Feed on
Posts
Comments
De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

La idea era agafar la ruta original de Jordi dels 8 pobles, i llevar-li el tram final de fer la carretera que travessa tota la vall. Així que amb el wikiloc vaig trobar un parell de tracks que em varen pareixer interessants per a arribar des de la Font de la Mata fins Benirrama sense fer la carretera. La “pega” es que es feia prou pujada passant per baix de la Foradada i quasi al Miserat. Així que en compte de fer la ruta començant pel final de la Vall, vaig pensar de deixar el cotxe al primer poble: Benisili.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

I allí arribem Gabi Castelló i servidora cap a les 8 i algo. Després de dubtar on deixar el cotxe, montem els bartuls i ens disposem a fer el primer tram, que es una mica de bucle per arribar a la Font de la Mata, punt final de la ruta dels 8 pobles. I collons, comencem be per una senda – assagador prou empinadeta i técnica, que acabant de començar es fa dura!. Es curta, pero suficient per a traure els fetgets. Després una mica de planeig i arribem a la font rodejada de frondosos arbres. Nota de la redacció: Per a fer la ruta acabant-la dalt com nosaltres, val la pena deixar-se els cotxes ací a la Font de la Mata i fer el tram al final.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Després desfem una mica de camí per carreteretes asfaltades, i tirant de baixada, cap al “poble” de Llombai (poble entre cometes perque son 4 cases de les quals 2 estàn deshabitades i en ruine). S’arrimem a la font de Llombai i desfem camí per a tornar al track, i anar cap a Alpatró. Només entrar al poble, anem a buscar la variant que tira cap als penyasegats de la serra Foradada. I collons si ho fa, amb uns bons rampons asfaltats pràcticament pujem fins baix de les penyes.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

A partir d’ací deixem l’asfalt i entrem primer en pistetes però prompte en una senda que sense pedre alçada va arrimant-se cap a la penya Foradada. El camí està prou tancat, es nota que el gasta poca gent, i te alguns troncs cremats en mig del camí, i una solsida que fa que tinges que posar el peu a terra, però res greu a lo que estem acostumats. Finalment arribem a la senda que baixa-puja de la penya Foradada (supose que per on vareu baixar de la ruta de Cantacuc – Gallinera). Primer la senda puja i algun tram ciclable i algún espentable arribem a les mateixes parets davant del forat, però no es veu a les fotos perque estava totalment a contrallum.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

I comencem una baixadeta per senda la mar de xula, sender antic empedrat amb S, molt guapo. Arribem a la font i cova d’en Moragues, i de nou alternant trams de senda i de pista de baixada amb algun repetxet, anem arrimant-se cap a la carretera asfaltada que puja des de Benisiva a l’altra banda. I ací comença la segona dura pujada de la jornada, per asfalt però sense tràfic fins que arribem a la cresta de la Serra Foradada. En aquest punt abandonem l’asfalt per a seguir una pista primer i senda després que vaig marcar, i que ha sigut molt xula, tota ciclable i és un assagador. Aquesta zona s’anomena Llomes del Xap.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Passant aquest tram eixim a una carretereta asfaltada (o almenys alguna vegada ho va estar) que va arrimant-nos cap al Miserat. Passem unes casetes i veiem unes marques de senda a l’esquerra, però com que no ho coneixem i el track no va per ahi, no li fem cas. Però atenció perque després ens han dit uns xics que hi ha una baixada d’un sender Moro per ahi, que arriba directament a Benirrama, amb corbes, escalons, etc… pareix una alternativa molt bona!.

Gandia fins a Cullera

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Nosaltres continuem pujant una mica per asfalt, per agafar la senda que tenim marcada (jo la coneixia d’una marxa de Pego de fa uns quants-molts anys). En arribar a la cresta, jo paradeta a inflar i proteccions Gabi (realment no calen, però si les porteu, poseu-vos-les ací). La senda de baixada a mi no m’ha agradat maça, digam que “no es agraïda”, es una antiga pista reconvertida en senda plena plena de lloscos, reguers d’un metre de profunditat. La veritat es que no es disfruta maça. Això si, les vistes de la vall son fantàstiques i en poc de temps perds alçada i arribes al Castell de la Gallinera.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

A partir d’ací ja per pista primer i asfalt després arribem a Benirrama… hi haurà bar?… i comencem a sentir sorrol i en girar una cantonada tot el carrer ple de taules amb ciclistes esmorçant. Perfécte. Son quasi les 11, bona hora per esmorçar. Així que entre carretiros i montanyeiros ens posen una tauleta (a remugons, que le camata jove no ha sigut molt amable, el major si). I ací es on ens han explicat lo de la baixada. Per cert, 7€ esmorçar “típic”.

Cap a les 11:30 reanudem la marxa seguint el recorregut dels 8 pobles, que bàsicament circula per pistetes asfaltades, rodejades d’una frondosa vegetació de garrofers, cirerers i altres arbres i plantes. Passem pel despoblat Morisc de l’Alcudia i per la seva font i al poc arribem a Benialí primer, Benissiva després, Benitaia, amb les seves fonts i carrers pintorescs. El terreny com diu Gabi es prou trencacames, amb continues pujades i baixades que després de l’esmorçar es fan durilles.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Després de nous trams de pistes principalment asfaltades i algun tram de senda amb sorpresa en forma d’espentamenta inclosa, arribem a La Carroja. Ací anem a fer una variant, ja que en un dels tracks anava per un sender en sentit contrari per la part baixa del barranc. Així que anem a provar que tal per ahi. I baixem per dintre del poble fins agafar el sender, es un PR i assagador en ús!. Molt guapo, pràcticament tot ciclable després de baixar al fons del barranc comença amb uns escalons de pedra i després en continua però no excesivament dura pujada.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Passem per un antic abocador clausurat, que es la zona mes lleja d’aques tram i arribem a una zona recreativa, baixadeta i de nou després d’abocar-se al cau sec del riu i seguir-lo durant uns metres, tornem a agafar un sender de pujada, molt xulo, per lloses de pedra, que poc a poc ens porta cap a Alpatró. Es tot ciclable, però la calor que fa a aquestes hores fa que siga prou dur i Gabi puje prous trams arrastrant. Arribem a Alpatró i de nou amb el track “oficial” i sense arrimar-se a la Font (mal fet!), tirem cap a Benisli, ja tot per asfalt.

De 2012-09-15_Volta a la Vall de Gallinera

Decidim no fer l’últim bucle d’uns 500 que eix i torna a entrar a Benisili que la calor apreta molt. A la 1 arribem als cotxes, i abans de tirar cap a Alcoi fem una paradeta a refrescar-se a la Font de la Mata, que l’aigua està bonissima :-). Pensem que la ruta s’ha quedat xapó amb un bon porcentatge de sendes i trams muntanyers que tant ens agraden i una bona dosi de “turisme” per tots els pobles de la Vall. Una preciositat de ruta!

Us deixe el track d’aquesta ruta, i de la variant que varen fer el diumenge Oscar, Tino i Gisbi, que varen baixar pel sender moro a Benirrama i diuen que es molt recomanable. També us deixe les fotos seves.

Perfil:

Recorreguts:

Vall de Gallinera
Ruta

Leave a Reply