara estava rostint-me… no vull ni pensar els que anaven de llarg i negre…. En aquest punt ja hem perdut un membre, Koki que tira per carretera i per a que baixe Tino per ell en arribar dalt… La següent parada ha sigut la Venta Teresa, on alguns s’hem fet una cocacola i altres han anat pujant poc a poc. I després ja la traca final… salvese quien pueda i cap a la “senda Carrasqueta“. Jo m’he trobat molt be i he agafat als que anaven per davant abans de la senda i després a Mike i a Paco Agudo en la senda. Però merda!!!, la roda de darrere va perdent-me aire (tot el dia, pero ara pareixia que un poc més), així que he parat a inflar i m’han tornat a adelantar. Arribava a mi Rafa pletòric quan he tornat a pujar a la bici… i ala, de nou cap a dalt a bon ritme… i torne a passar a Mike i a Paco.
 |
| Antic camí Xixona – Alcoi per la Carrasqueta |
Al final he ciclat tota la pujada i sols he espentat els 2 metres de l’eixida de la solsida quasi dalt, una canya!. Aquesta pujada m’agrada molt, estas tot el rato en tensió i encara que es dura, es fa “amena” per aquesta raó. Ja en la carretera, Rafa, Paco i servidora tirem cap als cotxes de tranqui, Paco te presa i jo no tinc ganes de tornar a inflar la roda… i en això que encara ens agafa Miquel i comença a tirar, fent que tragam els “fetgets” per la gola de nou (cabr*!!). A les 13:30 hem arribat als cotxe després d’una llaaaarga pujada des de Xixona.
Rafa pletòric per haver-se pujat tota la senda es retracta de les seves paraules inicials de que lo roin de la ruta era que acabara de pujada. La gent va arribant i com que alguns tenen presa van dispersant-se mentres que la resta anem esperant a que arriben tots, que no tarden maça i en un 1/4 d’hora. Sols falta Koki que Tino anava a arreplegar les seves restes… Així que molt bona ruta que no coneixia i amb les modificacions s’ha quedat xapó! Enhorabona Jordi per ella 🙂
Enllaços:
Morro de la Serrella 31-1-2010
D’axavo el rutón que s’hem espolsat, jo diria ja no de bicimontanyisme, sino quasi bicialpinisme!!, i lo que han donat de si sols 24 km (exactament han donat 1100 mts de desnivell).
Tot ha començat un poc després de les 8:30 al “Racó de l’Oblit“, quan un fum de gent s’hem juntat (la friolera de 20 baikers :-P). Ho senc per Roberto que ha tingut que abortar l’excursió per un desagradable incident: el eix de la roda s’ha quedat en Alcoi… així que David el ha arrimat fins Benilloba on anirien per ell… llàstima, però no et preocupes que la repetirem!. La resta erem: 4 Roteros: Juanako, Pepako, Zambullo y JoZ3, més Hardpower, Siba, Dani, Rafa, Tino, David, Mike, Kiko, Natxo, Chafer, Miquel, Jordi, JR i servidor (no se si m’oblide de ningú). A les 9:13 aconseguim eixir direcció al port de Confrides i després la pista que puja cap al cim.
 |
| De Morro de la Serrella 2010-01-30 |
Al poc de temps, en arribar a les primeres reboltes ens donem compte que anem a xafar prou més neu de la que pensavem… la llet de pot, que nevat esta tot!!. La neu dureta i gracies a que no hi havia excesiu grossor es podia ciclar més o menys be, amb alguna posada de peus i algun espentonet. Poc a poc el pelotó s’estira i anem arribant al diposit d’aigua (Coll de la Casa del Retor) on intentem esperar a la gent, però es fa prou infiernoso pel segón companyer de ruta després de la neu: el ventorro que feia, gelat que tallava el pix*rr*. Així que veient que la resta de la gent no es troba lluny decidim pujar fins a la cresta per a no gelar-se en excés. En la cresta en aquest punt no corria molt d’aire, reagrupació i cap al cim.
