Feed on
Posts
Comments

Category Archive for 'Alcoi'

2017-05-06_BTT-Alcoi apagaincendis

El passat dissabte dia 6 de Maig, la secció BTT del Centre Excursionista Alcoi es disposava a realitzar una ruta per Mariola quan, cap a les 9:00 del mati passant per les rodalies de l’alberg caní, es varen adonar que al costat de la carretera que condueix al paratge del preventori hi havia foc. De seguida varen intentar trucar al 112, però la cobertura a la zona es pràcticament inexistent, així que mentre un dels components es va dirigir a l’alberg caní per trucar d’un fixe, els altres ens varen dirigir cap al foc.

 

A la zona hi havia tres excursionistes – corredors mirant l’incendi, que ens varen dir que ja havien avisat al 112. De seguida varen veure que si no venien prompte els bombers o brigades, el foc podria descontrolar-se molt, ja que era una zona amb prou arbrat i sotabosc d’argelagues i romers i el vent bufava prou fort.

 

Així que sense pensar-ho dues voltes, varen deixar les bicicletes i ens varen dirigir a intentar apagar el foc amb pels seus propis mitjans. I utilitzant principalment branques i rames i en menor mesura aigua de les motxilles varen aconseguir sufocar les flames pràcticament del tot abans que arribaren els mitjans d’extinció.

 

El dia era ventós, però no especialment calorós i els dies passats havien sigut humits, suposem que això va contribuir a que l’incendi no prenguera vol més ràpidament i finalment sols es varen cremar uns 100m2.

 

Però lo que si va veure és:
 – Què gracies a la prompta actuació dels ciclistes de muntanya, l’incendi no va passar a més.
– Què els ciclistes de muntanya no som els delinqüents que ens fan veure segons les normatives dels parcs naturals i les algunes noticies publicades en premsa.
– Què els corredors, ciclistes, i altres usuaris de la muntanya som els primers que ens estimem la muntanya i la defensem.
– Que la cobertura de telefonia mòbil a la zona de Mariola es un assumpte pendent des de fa molts anys i que va en detriment dels possibles avisos per emergències.
 
Noticies a premsa:

2016 09 17 Onil – Biar – Onil

Aquesta volta, i com que ja hi ha una cònica de la ruta ací: Ruta Onil – Biar – Onil, teniu una video-crònica de la ruta. També us deixe les fotos de Gabi i les fotos de Jordi d’aquest dia. Ací teniu també el track.

2016-09-17_onil-fontdoma-recondo-biar-fontarbres-onil-gpx

Per a no repetir cròniques, i gracies a Gabi Linares i a 3enruta, us pose la crònica d’aquesta ruta que val molt la pena. Ací teniu la crónica de 3enruta: Alcoi – Bocairent – B.Tarongers – Ontinyent

Ruben

Monduver +Xtrem V4

No name

Fa temps que no faig cap crònica per ací, tal vegada per falta de temps i en part també perquè les rutes que hem fet últimament, ja estan posades al blog. El cas es que la ruta que em fet aquest cap de setmana, mereix tindre una crònica com mana. He etiquetat la ruta com “Xtrem” per a “espantar” a la gent a fer-la, no ja perquè siga molt dura físicament (sols son 1200 m. de desnivell acumulat), sinó per tractar-se d’una ruta molt exigent tècnicament i amb trams de “porteig” (un de mitja hora, no sencer, però si a trams). Així que no es una ruta apta per a tot el públic, el que vaja, que sàpiga a que va a atendre’s. En qualsevol cas, es un “RUTÓN” recomanable tant per els paisatges com per les sendes per on discorre.

No name

La ruta la comencem al polígon industrial que hi ha a les afores de Xeresa, bon lloc per deixar els cotxes i prendre un cafenet al bar del polígon. Poc abans de les 8:30 ja estem pedalejant arrimant-se cap a els contraforts de la Serra del Monduver. La serra es molt agrest, i la veritat és que és complicat de buscar una ruta que evite asfalt per a pujar a les zones altes, i eixe es el principal motiu del porteig que farem més endavant. Hem d’arrimar-se passant un parell de valls per endinsar-se al Clot de la Penya Negra.

No name

Primerament, després de passar la zona de cultius dels voltants del polígon, farem una pujada forteta per l’anomenat Cerro de Calamau per asfalt, per continuar per pista i fer un petit descens per una senda condicionada que ens porta al següent vall (Pla de les Coves).

