Feed on
Posts
Comments

Ruta Épica d’Aitana

Aquesta crónica es de la ruta que es va fer el dia 6/9/2009, però s’ha repetit el 11/4/2010. Les fotos de la nova edició les podeu trobar ací:

Crònica de la edició del 6/9/2009:

Primer que res agraïr el track al Roteros, perque la veritat es que ha sigut una passada la ruta que ens varen passar. Es una ruta dura catalogada com “bicimuntanyisme”. Podriem dir, tal com diuen a GPSPirineo, que es una ruta per a frikis del BTT y repte personal. La ruta finalment ha donat uns 1700 mts de desnivell acumulat, 40 km (37 de GPS) i varem tardar 7:30 hores en fer-la incloent una mica menys de 2 hores parat. Varem fer algunes petites variacions respecte al track Rotero com començar en Benifato.

La crònica comença a les 7:30 del matí a Alcoi, on ens reunim Alfonso, Oscar, Jordi i jo mateix mirant el temps que no pareix que vaja a respectar-nos molt: cau xirimiri i esta ben encapotat. Però be, anem cap allí a veure que passa. Només passar el port de Confrides la cosa es posa pitjor, la boira es espesa i esta plovent prou… vaja quina merda. Però miraculosament, arribem a Benifato i no plou gens, el terra no esta molt mullat i el temps no pareix “maça” amenaçador. Així que res, no hi ha bar per fer-se un cafenet, no tenim altra opció que pujar a les burres i a pedalejar. Son les 8:35.

Deixem l’asfalt. De Épica_Aitana

La ruta comença pujant, després es puja més, i una altra vegada més, primer per asfalt, després per pista molt agradable. No veiem res, ni el que tenim per davant ni per darrera, no sabem el que ens espera ni podem disfrutar del paisatge més llunyà. Així i tot la pujada es molt agradable passant per les casetes i masos de la zona, bancals d’ametllers envoltats de roques, zones amb moltes falgueres (helechos) que pareixia que estiguesim als Pirineus.

El castell de Confrides entre la boira. De Épica_Aitana

Poc a poc anem guanyant alçada i pareix que el sol s’asoma tímidament a través dels nuvols, que també van mostrant-nos a trams les majestuoses parets de pedra que tenim davant nostre. Mirant el GPS podem adivinar que un dels turons de roca que tenim davant es el castell de Confrides, i el coll per on tenim que passar. Pensem que ens tocará espentar però no, la petita pista puja fent esses fins el coll i sols tenim que espentar uns pocs metres per arribar al coll. Fotos del lloc on alguna vegada deuria haver un castell, perque la veritat es que pareix impossible que en aquelles roques verticals hi hagues alguna cosa.

Castell de Confrides… o per ahi deuria estar… De Épica_Aitana Idem. De Épica_Aitana

Continuem per sender per agafar una altra pista que continuará pujant cap a Forata, però de moment anem a fer una altra variant del track, que pareix baixar molt mentres que veiem una sendeta que planejant tira cap a la pista que veiem davant. Amb alguns trams d’empényer i altres ciclables, arribem a la pista i continuem pujant amb bones costeres. Arribem a una zona més plana amb un mas perdut (no li he trobat nom) i tenim que abandonar la pista. Ara toca espenyer una estona. El paisatge d’aquesta zona es espectacular. Seguim el que pareix un antic camí que no es ciclable de pujada, durant uns 10 minuts fins que la cosa es posa menys complicada i tornem a ciclar, baixant sols un parell d’escalons de marges. Al poc de temps la senda es converteix de nou en pista i arribem a la pista de la Font de Forata que ve per baix de la Font de l’Arbre. Continuem pujant amb unes bones rampes i finalment arribem a la Font de Forata a les 10:30, dues hores de pujada quasi ininterrompuda.

