Feed on
Posts
Comments

Xàtiva – Alcoi v1.0

De Xativa – Alcoi v1.0

La ruta ha quedat xulisima amb algunes modificacions introduides i finalment han eixit 62 km i 1575 m de desnivell acumulat. La ruta es perfècta per agafar el tren d’Alcoi fins a Xàtiva amb les bicis i fer la ruta. Encara que es una ruta prou rodadora, no s’equivoqueu, tota la banda del Benicadell te una bona tanda de sendes.

Finalment no s’ha apuntat ningú més, així que a les 6:20 estavem els tres (Gabi, McConley i servidora) al tren amb una bona son (jo al menys) però contents de començar l’aventurilla.

De Xativa – Alcoi v1.0

Cap a les 7:30 estem a Xàtiva i el primer es buscar una gasolinera per inflar la meva p*t* roda davantera (ja he llevat la “escualbe” de darrere, però la de davant també em dona pelcul). Així anem fent temps i deixem que aclare una mica el dia.

Passem per dintre del casc antic de Xativa i ens fem la fotillo de començament de ruta. Fa un fertorro que talla el pixorro… inversió tèrmica brutal, al Baradello avui no havia gelat, però ací hi havia una bona rosada. Així que com que la ruta comença planeta tirant cap a la Cova Negra i seguint el riu Albaida, anem congelant-se poc a poc.

De Xativa – Alcoi v1.0

El caminet del costat del riu es una canya, no te grans desnivells però es divertit i la vista acompanya. Aquesta zona fins arribar al Pantá de Bellús està espectacular, el fret fa eixir boira de l’aigua del riu i del pantà que va mesclant-se amb la llum del sol amaneixent… les fotos realment no fan justicia, però algo s’aprecia. Decidim no parar a esmorçar en Bellús que encara es molt matí i ens dirigim a Beniganim, on ja la fam apreta. Preguntaeta per algun bar, i al costat de l’esglesia s’estaquem bocata + olives + cacaus + birra + cafeses (=5.50 € preu redó, encara que després ens ha vingut el “extra” de flato que no entrava en el preu 😛 ).

De Xativa – Alcoi v1.0

A més al bar aconsegim tornar a entrar en calor, perque les puntes dels dits dels peus i la cara els tenia congelats (cadascú tenia els seus propis problemes tèrmics 😀 😀 ). A les 9:50 tornem a estar pedalejant i com que ja s’ham allunyat del riu i el sol comença a pujar, ja no tornarem a tindre fret. Per carreteretes secundaries i pistes anem arrimant-se cap al Benicadell.

De Xativa – Alcoi v1.0

La primera sorpresa la tenim al intentar passar el Barranc del Forcall, ja que el track (que supose hauria dibuixat a mà en aquest punt) passava per un mur de contenció d’una presa, d’uns 20 cm d’ample i amb una bona bretxa al final… teniem un 90% de probabilitats d’acabar dintre de l’aigua. Així que decidim buscar una alternativa… i per sort uns metres més a dalt podem vadejar el riu sense maça problemes, més que un poc de fang. El fanguet ens ha acompanyat en alguns punts on ja s’havia desfet la rosada i això feia que es formará el fanguerillo típic, per sort, sense passar a majors.

De Xativa – Alcoi v1.0

Passem La Pobla del Duc i arribem a Ràfol de Salem on pujem per la senda que jo sempre havia fet de baixada. Molt guapa de pujada, sols ens ha tocat espentar un poc al principi (es podria fer ciclant si estas molt fort, però no era el cas, de totes formes es molt poc tram). La resta es cicla be, més ara que han netejat la senda i s’ha quedat molt despejada. Arribem a la pista, senda de nou i altra vegada pista i a la Font de les Fontetes després dels dos repetxons de formigó. La veritat es que m’ha agradat moltisim pujar per ací, era com un lloc nou per on no haguera passat mai. De les Fontetes seguim per la senda que també normalment baixem… i de nou sorpresa, tota ciclable exceptuant uns tram d’uns 5 mts, la resta ciclabe i xulisima.

De Xativa – Alcoi v1.0

Arribem a la pista de la Font Freda i tirem cap a la Font… però atenció, ací venia la sorpresa: En compte de seguir fins a la font, en arribar a una casa (Casa Xamorra, en compte de continuar per la pista, agafem una senda recomanada per Jordi que puja fins a la cresta del Benicadell. I ala, a pujar. La senda es una passada, senda enginyera 100% ciclable però dura durisima. Gabi està ja una mica tocat i puja trams a peu, però McConley i servidor la pujem tota… això si, amb alguna paradeta per esperar a Gabi. Les vistes son increibles i la senda una passailla. Arribem a la cresta en el coll que hi ha al principi, on passen els cables d’alta tensió (el he anomenat Coll del Morral perque el pic del costat te eixe nom, però si coneixeu si te un nom diferent).

De Xativa – Alcoi v1.0

Abans d’arribar, a Gabi li agafen unes superrampes en les dues cames, i tinc que baixar una mica a ajudar-lo… el pobre està tombat en terra amb les cames com a palos i no pot menejar-se… Després d’uns estiraments continuem… menys mal que ara ve baixada. Tirem per la senda de la cresta cap a les Caves, una mica de pista i altra volta la sendeta fangosilla cap a Fontanars… xulisima!, i després cap al Port d’Albaida, que de baixada dona una mica de cagalera, perque el barranquillo i les roques en algún punt… ups…

Arribem al port d’Albaida, i passant per baix de l’autovia tirem cap al Pla de la Codolla, últim repetxó del dia. A Gabi les cames van avisant-lo, però per sort ha anat a menys i ha pogut acabar la ruta sense més rampes.

De Xativa – Alcoi v1.0

En arribar dalt, sendeta cap a la Font del Baladre, encara que el cansament ja es nota… son les dos i pico i jo al menys em trobe prou cansat. Com que pensem que el camí del riu pot estar prou enfangat i per no allargar-ho més, de la Font del Baladre pujem a la via verda d’Agres i ja tirem sense més conseqüències cap a Cocentaina i Alcoi. Parlava quan arribavem que joer, estava prou petaillo, més que per exemple la ruta d’Alcoi a Benidorm, encara que son menys km i menys desnivell.

En fi, una rutilla molt guapa que combina el rodar amb els trams endureros 😉

Enllaços:

Comments are closed.