Per ací circularem primer per asfalt, continuant per una pista que s’endinsa al Barranc de les Fonts on passem per una espècie d’àrea recreativa. La pista després abandona el cau del barranc per a pujar en forta pendent per a bordejar el Piló de Don Carlos i passar, ja per una senda quasi tota ciclable, al Clot de la Penya Negra.

No name

Una vegada en aquest agrest barranc, la ciclablilitat de la senda toca al seu fi: El paisatge es imponent i la senda arriba a una zona del barranc rodejada per imponents parets… no pareix que pugam eixir d’ací!. I en aquest punt és on comença el tram de carregar la bici més llarg. L’antiga senda està construïda sobre la paret dreta del barranc, on s’enfila fent esses sobre la roca. Ens carreguem la bici al coll i poc a poc anem remuntant aquest bell paratge, no sense deixar constància fotogràfica dels voltats.

No name

Una vegada remuntat aquest tram de parets, continuem amb la bici al coll pujant per la senda que s’enfila serra cap a dalt amb prou pendent. Ací m’hagués agradat fer una foto a una profunda carcava feta al camí per senderistes a peu per a mostrar-la a gent com el CE El Ratot que tant despotriquen de nosaltres (dubte molt que passe per ací cap ciclista a banda dels 5 bojos com nosaltres, i a més ho fem com a senderistes amb la bici a l’esquena, no es pot d’altra forma). En aproximadament 15 minuts des de la part fonda del barranc on em començat el porteig, arribem a una zona plana on la senda es torna ciclable. Per ací podem pedalar (exceptuant algun passet) a través de la Font dels Malladars (actualment seca) fins que arribem a una altra zona de major pendent. En aquesta zona de nou ens toca empènyer, però no és del tot inciclable, ja que segons lo fort i tècnica de cadascú, pot arribar a ciclar-se una gran part. Finalment arribem a una pista mig asfaltada (ho estaria antigament, però el seu estat es quasi més de pista sense asfaltar) que ve des de la Urbanització de les Foies. Em tardat uns 35 minuts des que hem començat al fons del barranc.

No name

 Des d’ací podríem continuar a la urbanització, però no es la nostra ruta. Volem baixar per una tècnica senda cap a Simat, i després tornar a pujar pel camí de la Font del Cirer (ja conegut pel que escriu amb la crònica que teniu ací). Després d’un parell de km de pista, ens desviem per agafar un antic camí de carros, que ara esta tan perdut que es un sender empedrat a trams, i que ens porta al Coll de les Foies, on ja agafarem la preciosa senda que utilitzarien antigament per accedir a la serra des de la zona La Valldigna, i que passant per la Font de l’Escudella (que no vàrem veure) i amb una infinitat de Z ens porta al fons de la vall. La baixada és tècnica, llarga i exigent, s’ha de fer poc a poc i amb paradetes a veure el paisatge i a recuperar força als braços i cames. Les Z son ciclables la majoria, encara que algunes prou difícils i s’han de passar amb tècnica. Una meravella, com toca.

No name

Sense maça incidents, arribem a una pista que porta a les bancalades més altes de la Valldigna, i des d’ací ja per asfalt ens dirigim cap als voltants de Simat de la Valldigna, a buscar la carrereta que comunica Simat amb Barx. Els ciclistes habitualment gasten aquesta carretera per accedir a la zona de Barx, i de fet, està plena de ciclistes de tot tipus (carretera i muntanya), però nosaltres fugim ràpidament de la carretera per a buscar la preciosa senda que ens porta, també amb una gran quantitat de Z i desnivell, a la Font del Cirer. El camí passa primerament per un aqüeducte que portava aigua de la font fins el monestir de Simat, i en aquest punt hem d’empènyer un poc la bici. Però en pocs metres ja podem començar a ciclar, i el que pareix impossible quan es veu des de baix, es converteix en un exigent sender, però pràcticament tot ciclable, que una Z darrere altra, va enlairant-nos cap a la font que s’intueix molts metres més amunt baix d’una paret de roca.

No name

Poc a poc, xino-xano, arribem a les últimes corbes abans de la carretera, on ja ens toca posar una mica més el peu a terra, tant pel cansament, com alguns esfondraments que han hagut a la senda. Finalment, amb unes escales que ens toca carrejar, arribem a la carretera just al mirador de la Font del Cirer. Ara toca reagrupar esperant als mes retardats, aprofitant per a pegar una begudeta i delectar-se amb la vista. Sense maça dilació ens anem a les Foies a buscar el bar per a acompanyar l’entrepà amb unes cervesetes i olives, i després d’un “rampó” d’asfalt i passejar pels carrers de la urbanització, arribem, cap a les 12, a esmorzar al bar (bona hora 😀 ).