Forata en la Font del mateix nom. De Épica_Aitana

La boira no ens deixa veure el paisatge llunyá, però el forat de Forata apareixent entre la boira es un espectacle que també val la pena. Després de la xarradeta amb Alfonso i la dona que han passat la nit per ahi, després de descansar una mica, no molt per la frescoreta que fa a 1400 mts d’alçada, ens proteccionem i cap a baix, anem cap a Partagàs. Aquest tram el coneixem be, encara que no per això deixa de ser divertit i parem a fer algunes fotos, sobre tot a la zona de “la lluna”. Per cert, varem trobar a dos ciclistes pujant per ací, i després som nosaltres els bojos.

Partagàs. De Épica_Aitana

En un pis-pas arribem baix a la pista i per evitar una altra baixadeta – pujadeta, fem una nova investigació tirant per una pista que per baix de les pedreres que baixen de la cresta ens porta a uns bancals, i atravessant-los eixim a la pista de Tagarina. Ens toca la 2 pujadeta d’uns 200 mts de desnivell, llevem les proteccion, alguna barreta i cap a dalt xino xano. Feia molt de temps que no pujava, la recordava dura, però collons, si pareix el Comptador!!. Així i tot aconsegueisc pujar-la sencera fins al port de Tagarina on (per supost Alfonso havia pujat “feia rato”) espere a Jordi i Oscar per fer-los unes fotos apareixent de la boira que en aquest punt es desfà.

Port de Tagarina entre la boira. De Épica_Aitana

Encara ens queda el pitjor, així que sense parar, continuem pujant cap al cim del Penyó Mulero, per una trencadisima i empinadisima pista, practicament imposible per ciclar (inclús per Alfonso, encara que aquest s’ho cicla quasi tot!). Per fi arribem dalt del Penyó Mulero, de nou paradeta per proteccionar-se i reagrupar-se. En aquest punt la vista encara no es maça bona per la boira i perquè es un cim molt romo, però en quant comencem a baixar cap al Corral del Port i la boira es queda una mica per dalt, les vistes cap al barranc de l’Arc i cap al Vall de Guadalest son espectaculars. I el que ens queda per baixar, que pareix una eternitat veient el fons de la Vall allà baix.

La baixada primer va per la cresta des del Penyó fins al Corral per una senda de muntanya divertidisima amb unes espectaculars vistes. En arribar a aquest punt, el camí gira 90 graus i baixa en picat cap al fons del barranc de l’Arc. Aquesta baixada es brutal, i ahir amb les pedres banyades es feia a vegades difícil de controlar. Varem disfrutar com enanos en una baixada de 600 mts de desnivell sense pausa.

Recuperem la senda de la pujada. Hem d’arribar al coll de la Sirvienta, primer per una pista que s’empina en algun tram “de valiente” i amb una petita equivocació arribem al tram final per senda on ja acabem de traure els fetgets. Reagrupament, proteccionament i cap al Goleró… iiaaaiii.. uaauuaaa… ggjjgjjjjll… ppllfff… i no son crits de disfrute… recollons com estava la sendeta de tancada. Menys mal que portavem proteccions a les cames, però els braços i les mans varen resultar flajelats amb tot exit durant la major part de la baixada. Que mal!!, menys mal que “sarna con gusto no pica” :-P.

Començament de baixade del Penyó Mulero. De Épica_Aitana
Puig Campana entre la boira i cresta de Castellets des del Goleró. De Épica_Aitana

Al Goleró el rellotge marca la 1:10 i decidim parar a dinar. El temps s’ha aclarit prou i ara ja no tenim boira i el sol i els nuvols van alternant-se. Donem gracies a no haver tingut sol durant la pujada, perque hauriem patit molt, el sol pega ben fort encara. Descanset, fotos, papeo i ala, al tall, que encara ens queda un tram desconegut. Baixem el Goleró fins al mas del mateix nom i eixim a la pista que a través del mas del Moret, de la zona budista ens portará al “Sanxet” i El Salt. La pujada es dura, però es fa entretinguda entre les impresionants moles de roca que ens rodejen i les casetes que apareixen pel bosc al voltant del camí i que crec que son totes de la “colònia budista”. La zona de dalt es prou “plana” i no pareix que a l’altra banda estiguen les parets que després trobarem.

