Feed on
Posts
Comments

Alcoi – Benidorm V0.98

Be,
per fi puc contar-vos una mica com va anar la ruta d’ahir, que va esser una mica accidentada… menys mal que finalment es va apanyar.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Tot va començar a les 7:30 a la Rosaleda… quan veig un missatge que acabava d’arribar dels lleidatans, que havien arribat quasi a les 3 del matí a Cocentaina, que pujarien a Alcoi cap a les 8 – 8:30!!!!!!! LA PUTAAAAA!!! Comencem be :-/, a Kiko, Jordi i servidor ens toca esperar i desesperar en la Rosaleda fins a les 9 pràcticament que va esser quan van arribar. Açò va empanyar una mica el començament ja que veiem que anava a fer-se tardissim per arribar a Benidorm amb les més de 10 hores que haviem calculat. Mentres esperavem, es varem fer un cafenllet a la Rosaleda, que a Jordi li va donar la ruta.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Finalment després de juntarse amb els xics de Lleida (d’un poble pròxim), 4, i esperar que es prepararen uns bocates al “Di Roma”, a les 9 del matí comencem finalment a ciclar (hora i mitja més que haguerem pogut estar dormint 🙁 ). Fins l’Estepar sense novetat, però abans d’arribar al Mas de la Cova, el fang comença a fer presència perillant en algún moment la ciclabilitat. Per sort passem la zona de bancal i la cosa millora, així que ja per la pista remontem fins dalt del coll i baixem cap al Rentonar i al Port de Benifallim. Carretereta tranquila i a passar la muntanyeta del Safari Park, dura de collons, que podria ciclar-se tota si estas fort i si saps que no et queda encara un fum de ruta… però be. Jordi va tot el rato una mica endarrerit, te la panxa prou xunga.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Parem al Safari a esmorçar amb unes coquescoles i acuariuses amb l’anècdota d’un mico gran que baixa de pí on estem… i després de menjar-se el interior d’un troç de bocata, s’en entra dintre del bareto obrint el pany de la porta i al moment eix amb un paquet de “xetos” que es menja tot tranquil damunt d’una barant. Molt guapo. Be, seguim cap a Aitana amb un considerable retrás sobre el horari previst per l’organització i Jordi cada vegada es troba pitjor, el bocata no baixa i pareix que vol eixir de nou per dalt…

Enfilem la pista de la Font de l’Arbre i en la zona plana, el fang torna a fer acte de presència per “tot lo gran”. La cosa comença a posar-se lleja de veritat. En la Font de l’Arbre propose variar una mica la ruta, i no pujar a Forata, així la fem una mica menys dura i a veure si Jordi es recupera una mica i si retallem un poc de temps. La pista aquesta de baix, està molt enfangada i en un punt, un dels xics de Lleida trenca la pata del canvi. No porta recanvi i ninguna de les nostres patetes es compatible, així que toca “arretirar-se” amb un company que s’en va amb ell. La resta seguim.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Collonera, la ruta “per baix” es prou dura, la sendeta que s’enjunta amb la que baixa de Forata te una part d’espentar considerable… Siba, vareu passar per ací amb alforjes i tot? Que animals!!. Be, finalment reprenem la senda de baixada i arribem a Partagat, on Jordi està dispost a retirar-se ja que no es troba gens be. Jo propose fer un canvi en la ruta: com que anem molt tard de temps i per no deixar a Jordi sols, propose baixar cap a la Font del Molí de Benimantell i anar a buscar la pujada a la Casa de Dios i d’ahi al Coll del Pouet, així s’estalviem Penyo Mulero o Comptador i Goleró. Menys mal que a partir d’ací Jordi va tornar a trobar-se be, perque d’axavo el que quedava també.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