No name

Després de la pausa costa tornar a començar, s’està molt be asseguts al sol de la terrassa, però encara queda un bon tram de camins per fer. Eixim de la urbanització per la pista que connecta amb la que portàvem abans de baixar cap a la Valldigna, però al poc de temps ens desviem per la senda que porta a la curiosa “Font del Gos“, una font situada al fons d’una espècie de sima de la terra. La senda es una meravella, lleugerament de pujada però (de moment) tota ciclable. Va bordejant la vessant est del Monduver amb unes fantàstiques vistes de la costa. Per desgràcia els nombrosos incendis d’anys passats han fet que la presència d’arbres siga anecdòtica, però al menys el sotabosc fa que no estem a una muntanya erma.

No name

La senda després d’algunes pujades i baixades acaba en un tram de pujada que cal empenyer, però es poc de tram, 5 minuts com a molt. I des d’ací podem proteccionar-se perquè fins Xeresa, la tendència serà majoritàriament de baixada, i amb trams prou tècnics. La primera part es una senda prou tancada que amb alguns passos complicats ens deixa a la pista que discorre a mitja alçada. Farem un petit tram per la pista i de nou començarem a baixar, per una senda ben marcada que ja no deixarem fins les proximitats de Xeresa, i que és fantàstica, tècnica, llarga, amb pujades curtes ciclables però tècniques també. Una meravella.

No name

Primerament passarem per les ruïnes del Corral de Foquio, i després pel Pla de la Vella fins arribar a un espectacular i aeri tram en el que la senda discorre per una cornisa de pedra. No es perillosa, ja que es prou ampla, però si pateixes de vertigen pots optar per una variant que va una mica més resguardada. Finalment arribem a la part final, on decidim provar una alternativa a la baixada que fèiem en altres ocasions.

No name

En compte d’anar cap a Xeresa pel Piló del Molí, ens aboquem cap al Barranc de Calafat per una antiga senda que havia fet molts anys (+ de 10) enrere. No està mal, però val la pena la de sempre, aquesta està prou deteriorada, els incendis i l’erosió l’han feta prou malbé.

Una vegada finalitzada la senda, ja sols ens queda deixar-se caure pel camí del Molí fins Xeresa i arrimar-se on tenim els cotxes, faltant pocs minuts per a les 2 del mig dia, hora perfecta per a fer-se una refresc (o dinar!) abans de tornar cap a casa.

No name

Multimèdia:

Perfil

No name

Vídeo

Moció a l’Ajuntament d’Alcoi

No name

Vaig a intentar fer un recull de les informacions que hi ha disperses per diferents llocs, i sobretot perquè m’agradaria donar resposta a les diferents notes de premsa que EU i Compromís han fet arribar als mitjans de comunicació. Recorde que després de la Moció, que recordem va eixir aprovada pels vots de PSOE, PP i no adscrits i votada en contra per EU i Compromís, que em varen felicitar i dir que estaria content. Doncs be, encara que la moció ha eixit aprovada i es una bona noticia, el que no hem aconseguit en part gracies a ells, llevar-se l’estigma que tenim per “prejudicis i perjudicis” els que practiquem bicicleta de muntanya.

Comencem amb la “nostra crònica”, que ací teniu enllaçada a la web de ACIMCOVA i el texte que va llegir Naxto Gomez, regidor, membre del CEA i ciclista com nosaltres (a banda de molts altes esports com alpinisme, escalada, orientació, etc… com la majoria de gent que practiquem BTT que també practiquem altres esports a la natura). Si algú te curiositat, pot veure el ple sencer en aquest enllaç (video de youtube)

A continuació teniu la nota de premsa de EU Alcoi, penjada al seu blog. Aquesta nota de premsa recull un resum del texte de moció alternativa proposada per EU (ací el teniu complet en PDF), en el que es proposava que únicament es permetera passar per unes poques sendes (segons se li va escapar a Paco Agulló al Ple, 2 o 3 (minut 16:45)) i en un període de prova d’un any després del qual s’estudiaria l’impacte i segons fora, es continuaria permetent en aquestes, o no.