De nou amb trams de pateo anem remontant fins al cim de la Serrella, on la vista es espectacular, i el vent també, que ens obliga a amagar-se darrere de la caseta. Menys mal que on no bufava s’estava de p.m. i es podia dir “xe quin dia més de p.m.” 😀 😀 :D… Fotos per tot arreu, bocata, protessions, baixada de sillí i retornem a la pista de baix del cim amb algunes dificultats divertides per la relliscosamenta de la neu pel camí. Al camí de repent tot el mon eix pitant en una mena de maxiavalanxe snowbikera… aaauuusssssshh… iiaaiiiaaaajaaaa…. xxxxx…. s’acaba “lo que se daba”.
 |
| De Morro de la Serrella 2010-01-30 |
S’acaba la pista i comença la senda que va per la cresta de la serra i comença el bicialpinisme: Neu i gel, algunes zones amb prou caiguda als dos costats, pedrolos, roques, crestes (cal dir “carenes” 😛 ), i un vent fortísim que pareixia que anava a reballarte a Benassau… Així i tot jo he disfrutat molt encara que fora a peu, el lloc es espectacular, les vistes impresionants i tota la penya despenyant-se per la serra no te preu 😀 :-D… Arribem al lloc on la “senda” abandona la carena i va baixant cap a la vessant dreta. Reagrupem i intercanviem “opinions” sobre la ciclabilitat del tram, jeje… De totes formes, segurament sense el vent i la neu, haguerem pogut ciclar prous trams més… Segons Rafa… TOTS!!! 😀 😀 😀 :D…
El tram que ve a continuació primer comença ciclable, però de repent es clava en un pedregal on hi ha que baixar unes quantes decenes de metres despenyant-se, be pel pedregal o be per unes roques adjacents… la penya baixa per on pot….. o no pot…. i poc a poc anem passant aquest tram i enfilant-se en un “minisenderet” que va baixant per un pedregal… més cagalera si cal… jeje. Peu al pedal i l’altre recolzante al pedregal 😀 :D. Finalment eixim del pedregal i la senda es torna empinada però ja ciclable i molt divertida fins que arribem a una zona plana (El Molló) on esperem que aplegue tota la desparramenta de gent.
 |
| De Morro de la Serrella 2010-01-30 |
Després d’una bona estona veient a gent perduda per ahi dalt… (es un dir, clar, jeje), arriben tots i com sempre… la parada del “filldeputa“… ala, a seguir… menys mal que ara la sendeta es fa ja pràcticament tota ciclable i molt, molt xula. Planejant arribem a la Font de la Canal i amb un repetxó tornem a baixar per una fantàstica senda tipus antic camí, prou perduda pero en perfecte estat de ciclabilitat, amb Z i S… anem baixant fins arribar al Corral de la Penya on s’acaba lo bo.
Reagrupament i ara primer pista i després asfalt, sense tràfic però trencacames cap a Benassau… collons que llarg es fa aquest tram. En arribar a Benassau, consell rector del grup: Carretera o PR… ja que alguns tenen pressa i altre esta fet pols. Al final anem tots pel PR menys JR que s’en va per la carretera… I collons!, la pujada del PR “se las trae”, no m’en recordava. Primer asfalt i després pista ja fins la pinadeta de la pista de la Serrella. Dur de collons i damunt ja no està el senderet de la part de dalt, ara es tot pista. Ahi cadascú ja pujava al seu ritme i com podia… Siba en primera posició seguit de prop per Miquel i servidora a punt d’agafar una pàjara (gracies per la barreta Miquel), però content perque sols he fet “2 peus” + un petit tram d’uns metres a peu. Miquel si ho ha fet 100%.
 |
| De Morro de la Serrella 2010-01-30 |
Tornada a reagrupar, on hem esperat uns 20 minuts fins que arribaren tots, i s’hem gelat de valent, i com que eren ja les 14:00 decidim abortar el tram final de la ruta, que era tornar a pujar al Coll de la Casa del Retor i baixar pel Comptador. Exceptuant Rafa i Tino… que ho intenten… i al poc també s’en tornen… jeje… Així que ja s’hem deixat caure per la pista i carretera fins als cotxes.
I ximpum aquesta ruta s’ha acabat. Per a la pròxima edició hem decidit deixar els cotxes a Benassau i fer primer la baixada del Comptador i després el mateix recorregut que avui… i amb bocata de dinar tindrà que ser 😉
Ahi van les fotos i track:
Comentaris recents