Feed on
Posts
Comments

No name

La Serrella es una de les serres més belles i abruptes que tenim per aquestes terres del nord d’Alacant. Te algunes llocs de gran bellesa com els Frares o el impressionant Barranc de la Canal. I a banda d’aquestos, els cingles, penya-segats, la proximitat a la costa i la seva longitud la fan ideal per a excursions. Per a la bicicleta de muntanya ja es un altre parlar, ja que es complicat trobar una ruta, digam, molt ciclable o que siga apta per a tots els públics. Nosaltres en tenim unes quantes, Morro de la Serrella, Cordelleres, Serrellazo V1, V2… i ara V3. Però amb qualsevol d’aquestes rutes has d’anar sabent el que vas a fer: bicimuntanyisme, o el que és el mateix, has de saber que vas a espentar o carregar la bici en alguns o prous trams. No es pot fer d’altra manera. Però es que val, i molt, la pena.

No name

Aquesta ruta, en la seva tercera versió, es tracta de fer-li una volta prou completa a la Serrella, per totes les seves vessants. La V1 és pareguda però des de la Mallada del Llop es baixa per l’impressionant Barranc de la Canal, però la part baixa estava (ara no ho sabem després de l’incendi de fa uns anys) totalment perduda i el camí desaparegut baix dels esbarzers). La V2a i V2b passen per Fageca sense pujar a la Mallada del Llop, i aquesta última, la Versió 3, pot ser siga la millor de totes, baixant des de la Mallada fins a Famorca per una senda repleta de Z preciosa.

No name

Aquesta vegada anem a fer aquesta V3 per primera volta Gabi Castelló, Diego “Sossio” i servidor. Alguns com Gabi i jo coneixem quasi tots els trams, però el Sossio no sap ben be on s’ha clavat. També decidim canviar el lloc de començament, normalment a Beniardà, per a començar i acabar a Famorca, així acabem la ruta amb la baixada des de la Mallada del Llop.

No name

El primer contratemps el veiem només arribar, hi ha una batuda de porcs senglars. El poble de Famorca està literalment pres pels caçadors, que a més, i en reiterades ocasions ens adverteixen de que no podem o podrem passar… des de Castell de Castells pugen una caterna de gossos i caçadors i ells mateix que van a eixir cap a la mateixa serra de Cordelleres per on anem a passar. En qualsevol cas els advertim que nosaltres ens anem cap a l’altra banda de la serra, així que ens afanyem i un poc abans de les 8:30 estem pedalejant.

No name
No name
No name

La ruta comença després d’un poc de pista amb poc desnivell, pujant des del paratge de la Cova. La senda ja coneguda d’altres rutes, es preciosa, encara que avui està especialment relliscosa del ruixat de la nit passada. Així que entre les presses dels caçadors i el relliscós terreny, espentem molt més de l’esperat i tenim el cor a la gola. Poc a poc anem pujant i passem per la font dels Olbits, pràcticament seca. Seguim i arribem a la part més elevada de la senda, de moment no es senten caçadors, així que ens relaxem i comencem a baixar per la senda. No tenim que baixar massa perquè no hem d’arribar fins Castell de Castells, sinó que hem d’anar a buscar la pista que puja al Coll de Castellet.

No name

En aquesta baixada es on em pegue un bon rebolcó, la roda de davant es queda clavada per una llesca de roca en un escaló, i jo isc volant per damunt. Resultat, muscle tocat i genoll magullat. No se si podré continuar o tocara abortar la ruta… de moment, anem a seguir a veure com va la cosa. En principi vaig acollonat, però poc a poc veig que damunt de la bici no em molesta massa i anem continuant. Eixim a la pista i anem pujant cap al Coll. Arribem al coll de Castellet i sense rastre dels caçadors, ara ja estem salvats perquè passem a la vessant del Vall de Guadalest. Ara toca asfalt.

No name

Baixem la pista asfaltada fins al Pantà de Guadalest i des del fons prenem el camí també asfaltat que seguint el Riu Beniardà ens porta poc a poc cap a Abdet. Llàstima la frescor que encara fa, perquè el riu te uns pous per a banyar-se fantàstics i amb prou aigua. Amb prou pendent arribem a Abdet cap a les 10:50, on jo propose un esmorzar “com cal” en un bar. Bocata, olives i aiguasal, cacaus, café, i, estranyament cocacoles i no cervesa, per uns 4 – 5 €. A la terrassa del bar amb unes precioses vistes del Vall i amb el solet de cara, s’ens fa prou dur tindre que continuar, i això que ho hem fet rapidet. Sabem que ens queda el pitjor, ja que des del pantà fins el cim de la Mallada, es pràcticament tot pujada.

No name

La ruta des de l’Abdet continua amb forta pujada per un camí asfaltat. Abandonem l’asfalt i anem a buscar la senda que creua pel Barranc del Monesillo. La primera part el camí està prou marcat i sorteja alguns arbres caiguts ja fa temps el mig del camí, però arriba un moment que el camí que nosaltres havíem fet altres vegades i que continuava pel fons del barranc, desapareix, i el camí ara està marcat amb hitos, per un antic camí que remunta la part dreta del barranc, un centenar de metres abans del que “el nostre camí d’abans” ho feia. Aquesta pujada, totalment inciclable, prou dura, i que no ens esperàvem, ens toca molt la moral. Son uns 20 minuts d’espentar la bici fins que el camí eix a una pista a l’alçada d’unes cases pròximes al Mas de la Canaleta. Una llàstima que no es puja pujar per on abans, on sols s’espentava un moment. En fi.