La nostra contestació a la moció va estar clara: Pocs camins implica concentració i massificació per tant problemes assegurats (ja ha passat en altres llocs). De la mateixa banda, aprovar aquesta “moció” seria exactament com quedar-se igual: no existeix cap inventari de camins, ni pressupost per a fer-lo, ni senyalitzar-lo. Seria exactament com estem ara. I per acabar, exactament és el que nosaltres no volem: que ens marginen i tingam menys drets que altres col·lectius amb els que tenim el mateix impacte. La meva pregunta, per a que vegueren lo absurde de la proposta: Si acceptarien la mateixa modificació incorporant el senderisme, es a dir, demanar que per al senderistes es permeta únicament uns quant recorreguts per Mariola que es consideren adequats i que estigueren en estudi durant un temps i si es comprova que tenen degradació i erosió, tancar-los també per als senderistes. Si la resposta es NO (no varem obtindre cap resposta), és que tenen un problema subjectiu de discriminació cap un col·lectiu sense cap motiu real i volen a més, la “carta blanca” per al senderistes (que nosaltres mai em demanat per als ciclistes, per molt que ens acusen).

Poc dies després rebem la nota de premsa de Compromís, que teniu ací íntegrament en PDF, i aquesta és la meva resposta punt per punt:

Primerament nosaltres en cap lloc de la Moció parlem d'”enduro”, pot dir-li la denominació que vulga, però “enduro” es un tipus de competició que no te res a veure amb els que ens agrada fer “excursions amb la BTT”. També és completament FALS que diga que nosaltres diem que els bicis de muntanya no causen erosió, el que diem, es que no causem MÉS erosió que el que puguen causar altres col·lectius que SI estan permesos al Parc, com per exemple els excursionistes a peu o els cavallistes. Però no es que ho crega’m perquè si, com és la seva argumentació sense proves, sinó que HI HA molts estudis científics que varem posar a la seva disposició (i de qui vulga) i que així ho demostren. Encara estem esperant els “seus” informes negatius. El dels conflictes, es claríssim, JA hi ha convivència actualment i no hi ha conflictes més que en casos molt puntuals. I també tenim informes sobre els supostos conflictes.

La resta dels punts, un per un:

– Segons aquest punt, pareix que compromís va votar en contra simplement perquè el PP va votar a favor. A més mesclen coses que no tenen res a veure. Si el Trail Solidari s’ha prohibit per la Font Roja, es perquè la regulació del Parc Natural així ho diu i en cap cas per l’impacte, ja que per Mariola si s’ha permès.
– Hi ha excursionistes a peu que no estan d’acord amb el BTT, i hi ha que si estan d’acord (la majoria). Però des de quan això es una regla per a prohibir una activitat? Des de quan el consens és un requisit per a aprovar una llei? Açò es nou de veritat. Si totes les activitats en les que una part de la població no estigués d’acord es votaren en contra, aviats aniríem, no és podria fer absolutament res i tot estaria prohibit. A més les raons que es solen adduir els detractors són exactament les exposades per Anna i que demostren un alt desconeixement de l’activitat i l’impacte.
– Tornem al mateix argument: Regulem pensant en els irrespectuosos (una cosa que s’anomena presumpció d’innocència que pareix que nosaltres no tenim). És el mateix argument que EU. Em pareix una motivació que no te per on agafar-la, o es que Compromís també esta en contra de que els cotxes circulen per les carreteres? Perquè aprofita la mateixa argumentació “No sols circulen els cotxes que compleixen les normes, no corren més del que toca, ni condueixen amb alcohol en sang, i com que els policies no poden controlar-los, doncs prohibim que els cotxes circulen per les carreteres”

En fi, des d’IMBA, ACIMCOVA i els diferents clubs i col·lectius ciclistes com aquest mateix, fa molt de temps que intentem llevar-se aquest estigma que portem des de fa molts anys, però es veu clarament que encara queda molt temps per recórrer.

Fotos de les rutes de Novembre de 2014

Donat que no tinc temps últimament de fer alguna entrada amb crònica, i ja que el blog va avisant-me que açò esta molt parat, us deixe alguns àlbums de fotos de les últimes rutes…

Benicadell: Senda Carbonera – Marjaletes, feta el 2 de Novembre de 2014:

Beneixama – Villena, feta el 15 de Novembre.

