Feed on
Posts
Comments
De 2011-07-02_Cim del Benicadell
De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Arribem cap a les 8 a Beniarrés (qui… ), on es juntem Raul, Victor, Roberto amb 2 hores de dormida, un tal Fernando Flores i un tal Zalomvj (:D :D), i servidora vinguts des d’Alcoi i rodalies, i Gus i Ernesto des de València. De moment la cosa pinta be, esta encapotat i caient alguna gota (que aguanteeeee). Anem al bar de la plaça a fer-se un cafenet, servit per un home que pareixia un vampiro amb els ulls rojos i mig tancats… i es que devia portar una bona “tallada” amb la botella de ví i el gotet plé que tenia per allí (dedicat a Mike i Mauro: vamoave… yaticuantohvinohtedeboh…).

Finalment ens posem en marxa i malauradament veiem com els nuvols s’en han anat pitant i el sol pega ja fortet, a pesar de ser prou prompte encara… maréee…

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Xino xano anem arrimant-se cap al port d’Albaida pels caminals, primer Gayanes, després Turballos i finalment arribem a l’antiga carretera i anem remontant (collons com de forts estan els Valencians i Victor… tots li diem que fume de nou…). Per fi, després de que la gent es queixara de “tanta senda”, arribem dalt del port i agafem la senda de Fontanars, que està prou despejada i podem ciclarla perfectament encara que ja comencem a patir calor de valent. En aquest tram Raul decideix provar lo de caure “cap al barranquillo” :-P… per sort sense consequències i Roberto comença a patir el seu propi calvari que l’acompanyarà durant tota la ruta.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Arribem a Fontanars i ens desviem per la senda que puja cap a les caves… durisima que el c*br* de Victor la puja completa. Jo tinc que posar un parell de peus però el vertader patiment es la calor que marcarà les pujades i al menys a mi em fa patir molt. En arribar a la Cava m’amague com puc a l’ombra d’una coscolla mentres faig les fotos a la resta que va arribant poc a poc. Recuperem aire (calent) i continuem pujant per la pista i després per la senda que està netísima… fins arribar al coll del Morral on s’acaba la part neta. Proteccions i Gus i Esteban comparteixen les d’Esteban.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Anem obrint-se pas per la tancada senda amb un rebolcó en directe per part de Gus… també cap al barranquillo, però sense consequències. Xicons, menys mal que no ho heu fet a les parts xungues. Arribem als passos més aèris on fem un bon grapat de fotos, i ens dirigim a la Cava per a ensenyar-la als que no la coneixien. Roberto està tocat i aborta la pujada a la Cava i al Cim… ens esperarà al encreuament. Després de la visita a la Cava tirem cap al cim, on a pesar de la meva insistència, m’es impossible de ciclar la pujada com en hivern, segurament pel calor i per lo solt que estava el terreny.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Arribem al aljub del cim i ens refugiem a la figuera que es l’única ombra que hi ha. I s’està be, si bufa l’airet i estas a l’ombra s’està de cine, però el sol pega fort. Esmorcem i recuperem la temperatura corporal, i excursió al cim per delectar-se de les vistes i fer la tanda de fotos. Retornem a les bicis, s’equipem i cap a baix (tijapijapower 😀 ). La baixada, poc dir que no sapigau la majoria, una passada, sense grans passos impossibles i amb el puntet just de diversió i corbes on practicar la “tècnica eslovena”. El que mes pateix es Gus que va amb una rígida prou ralliera i que no es la millor montura per aquestos abruptes i pedregosos terrenys.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Arrepleguem a Roberto que havia baixat fins la pista per trobar una bona ombra, i cap a la Font de les Fontetes, que tots anem ja mig o totalment secs al “camellalesquena”. En la font tornem a recuperar la temperatura i ens refresquem tot el que podem inclús pensant en tirar-se al bassó que hi ha. Continuem amb la pujada a la Casa del Guarda, que a mi particularment s’em fa especialment “infiernosa” de la calor… buuuffff… Reagrupacó de nou a la casa del Guarda i a buscar la senda de la Font Seca (o Penya Benicadell, no Jordi?). Menys mal que la senda puja amb molt poca pendent i te zones d’ombra… i alaaaa… a baixar a “sacomatraco”. Divertidisima.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Arribem a la pista a les 13:15, amb una torrera descomunal, i ja decidim fer dos grups: Raul que te algo de presa, igual que Gus, i Roberto que està molt tocat, tiren directes a Beniarrés a banyar-se per dintre. La resta decidim acabar amb la trialera final. Ens desviem per una baixada de bancals prou “jeby” que el c*br* de Victor de nou es fa sense despentinar-se i a buscar la trialera. Bancals, baixadetes, pujadetes i mooolta calor ens porten a la trialera. Protessions de nou, i cap a baix. Feia molt temps que no la havia fet, i no m’en recordava que era tan divertida 😀 (i exigent i amb la torrera que pareixia que teniem la “bomba de calor” enxufada 😛 ). Arribant al final Victor pega un minirevolcó sense conseqüències i es que el terreny secós feia que les rodes tingueren poc “agarre”.

De 2011-07-02_Cim del Benicadell

Últim reagrupament i per la via cap a Beniarrés… ostia, Dani va punxat de davant… nova parada a reinflar i tota llet pel tunel cap a Beniarrés, passant per una carpa de festes plena de gent i dones formant i un “cabo escuadra” que casí li pegà una “escuadrà” sense voler a Dani. Plaça de poble de nou a les dos i poc, i a recuperar la temperatura corporal a base d’isostar de cibada i powerpapesiolives. Recuperem a Roberto que es l’únic que quedava per ahi (jeje, per collons, perque anava amb la furgo de Victor).

I sansacabat el superrajol i la ruta del cim del Benicadell, que mai defrauda… pero millor que a la pròxima no ens defraude en hivern… si us plau!!! (I tota la culpa d’Ernesto que la volia fer 😀 😀 :D)…

Perfil:

Recorregut:

Benicadell
Ruta

Comments are closed.