. Pujada cap al Sanxet, De Épica_Aitana

La pista va convertint-se en senda i passem per les restes del mas del Sanxet (4 pedres queden) fins que arribem al Salt. La vista es espectacular i el camí es de nou algun antic camí de comunicació, que baixa fent un parell de S fins que s’arrima a les impresionants parets que tanquen aquesta zona d’Aitana. Proteccions de nou, i ala, cap a baix. La senda es quasi tota ciclable de moment encara que en alguns punts baixem de la bici per “cagalera” més que res. La vista es realment impresionant com pot apreciar-se una mica a les fotos.

Després de el Salt. De Épica_Aitana

La senda que primer baixa molt, després va mantenint l’alçada, amb baixadetes, repetxons, zones més o menys planes i arribem a la zona que haguera pogut ser la nostra perdició. Es tracta d’un “semicirc” tancat per una inmensa paret que es troba cobert d’esbarcers de més de dos metres d’alçada. La senda amb prou feina s’obri camí entre els esbarcers gegants i es pràcticament impossible no quedar-se enganxat en alguna zona. El tram no es molt llarg però haguera sigut impossible passar si els esbarcers hagueren estat una mica més crescuts, no puc evitar pensar-ho, i es que deu passar prou poca gent per ahi i si els netejen una volta a la llarga, el camí podria desapareixer amb prou facilitat. Així que res, paseu mooolt per ahi :D.

Mar d’esbarcers. De Épica_Aitana

Passant aquesta zona, la senda continua amb la mateixa tònica, algun trocet no ciclable, argelagues, baixadetes, repetxos… algun tram enfangat fins que trxxmskjfldxxx… es veu que el fan ha fet que el canvi s’enrotlle sobre la roda. Resultat: pateta del canvi a tomalpolculo. Però un que es previsor i porta una pateta de recanvi a la motxila 😀 :D. Tornem a montar, pero algo falla, la cosa no va com deuria… Merda, el canvi està petat. El moll de la pata del canvi deu haver-se trencat i la pata no estira de la cadena. Podem solucionar-ho més o menys posant plat gran i pinyó gran, que fa que tot el sistema vaja prou estirat, puc pedalejar mentres que no hi haja molta pujada perque aleshores salta la cadena.

Continuem, cicle en les zones planes o de baixada i espente la bici en les pujades, que no son moltes per sort. I així al poc de temps arribem a la pista. En una font que hi ha (Font de l’Almanaque pot ser?) ens desproteccionem i ens refresquem a la font. Seguim i amb una petita baixada arribem a la carretera de Polop – Benimantell, quasi al mateix temps que el pelotó de la Volta ciclista, que pasa a “pijo sacao” conjuntament amb tots els cotxes dels equips que passen encara més a pijo sacao. Vaja, tendria que haver segrestat al cotxe de Shimano per a que em donara un canvi nou 😀 😀 😀

Per ahi em baixat, encara que pareix impossible. De Épica_Aitana

Seguim la carretera, amb les costeres més empinades que no puc pedalejar, Alfonso m’espenta i arribem a la Font del Molí on deixem la carretera principal i seguim per una carretereta asfaltada que, per sort sense moltes pujades, ens porta fins a Benifato. L’arribada a Benifato es en baixada, i pareix que una irregularitat del terreny fa que… el canvi es torne a enganxar a la roda… 2ª pateta a pendre pel cul!!! Mecagonlaputamerda, a 50 mts dels cotxes!!! Arribe arrastrant al cotxe amb el canvi penjant, molt content però collons, amb l’espineta del canvi trencat. Com a consol pense que haguera segut molt pitjor si s’haguera trencat en un altre punt de la ruta.

Felicitacions entre nosaltres i a la Penya el Rot per la superruta, i s’en anem al “Pirineo” a fer-se unes cervecetes i algo de menjar. Fi de la Epica ruta d’Aitana. I enhorabona si has arribat llegint fins ací!!.

El Perfil de la ruta:

Comments are closed.