Més endavant en posaré alguna més…

2014-10-11_Serrellazo Versió 3

No name

La Serrella es una de les serres més belles i abruptes que tenim per aquestes terres del nord d’Alacant. Te algunes llocs de gran bellesa com els Frares o el impressionant Barranc de la Canal. I a banda d’aquestos, els cingles, penya-segats, la proximitat a la costa i la seva longitud la fan ideal per a excursions. Per a la bicicleta de muntanya ja es un altre parlar, ja que es complicat trobar una ruta, digam, molt ciclable o que siga apta per a tots els públics. Nosaltres en tenim unes quantes, Morro de la Serrella, Cordelleres, Serrellazo V1, V2… i ara V3. Però amb qualsevol d’aquestes rutes has d’anar sabent el que vas a fer: bicimuntanyisme, o el que és el mateix, has de saber que vas a espentar o carregar la bici en alguns o prous trams. No es pot fer d’altra manera. Però es que val, i molt, la pena.

No name

Aquesta ruta, en la seva tercera versió, es tracta de fer-li una volta prou completa a la Serrella, per totes les seves vessants. La V1 és pareguda però des de la Mallada del Llop es baixa per l’impressionant Barranc de la Canal, però la part baixa estava (ara no ho sabem després de l’incendi de fa uns anys) totalment perduda i el camí desaparegut baix dels esbarzers). La V2a i V2b passen per Fageca sense pujar a la Mallada del Llop, i aquesta última, la Versió 3, pot ser siga la millor de totes, baixant des de la Mallada fins a Famorca per una senda repleta de Z preciosa.

No name

Aquesta vegada anem a fer aquesta V3 per primera volta Gabi Castelló, Diego “Sossio” i servidor. Alguns com Gabi i jo coneixem quasi tots els trams, però el Sossio no sap ben be on s’ha clavat. També decidim canviar el lloc de començament, normalment a Beniardà, per a començar i acabar a Famorca, així acabem la ruta amb la baixada des de la Mallada del Llop.

No name

El primer contratemps el veiem només arribar, hi ha una batuda de porcs senglars. El poble de Famorca està literalment pres pels caçadors, que a més, i en reiterades ocasions ens adverteixen de que no podem o podrem passar… des de Castell de Castells pugen una caterna de gossos i caçadors i ells mateix que van a eixir cap a la mateixa serra de Cordelleres per on anem a passar. En qualsevol cas els advertim que nosaltres ens anem cap a l’altra banda de la serra, així que ens afanyem i un poc abans de les 8:30 estem pedalejant.

No name
No name
No name

La ruta comença després d’un poc de pista amb poc desnivell, pujant des del paratge de la Cova. La senda ja coneguda d’altres rutes, es preciosa, encara que avui està especialment relliscosa del ruixat de la nit passada. Així que entre les presses dels caçadors i el relliscós terreny, espentem molt més de l’esperat i tenim el cor a la gola. Poc a poc anem pujant i passem per la font dels Olbits, pràcticament seca. Seguim i arribem a la part més elevada de la senda, de moment no es senten caçadors, així que ens relaxem i comencem a baixar per la senda. No tenim que baixar massa perquè no hem d’arribar fins Castell de Castells, sinó que hem d’anar a buscar la pista que puja al Coll de Castellet.

No name

En aquesta baixada es on em pegue un bon rebolcó, la roda de davant es queda clavada per una llesca de roca en un escaló, i jo isc volant per damunt. Resultat, muscle tocat i genoll magullat. No se si podré continuar o tocara abortar la ruta… de moment, anem a seguir a veure com va la cosa. En principi vaig acollonat, però poc a poc veig que damunt de la bici no em molesta massa i anem continuant. Eixim a la pista i anem pujant cap al Coll. Arribem al coll de Castellet i sense rastre dels caçadors, ara ja estem salvats perquè passem a la vessant del Vall de Guadalest. Ara toca asfalt.

No name

Baixem la pista asfaltada fins al Pantà de Guadalest i des del fons prenem el camí també asfaltat que seguint el Riu Beniardà ens porta poc a poc cap a Abdet. Llàstima la frescor que encara fa, perquè el riu te uns pous per a banyar-se fantàstics i amb prou aigua. Amb prou pendent arribem a Abdet cap a les 10:50, on jo propose un esmorzar “com cal” en un bar. Bocata, olives i aiguasal, cacaus, café, i, estranyament cocacoles i no cervesa, per uns 4 – 5 €. A la terrassa del bar amb unes precioses vistes del Vall i amb el solet de cara, s’ens fa prou dur tindre que continuar, i això que ho hem fet rapidet. Sabem que ens queda el pitjor, ja que des del pantà fins el cim de la Mallada, es pràcticament tot pujada.

