Feed on
Posts
Comments

D’axavo el rutón que s’hem espolsat, jo diria ja no de bicimontanyisme, sino quasi bicialpinisme!!, i lo que han donat de si sols 24 km (exactament han donat 1100 mts de desnivell).

Tot ha començat un poc després de les 8:30 al “Racó de l’Oblit“, quan un fum de gent s’hem juntat (la friolera de 20 baikers :-P). Ho senc per Roberto que ha tingut que abortar l’excursió per un desagradable incident: el eix de la roda s’ha quedat en Alcoi… així que David el ha arrimat fins Benilloba on anirien per ell… llàstima, però no et preocupes que la repetirem!. La resta erem: 4 Roteros: Juanako, Pepako, Zambullo y JoZ3, més Hardpower, Siba, Dani, Rafa, Tino, David, Mike, Kiko, Natxo, Chafer, Miquel, Jordi, JR i servidor (no se si m’oblide de ningú). A les 9:13 aconseguim eixir direcció al port de Confrides i després la pista que puja cap al cim.

De Morro de la Serrella 2010-01-30

Al poc de temps, en arribar a les primeres reboltes ens donem compte que anem a xafar prou més neu de la que pensavem… la llet de pot, que nevat esta tot!!. La neu dureta i gracies a que no hi havia excesiu grossor es podia ciclar més o menys be, amb alguna posada de peus i algun espentonet. Poc a poc el pelotó s’estira i anem arribant al diposit d’aigua (Coll de la Casa del Retor) on intentem esperar a la gent, però es fa prou infiernoso pel segón companyer de ruta després de la neu: el ventorro que feia, gelat que tallava el pix*rr*. Així que veient que la resta de la gent no es troba lluny decidim pujar fins a la cresta per a no gelar-se en excés. En la cresta en aquest punt no corria molt d’aire, reagrupació i cap al cim.

De nou amb trams de pateo anem remontant fins al cim de la Serrella, on la vista es espectacular, i el vent també, que ens obliga a amagar-se darrere de la caseta. Menys mal que on no bufava s’estava de p.m. i es podia dir “xe quin dia més de p.m.” 😀 😀 :D… Fotos per tot arreu, bocata, protessions, baixada de sillí i retornem a la pista de baix del cim amb algunes dificultats divertides per la relliscosamenta de la neu pel camí. Al camí de repent tot el mon eix pitant en una mena de maxiavalanxe snowbikera… aaauuusssssshh… iiaaiiiaaaajaaaa…. xxxxx…. s’acaba “lo que se daba”.

De Morro de la Serrella 2010-01-30

S’acaba la pista i comença la senda que va per la cresta de la serra i comença el bicialpinisme: Neu i gel, algunes zones amb prou caiguda als dos costats, pedrolos, roques, crestes (cal dir “carenes” 😛 ), i un vent fortísim que pareixia que anava a reballarte a Benassau… Així i tot jo he disfrutat molt encara que fora a peu, el lloc es espectacular, les vistes impresionants i tota la penya despenyant-se per la serra no te preu 😀 :-D… Arribem al lloc on la “senda” abandona la carena i va baixant cap a la vessant dreta. Reagrupem i intercanviem “opinions” sobre la ciclabilitat del tram, jeje… De totes formes, segurament sense el vent i la neu, haguerem pogut ciclar prous trams més… Segons Rafa… TOTS!!! 😀 😀 😀 :D…

El tram que ve a continuació primer comença ciclable, però de repent es clava en un pedregal on hi ha que baixar unes quantes decenes de metres despenyant-se, be pel pedregal o be per unes roques adjacents… la penya baixa per on pot….. o no pot…. i poc a poc anem passant aquest tram i enfilant-se en un “minisenderet” que va baixant per un pedregal… més cagalera si cal… jeje. Peu al pedal i l’altre recolzante al pedregal 😀 :D. Finalment eixim del pedregal i la senda es torna empinada però ja ciclable i molt divertida fins que arribem a una zona plana (El Molló) on esperem que aplegue tota la desparramenta de gent.

De Morro de la Serrella 2010-01-30

Després d’una bona estona veient a gent perduda per ahi dalt… (es un dir, clar, jeje), arriben tots i com sempre… la parada del “filldeputa“… ala, a seguir… menys mal que ara la sendeta es fa ja pràcticament tota ciclable i molt, molt xula. Planejant arribem a la Font de la Canal i amb un repetxó tornem a baixar per una fantàstica senda tipus antic camí, prou perduda pero en perfecte estat de ciclabilitat, amb Z i S… anem baixant fins arribar al Corral de la Penya on s’acaba lo bo.

Reagrupament i ara primer pista i després asfalt, sense tràfic però trencacames cap a Benassau… collons que llarg es fa aquest tram. En arribar a Benassau, consell rector del grup: Carretera o PR… ja que alguns tenen pressa i altre esta fet pols. Al final anem tots pel PR menys JR que s’en va per la carretera… I collons!, la pujada del PR “se las trae”, no m’en recordava. Primer asfalt i després pista ja fins la pinadeta de la pista de la Serrella. Dur de collons i damunt ja no està el senderet de la part de dalt, ara es tot pista. Ahi cadascú ja pujava al seu ritme i com podia… Siba en primera posició seguit de prop per Miquel i servidora a punt d’agafar una pàjara (gracies per la barreta Miquel), però content perque sols he fet “2 peus” + un petit tram d’uns metres a peu. Miquel si ho ha fet 100%.

De Morro de la Serrella 2010-01-30

Tornada a reagrupar, on hem esperat uns 20 minuts fins que arribaren tots, i s’hem gelat de valent, i com que eren ja les 14:00 decidim abortar el tram final de la ruta, que era tornar a pujar al Coll de la Casa del Retor i baixar pel Comptador. Exceptuant Rafa i Tino… que ho intenten… i al poc també s’en tornen… jeje… Així que ja s’hem deixat caure per la pista i carretera fins als cotxes.

I ximpum aquesta ruta s’ha acabat. Per a la pròxima edició hem decidit deixar els cotxes a Benassau i fer primer la baixada del Comptador i després el mateix recorregut que avui… i amb bocata de dinar tindrà que ser 😉

Ahi van les fotos i track:

Serrella
Ruta

Leave a Reply