Feed on
Posts
Comments
De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

Açò es un intent de crònica dels 2 fantastics dies de bike&menjar a la Serra d’Espadà de Castelló, cortesia de Paco Lapó.

Dissabte matine una mica, no tant com els del Ultra Trail, però a les 6 del matí estic en peu, a les 6:30 agafe el cotxe i xino xano arribe a Artana a les 8:30 al lloc convingut per a la 1ª ruta. Salutacions a un fum de “listeros” que feia anys que no veia, molts anys… Karelia, Omar, Angel Perales “Perakis”, Karina, Pepe, Emilio Cano, Lorenzo Montón, Jesus “Diesel”, Juanma Piqueras, altres que havia vist fa poc, com l’amfitrió Paco “Lapó”, i altres que encara no coneixia “en viu” com Paco Ruiz “Globero del 3 al 4º” i Emilio Doñate. També ve una altra xica de Madrid, francesa afincada a Espanya (que ara no recorde el nom), i per a la ruta d’avui comptem amb la colaboració d’un bon grapat de Lapons. Al poc d’estar allí tinc l’agradable sorpresa de veure a Toni que s’ha decidit a vindre amb la Enduro… la resta de la seva aventura ja la coneixeu 😛

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

Després de les salutacions i resalutacions, ens preparem per a la ruta, uns 35 km amb 4 portets, pujades per pista principalment i baixades per sendes, exceptuant algun tram de baixada per pista i algun tram de pujada per senda, incloent algun tramillo d’empujinbike. Karelia i Omar tenen un xiquet i porten un carret portaxiquets semblant al de Daniel “el Txec”, que es una canya. Així que Karelia i Karina s’en venen amb nosaltres amb el carret, mentres el terreny ho permeta. I he de dir que la Karelia està forta com un titot i amb carret inclós puja uns costerons del copón, si no fora per les sendes, quasi que podria haver fet la ruta completa.

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

La ruta primer comença de baixada, per pisteta i anem arriman-se a Onda. Després comença una pujadeta per pista fins a la Font del Montí, on agafem una sendeta molt divertida, amb algun botet, corves tancades, zones rocoses, direcció Tales. En pasar la trialerilla, un dels Lapons ha tingut un percanç, i pensem que s’ha trencat un dit (feia tiria veure-lo), així que te que abandonar la ruta (després s’enterem que sols ha sigut dislocat). La resta seguim per pista fins a Tales on parem en un bar a esmorçar i els “carajillos” triomfen com la cocacola. En intentar rependre la ruta, Toni s’en adona del seu percanç mecànic i fi de la seva ruta.

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

La resta tornem a remuntar per pista per agafar la senda dels Pepes. La tònica de totes les sendes que fem es prou pareguda: sendes majoritariament netes, ràpides, amb alguna zona més tècnica, però no gens radicals: son molt divertides. Després reprenem pista, una nova pujadeta i una nova senda de baixada i repetim l’operació per a la última de les baixades. Totes ens deixen amb una bona somrisa a la boca…

Acabem a Artana i agafem els cotxes per a pujar fins Eslida, a Casa Paquita: famós bar d’Eslida que s’ha fet “ric” amb els ciclistes, es un lloc estratègic on habitualment paren tots els ciclistes, de carretera i de muntanya a esmorçar. Nosaltres dinem ahi una paelleta, però abans ens deixen dutxar-nos al poliesportiu. El dinar s’allarga fins quasi les 6 de la vesprada, i després ens despedim fins al dia següent. Jo m’en vaig amb Paco que m’ha convidat a allotjar-me a sa casa. Per cert, mentres dinem cau una tronada del copó!!!, menys mal que no ens ha agafat per ahi fora!!

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

El diumenge el punt de reunió es Tales, on varem esmorçar, que serà el lloc on avui dinarem. La ruta es una mica diferent a la d’ahir, ja que te una única llarga pujada de quasi 12 km, amb algun tram d’asfalt, però principalment pista i algo de senda “antic camí”. La zona es xulisima, tot ple d’aigua per tot arreu i amb una vegetació exuberant. També crida l’atenció el abandonat castell de Mauz i diversos masos abandonats pel bosc. El camí passa per la Font de Monte Castro amb 17 canyos d’aigua i continua pujant amb forta pendent fins al Mas de la Campana, que es diu així per tindre una campana feta amb una bomba de la guerra civil. Fins aquest punt aconsegueix arribar Karelia amb el seu carret.

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

La ruta puja una mica més i després agafa una sendeta de pujada quasi-inciclable (ningú ho va aconseguir, però si estas fortisim, menys un escaló, la resta tal vegada es podria fer). Arribem a un coll on comença la baixada. El primer tram es prou técnic, amb roca relliscosa per la pluja d’ahir, i hi ha algun tram que s’atraganta (segur que en sec no hi hauria cap problema). Després ve una zona molt rápida entre sureres i al final un tram més técnic pel cau del barranc. Arribem a Alcudia de Veo, barreta en la font i a seguir. Una mica de carretera fins a Veo i de nou sendeta, passem el riu i remontem un petit coll que ens queda.

De KDD Amigosdelciclismo Espadà 2010

I última senda del dia i del cap de setmana. Llaaaarga, molt divertida com la resta, tenim que parar un parell de vegades a reagrupar i a descansar una mica els braços. Acaba la senda i amb una mica de pista arribem de nou a Tales. Dutxa, rentaeta de bicis, paella i rises i “flashbacks” de la ruta. Acabem prompte, despedides i cadascú a sa casa.

Molt bon cap de setmana de bon rotllo, bici, i fartaes 🙂
Us lliure els tracks, que com sempre, estàn protegits amb la contrasenya que ja sabeu per a eviar mals usos.
Totes les fotos a l’enllaç, el video estic editant-lo, encara que amb la quantitat de jelmets cams que hi havia, es podrá fer una superproducció més llarga que Benur…

Perfils:

Recorreguts:

Aitana
Ruta

Video:

Comments are closed.