No name

La ruta des de l’Abdet continua amb forta pujada per un camí asfaltat. Abandonem l’asfalt i anem a buscar la senda que creua pel Barranc del Monesillo. La primera part el camí està prou marcat i sorteja alguns arbres caiguts ja fa temps el mig del camí, però arriba un moment que el camí que nosaltres havíem fet altres vegades i que continuava pel fons del barranc, desapareix, i el camí ara està marcat amb hitos, per un antic camí que remunta la part dreta del barranc, un centenar de metres abans del que “el nostre camí d’abans” ho feia. Aquesta pujada, totalment inciclable, prou dura, i que no ens esperàvem, ens toca molt la moral. Son uns 20 minuts d’espentar la bici fins que el camí eix a una pista a l’alçada d’unes cases pròximes al Mas de la Canaleta. Una llàstima que no es puja pujar per on abans, on sols s’espentava un moment. En fi.

No name

Després d’aquest tram i per la pista que majoritàriament de pujada ens porta al Rincón del Olvido, estem tots prou tocats. En aquest moment dubtem molt molt que pugam fer la ruta sencera, bàsicament perquè no hi ha moltes “escapatories”, i tornar per Benassau i Quatretondeta per carreteres trencacames, es quasi pitjor o sense el quasi. Ja veurem.

No name

Arribem al Port de Confrides cap a les 12:44. Fem una paradeta per a estudiar les possibilitats i Gabi ens reparteix uns dàtils miraculosos! De moment no tenim moltes opcions, així que anem a pujar fins al Coll de la Caseta del Retor si podem, i ja veurem. I tal com dic, gràcies als dàtils, jo em trobe mooolt millor, de repent torne a tindre forces i comencem a pujar, cadascú al seu ritme, cap al Coll. L’energia dels dàtils a mi m’ha arribat quasi fins el Coll, Gabi més o menys el mateix, i Diego que no els ha provat, si que va una mica més tocat. Reagrupem i decidim seguir, de moment, la ruta prevista.

No name

Gracies a la insistència de Gabi i Diego, accedisc a desviar-se una mica de la ruta i baixar a la Font de la Font Roja a repostar. No sabíem si tendria aigua i la baixada (i posterior pujada) al camí que tenim que fer, es important. I menys mal que baixem, perquè la meva bossa d’aigua estava pràcticament seca!. Reomplim, i decidim seguir (ací hi ha una possibilitat de retirar-se, be baixant a Quatretondeta, o be per una altra senda amb molts trams de portejar la bici a Fageca (la V2B)). Desfem el tram baixat, espentant al principi, que està molt empinat, i continuem cap al Coll de Borrell.

No name

En el Coll de Borrell comença el primer gran tram de porteo de bicicleta. Hi ha que passar un runar i remontar fins un coll que ens separa del Pla de la Casa i el Barranc del Moro. Aquest tram és aproximadament de 10 minuts amb la bici al coll. Des d’aquest segon coll sense nom, ja ciclant tot o quasi tot, ens arrimem cap al Portet de Fageca, altre punt on podíem retirar-se cap a Fageca. Però ja que hem arribat fins ací, no anem a retirar-se ara!. De nou comença un bon porteo, aquest més llarg i dur, sobretot el tram final, molt empinat on quasi tenim que trepar amb la bici. A més a més portem ja un bon grapat de kilòmetres, desnivell i ores damunt de la bici.

No name

En total passa quasi mitja hora de caminata, fins que aconseguim arribar a la cresta que separa la Mallada del Llop del Regall. I encara ens queda una mica, una pujada quasi tot ciclable, per la cresta plana i pelada fins arribar al cim de la Mallada del Llop, a les 15:20 hores. Fotos de rigor i missatges al guassap per a fer saber que ho hem aconseguit. La vista es impressionant cap a totes les bandes, però el temps no es maça agradable, amb un vent gèlid que no convida a quedar-se. Així que ho fem rapidet i anem a buscar algun lloc resguardat per a menjar un poc reposar.

No name

El track original de Jordi C. en aquest punt va a buscar l’entrada del barranc de la Canal, per a després tornar per baix amb una petita pujada a buscar la senda que baixa cap a Famorca. Com que nosaltres ja en em tingut prou, des de el cim, anem a buscar directament aquesta senda sense l’extra. Després del descans, proteccions i cap a baix, primer per una zona divertida, empinada i plena de grava que ens porta en un moment a la senda que ve del Barranc de la Canal.