I allà anem. En la baixada de la pista cap a la Font del Molí pesigue la meva tubeless trassera que portava prou buida i em toca posar-li càmara, sense més novetat. Finalment arribem a la font i una mica de carretera amb pregunta en un restaurant per a trobar l’entrada correcta. Així que trobem la pista i comencem a pujar a la Casa de Dios… collons si haviem baixat per carretera, ens toca remuntar més de 100 metres per una pista formigonada, on per cert, hi havia uns descenders fent remontes i baixant per un PR. En la Casa de Dios dinem, a les 4 de la tarda més o menys, i anem a veure si podem pujar al Coll del Llamp, perque no ho tenim gaire clar.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Després de la dinaeta, reprenem la pujada, primer per una pisteta moooolt empinada, però molt. I després per una senda, acabada d’arreglar, una preciositat per a baixar, deu ser xulissima. Però de pujada, al principi tenia trams ciclables però a mesura que s’arrimem al coll, la cosa es complica, i el tram final toca espentar de valent!… uf, anavem una mica tocats ja, i a més després de tindre un dia en el que els nuvols (“cumulonimbus congestus”… jeje, es que estic llegint un llibre de meteorològia) havien anat creixent molt sobre Aitana i temiem per la nostra integritat, s’havien despejat i feia una considerable calor i xafogor.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Finalment arribem al Coll del Llamp i amb una espenta més arribem al coll que separa els dos colls (valga la rebundansia). Protessions, i a baixar… una mica… patejar una altra mica i arribem a un cami també totalment refet, pareixia quasi una autopista, que en uns minuts ens deixa al coll del Pouet. Ala, anem a veure que tal la senda de la Solsida que ens ha recomanat Nando. Merda, encara hi ha que pujar més… ala pues. Per fi, pareix que ara si s’acabat la pujada… collons.

La senda primerament es molt xula ràpida i sense llocs molt tècnics, fins que arribem a la Font de la Solsida. Però a partir d’ací la cosa es complica, cada vegada més. Primerament la senda es ràpida i te “flow” d’eixe, incloent 3 tallaets molt guapos, encara que el tercer ja era més punyeteret i sols Kiko l’ha passat. Després la senda te alguns repetxons i de nou s’enfila cap a baix en una zona molt tècnica de lloscos, roques i corbes tancades. Jo disfrute prou perque vas veient com passes les zones complicades (la majoria eren passables, encara que de quant en quant trobaves alguna corba o algúna zona que et tocava baixar de la bici). La senda està al llimit de lo ciclable i le pega es que no podies agafar-li la seguida. Això nosaltres tres, perque dels dos lleidatans, un passava més o menys algunes zones, però l’altre va baixar açò pràcticament tot a peu.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Finalment la senda eix d’aquesta zona i torna a ser més ràpida i menys tècnica, amb “flou”, i anem baixant xino xano, arrimeb a algun tram de pista i algún de senda i algo d’asfalt fins arribar a la zona coneguda com “La Tapiada”, on en un restaurant ens fem unes cocacoles ràpides, aigua “pal” camel i a continuar. Ara seguim un track que no se d’on vaig traure, i ens clavem per un mini-bikepark, amb alguns botets, peraltes i passareles, que per supost sols fa Kiko. No es maça gran però a nosaltres ens ha divertit. De nou sendeta, pista, senda i tunel d’aigua… aquesta part del cami es clava en una aiguera i pareix que de les últimes plogudes esta intransitable, així que com ja estem als carrers de la zona de Terra Natura, decidim eixir a la carretera.

De Alcoi – Benidorm per la Casa de Dios_2010-04-25

Així que fi de l’aventura, ens deixem caure per carril bici i pels carrers de Benidorm fins a la platja on ens fem una birra de celebració. Són les 7 de la tarda i portem 10 hores per ahí perduts (més 1:30 de regal esperant a la Rosaleda), nosaltres estem canstats però satisfets de l’aventurilla amb nous llocs que no coneixiem. Els lleidatans no se si han disfrutat tant entre l’accident del canvi que va esser una putada, i les sendes tant “torroneres”… però es el que hi ha a les nostres muntanyes 😉 😀 😀 😀

Per cert Nando, varem estar parlant de quina senda ens havia agradat més, si la de la Font de la Solsida o la directa a la Font del Molí, i a tots dos en general ens havia agradat més la de la Font del Molí. No es tán tècnica, però per contra pots baixar amb molta més seguida i ens havia paregut més divertida, a més de ser 100% ciclable i l’altra hi havia alguns punts no ciclables i alguna pujadeta.

Be, enhorabona si heu arribat fins ací i no teniu mal de cap 😉

Ahi va el pack de les meves fotos, track, perfil, etc…

Perfil:

Recorregut:

Aitana
Ruta

Comments are closed.