No name

Després d’aquest tram i per la pista que majoritàriament de pujada ens porta al Rincón del Olvido, estem tots prou tocats. En aquest moment dubtem molt molt que pugam fer la ruta sencera, bàsicament perquè no hi ha moltes “escapatories”, i tornar per Benassau i Quatretondeta per carreteres trencacames, es quasi pitjor o sense el quasi. Ja veurem.

No name

Arribem al Port de Confrides cap a les 12:44. Fem una paradeta per a estudiar les possibilitats i Gabi ens reparteix uns dàtils miraculosos! De moment no tenim moltes opcions, així que anem a pujar fins al Coll de la Caseta del Retor si podem, i ja veurem. I tal com dic, gràcies als dàtils, jo em trobe mooolt millor, de repent torne a tindre forces i comencem a pujar, cadascú al seu ritme, cap al Coll. L’energia dels dàtils a mi m’ha arribat quasi fins el Coll, Gabi més o menys el mateix, i Diego que no els ha provat, si que va una mica més tocat. Reagrupem i decidim seguir, de moment, la ruta prevista.

No name

Gracies a la insistència de Gabi i Diego, accedisc a desviar-se una mica de la ruta i baixar a la Font de la Font Roja a repostar. No sabíem si tendria aigua i la baixada (i posterior pujada) al camí que tenim que fer, es important. I menys mal que baixem, perquè la meva bossa d’aigua estava pràcticament seca!. Reomplim, i decidim seguir (ací hi ha una possibilitat de retirar-se, be baixant a Quatretondeta, o be per una altra senda amb molts trams de portejar la bici a Fageca (la V2B)). Desfem el tram baixat, espentant al principi, que està molt empinat, i continuem cap al Coll de Borrell.

No name

En el Coll de Borrell comença el primer gran tram de porteo de bicicleta. Hi ha que passar un runar i remontar fins un coll que ens separa del Pla de la Casa i el Barranc del Moro. Aquest tram és aproximadament de 10 minuts amb la bici al coll. Des d’aquest segon coll sense nom, ja ciclant tot o quasi tot, ens arrimem cap al Portet de Fageca, altre punt on podíem retirar-se cap a Fageca. Però ja que hem arribat fins ací, no anem a retirar-se ara!. De nou comença un bon porteo, aquest més llarg i dur, sobretot el tram final, molt empinat on quasi tenim que trepar amb la bici. A més a més portem ja un bon grapat de kilòmetres, desnivell i ores damunt de la bici.

No name

En total passa quasi mitja hora de caminata, fins que aconseguim arribar a la cresta que separa la Mallada del Llop del Regall. I encara ens queda una mica, una pujada quasi tot ciclable, per la cresta plana i pelada fins arribar al cim de la Mallada del Llop, a les 15:20 hores. Fotos de rigor i missatges al guassap per a fer saber que ho hem aconseguit. La vista es impressionant cap a totes les bandes, però el temps no es maça agradable, amb un vent gèlid que no convida a quedar-se. Així que ho fem rapidet i anem a buscar algun lloc resguardat per a menjar un poc reposar.

No name

El track original de Jordi C. en aquest punt va a buscar l’entrada del barranc de la Canal, per a després tornar per baix amb una petita pujada a buscar la senda que baixa cap a Famorca. Com que nosaltres ja en em tingut prou, des de el cim, anem a buscar directament aquesta senda sense l’extra. Després del descans, proteccions i cap a baix, primer per una zona divertida, empinada i plena de grava que ens porta en un moment a la senda que ve del Barranc de la Canal.

No name

Primer amb menys pendent anem fins la Cava i Font del Noguer, fantàstic racó al abric de la Mallada, i després continuem per la senda per on baixa una tuberia d’aigua enterrada que ens portarà en un preciós descens fins Famorca. La baixada és tan xula com ens havien dit. Molt divertida, plena de Z (de les quals en faig ben poques avui), amb una vista del poble i la vall en tot moment. No es excessivament complicada llevat de la realització de les corbes si les vols intentar fer, i a més el terreny estava molt bo, no tan solt com ens varen dir Raul i Jordi la última vegada que varen vindre. Xapó a pesar de no estar al 100% pel rebolcó del matí.

No name

A les 16:20 arribem al poble, per desgràcia coincidint amb el final de la batuda, i ens trobem un espectacle prou dantesc, amb tots els porcs senglar morts exposats en mig de la plaça del poble. Mentres ens fem una cervesa al bar i comentem la jugada de la ruta, no podem parar de pensar veien l’espectacle que tenim al voltant, que estem en “l’Espanya profunda” semblant a la de fa un parell de segles… descansen en pau.

No name

En total, 40 kilòmetres de ruta, quasi 1900 de desnivell acumulat, quasi 8 hores de ruta (de les quals una mica més de 2 hores parats).

No name

La resta de les fotos:

Leave a Reply