No name

Primer amb menys pendent anem fins la Cava i Font del Noguer, fantàstic racó al abric de la Mallada, i després continuem per la senda per on baixa una tuberia d’aigua enterrada que ens portarà en un preciós descens fins Famorca. La baixada és tan xula com ens havien dit. Molt divertida, plena de Z (de les quals en faig ben poques avui), amb una vista del poble i la vall en tot moment. No es excessivament complicada llevat de la realització de les corbes si les vols intentar fer, i a més el terreny estava molt bo, no tan solt com ens varen dir Raul i Jordi la última vegada que varen vindre. Xapó a pesar de no estar al 100% pel rebolcó del matí.

No name

A les 16:20 arribem al poble, per desgràcia coincidint amb el final de la batuda, i ens trobem un espectacle prou dantesc, amb tots els porcs senglar morts exposats en mig de la plaça del poble. Mentres ens fem una cervesa al bar i comentem la jugada de la ruta, no podem parar de pensar veien l’espectacle que tenim al voltant, que estem en “l’Espanya profunda” semblant a la de fa un parell de segles… descansen en pau.

No name

En total, 40 kilòmetres de ruta, quasi 1900 de desnivell acumulat, quasi 8 hores de ruta (de les quals una mica més de 2 hores parats).

No name

La resta de les fotos:

Calendari de rutes per al 2014 – 2015

Ja tenim actualitzat el calendari de rutes per a la temporada 2014 – 2015. El podeu trobar en format web: http://kona2.alc.upv.es/btt/Calendari/ i també en PDF per a descarregar-lo.

Vall de Gallinera florida v1.1

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

De nou hem repetit la ruta de la Vall de Gallinera, però fent-la quan els cirerers estan florits, qué li dona un afegit de belle a la ruta. Bàsicament es la mateixa ruta que verem fer Gabi Castelló i servidora el Setembre passat i que teniu en aquest blog, però fent la baixada nova del antic camí moro i alguna nova variant “made in Pedro” per a llevar carretera i tram repetit.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

Aprofitant “setmana de primavera”, “atur” i “vacances”, ens reunim Pedro, Siba, Gabi Linares i servidor per a fer la ruta en dijous, i fem alguns canvis en la eixida: Deixem el cotxe en Al Patró i fem el bucle inicial fins la Font de la Mata al revés, d’aquesta forma fem la senda assagador fins a Benisili de baixada. Tot un encert.

Després de Benisili ens dirigim a Llombai i la seva font, i de nou, per a evitar repetir tram i de carretera fins Al Patró, anem a seguir el que Pedro ens proposa: Des de la Font seguim una pista que s’endinsa en els bancals i remonta amb una bona costera fins la carretera on toca eixir espentant. Seguim la carretera uns metres i al poc agafem una nova pista asfaltada que ens porta amb forta pujada i amb les vistes del Castell de Benisili, cap a la falda dels farallons de la Vall.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

La pista acaba convertint-se en bancals i anem pujant-los fent S seguint el traçat que deuen utilitzar els tractors. Després d’una petita equivocació i pujant a peu un parell de bancals, tornem a eixir a una altra pista entre cirerers florits que donen un paisatge especial. A partir d’ací anem planejant, amb repetxos de pujada i baixada fins que entrem de nou al track de l’altra volta, però ja quasi dalt. Únicament ens falten les últimes rampes per anar a buscar la senda que ens porta baix de la Penya Foradada.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

La resta del recorregut es similar, però la época de l’any fa que la verdor del vall i les flors dels cirerers li donen un toc especial. Entre sendes, algun tramet d’espentar, alguna trialerilla, pistes entre cirerers arribem a la carretera que ens portará al Xap. Toca pujadeta “a pit” fins al coll, on de nou deixem la carretera per a seguir l’assagador direcció al Miserat.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

I de nou arribem al tram que no coneixiem, la senda mora, que primer amb un tramet de pujada per una sendeta oberta per evitar una propietat privada, i que passa pel costat d’unes ruines, arriba al coll que ens torna a la banda de la Vall de Gallinera. Proteccions, càmares de fotos preparades, i cap a baix. La senda es molt, molt xula, tècnica, empedrada, escalonada, amb moltes S per salvar el desnivell i amb unes fantàstiques vistes de la Vall, de Benirrama i del Castell d’Alazraq. A més la vegetació es molt densa i frondosa i d’una amplia gama de verds… una passada.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

Amb un bon somrriure eixim a una pista… i al poc de nou continuem per la senda de nou que amb els últims passos ens deixa al costat de Benirrama, on aprofitem per esmorçar un bon bocata (de figatell!!) i per reparar el canvi de Gabi al que se li havia trencat el cable.

Després de recuperar forces ja sols queda tornar seguint “més o menys” la ruta dels 8 Pobles, encara que li hem fet algún nou canvi: No passarem per Benitaia al fer una sendeta PR que uneix Benisivà amb el seu llavador, i a més entre la Carroja i Al Patró de nou fem la senda, que encara que surt de la ruta dels 8 Pobles oficials, es molt més bonic i técnic i segueix el PR.

De 2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera v1.1

A la 1:30 al cotxe de nou, amb un bon somriure i les cámares de fotos plenes. Ací us deixe les fotos del dijous, i del dissabte que va esser repetida un altre grup (Tino, JR, Gabi Castelló, Rafa a mitjes, i Jordi convalecient de reporter fotogràfic).

Perfil:

2013-04-04_Volta a la Vall de Gallinera 1.1.gpx

Recorregut:

Vall de Gallinera
Ruta

Pase de fotos:

 

2012-12-22_Volta al Puig Campana + Evo

De 2012-12-23 Volta al Puig Campana + Evo

Com ja fa un any just i per a repetir la impresionant ruta, aprofitant que no ens tocarà el gros de la loteria de Nadal, un grupet ens varem anar el dia 22 de Desmebre a fer “La Ruta de l’Any”, Volta al Puig Camapana, canviant en aquest cas algo del tram entre la zona de Polop i Finestrat.

Com que la crónica de la ruta de l’any passat la teniu ací, sols vos comentaré una mica els canvis que varen fer. Per recomanacións de Pacolo i Dani, voliem provar a fer “La EVO”, baixada molt coneguda desde la Serra Cortina cap a Finestrat.

De 2012-12-23 Volta al Puig Campana + Evo

Així que aquesta vegada varem deixar els cotxes a Finestrat començant la ruta ja “a saco” cap al Coll del Pouet. La resta de la ruta fins el final de la baixada del Bc. de la Canaleta (o senda del Cigarrí) va esser igual que l’altra vegada, i com sempre, espectacular, amb unes vistes i un dia fantàstic. Hi havia tanta visibilitat que varem poder veure l’illa d’Eivissa des de dalt de la baixada del Cigarrí. Impresionant. Sols comentar que la senda del Cigarrí entre el Coll del Pouet i el començament del Barranc de la Canaleta està prou tallada pels pins cremats i mig podrits que han caigut en mig del camí.

De 2012-12-23 Volta al Puig Campana + Evo

Una vegada baix, ja en les urbanitzacións, tirem a buscar la Serra Cortina, mig seguint el track que ens varen pasar els STM, mig fent algun tramet nou per acurtar o afegir sendetes.  I poc a poc anem arrimant-se, encara que al meu cas, després d’una semana xunga de la panxa, prou apajarat (ja eren més de les 2 de la tarda). La pujada a Serra Cortina des de la carretera de Finestrat es suau, però una vegada a la cresta (amb per cert, molt bones vistes de la bahia de Benidorm i de tota l’estroça que han fet amb Terra Mítica i rodalies), la pujada per la cresta de la serra fins on s’agafa la Evo es una mica pestosilla, i a les hores que era, més!

De 2012-12-23 Volta al Puig Campana + Evo

En poc de temps arribem a l’entrada de baix de la Evo i comencem a baixar. Primer te una zona més técnica amb el colofó d’una llosa de pedra prou canyera. Després la senda es suavitza i es converteix en una rapidissima senda que poc a poc i amb alguns bots prefabricats ens porta a la carretera una mica més a baix de Finestrat. La senda es una pasada, tipus “DH”. Recorda a les sendes dels Bike Parks, amb peraltes, bots, etc.

Si comparem les dues rutes, no se amb quina em quedaria… la Evo està be, però tindre que fer-la a final de ruta lleva algo d’alicient. L’altra senda de la ruta original també esta molt guapa (més muntanyera, menys prefabricada) i te la ventaja de fer-la al principi de la ruta, i així acabaes amb un Cigarrí que et deixa extasiat.

Ací us deixe fotos, perfil i un video de Jordi C.

Perfil:

2012-12-22_Volta al Puig Campana i Evo

Recorregut:

Puig Campana
Ruta

Video:

Older Posts »